Sembla un model de ciència ficció, però els enginyers que l’han concebut creuen que pot ser una realitat el 2030. L’hyperloop és el nom del tren ultraràpid que podria assolir una velocitat mitjana de 700 quilòmetres per hora i que aspira a revolucionar la mobilitat en trajectes de gran distància en les pròximes dècades. Sorgeix d’una idea llançada pel màxim dirigent de Tesla, Elon Musk, i diverses empreses al món intenten convertir-la en realitat.
Una de les companyies que s’ha immers en la investigació sobre el tren del futur, Zeleros, s’afinca a València i diu que el tren supersònic pot començar a circular en menys d’una dècada. Especula fins i tot amb viatges entre Barcelona i París que escurcin el trajecte a tan sols 90 minuts.
Zeleros va presentar el seu model de comboi de molt alta velocitat durant els últims mesos a l’Expo de Dubai, que es va exhibir al pavelló d’Espanya. “El vehicle va despertar l’interès de milions de visitants globals que ara entenen el potencial de hyperloop per descarbonitzar la mobilitat interurbana”, destaca la companyia en les seves xarxes socials.
Autoritats d’arreu del món van interessar-se pel model de tren que es desenvolupa a València, una mena de tub en què criden l’atenció les grans aspes de molí mecàniques situades al capdavant del vehicle, on se suposa que hauria d’anar la cabina del tren. També el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assistir a l’esapi de Zeleros a l’Expo de Dubai.
Com si fos el metro
Els responsables de Zeleros defensen que no fan volar coloms i que és viable pensar que una connexió futurista en tren uneixi les grans capitals europees d’aquí a no gaires anys. Els caps de l’empresa ho equiparen a una gran xarxa de metro interurbana que unís capitals i grans ciutats europees en trajectes de corta durada, segons van explicar recentment a La Vanguardia.
La clau del nou model de transport col·lectiu es fonamenta en una tecnologia basada en el imants. La hipòtesi és que ha de permetre que el tren llisqui a gran velocitat per damunt de la via, levitant lleument sobre els rails i sense arribar a entrar-hi en contacte. Els combois circularien per una mena de càpsules elevades uns quants metres per sobre de la superfície, sostingudes per unes columnes.
Els models de trens hyperloop que es dissenyen a València no tenen rodes. Els seus creadors pensen que serien capaços de circular sense necessitat de recolzar-se en cap punt de suport. La proesa seria fonamental perquè adquirís una velocitat que permeti reduir el temps de trajecte d’una forma ara incocebible.
Fins a 200 passatgers
Els vagons de l’hyperloop es fabriquen amb materials lleugers, com l’alumini i la fibra de carboni. La capacitat pot anar des d’unitats més petites, per un màxim de 50 passatgers, i altres més grans, per a unes 200 persones.
L’extrema velocitat del tren ultrasònic i l’extraordinària capacitat de volar lleugerament per l’interior del túnel per on circuli fa pensar que fer frenar el comboi pot resultar complicat. Els enginyers de Zeleros expliquen que es juga amb l’aire perquè la frenada sigui gradual. L’operació és tan complexa que s’estima que, en algun cas, caldrà iniciar la reducció de velocitat 10 quiòmetres abans d’arribar a l’estació.
Una altra companyia que investiga un model de tren ultraràpid, Virgin Hyperloop, ja ha assajat amb un prototip de comboi al desert de Nevada, als Estats Units. En les primeres proves, el model va arribar a assolir els 310 quilòmetres per hora al llarg d’una distància de 436 metres. L’hyperloop valencià es marca la fita d’escalar fins a una velocitat màxima de 1.200 quilòmetres per hora.
