Les habitacions turístiques són la nova arma llancívola entre Ajuntament i Generalitat, en un agost molt complicat per al govern d’Ada Colau. Els comuns han sortit a l’atac aquest dimecres al matí, acusant al Govern d’aprovar “per la porta del darrere” i “d’amagat” un decret que dona “via lliure” a l’allotjament de turistes en domicilis particulars. Airbnb ha celebrat la normativa, encara que acabi tenint poc recorregut a Barcelona, perquè així almenys l’activitat queda regulada.
Aquesta guerra política, però, no cau del cel. Fa només 8 mesos l’Ajuntament de Barcelona avalava aquesta regulació amb un acord a 4 bandes entre BComú, ERC, PSC i JxCat. Tal i com constata l’acta del ple de novembre, aleshores BComú subscrivia tant els topalls fixats pel decret com l’equilibri de competències, que dona l’última paraula als municipis. Fins i tot va immortalitzar el pacte amb una foto a la Galeria Gòtica.
El decret, això sí, acumula un gran retard. Es va començar a tramitar el 2015, l’aprovació estava prevista per finals de 2019, es va ajornar a primavera i la pandèmia l’ha empès fins al mes d’agost. Finalment s’ha aprovat aquest dimarts al matí, tot i que encara no s’ha publicat al DOGC i fins l’endemà no es farà efectiu. Per tant, l’airada reacció dels comuns esclata amb un delay de 24 hores respecte l’aprovació i molt abans que entri en vigor. És més, la regulació sobre les habitacions inclou una moratòria d’un any perquè els ajuntaments puguin adaptar-la a la realitat del seu territori.
L’atac a les habitacions turístiques permet al govern recuperar una mica d’iniciativa política, ara que comença a amainar la tempesta política per la fugida del rei emèrit espanyol. Els comuns venen d’una setmana horribilis de desaires de l’Estat: pacte del PSOE amb la Casa Reial a esquenes de Podemos, espoli dels superàvits municipals i subhasta de gran part dels locals del front marítim-terrestre que ambicionava el consistori.
Què diu el decret?
El nou Decret de Turisme de Catalunya no només aborda les habitacions turístiques, un àmbit que urgia regular davant la proliferació descontrolada a Barcelona però que ara la Covid-19 ha deixat sense demanda. La normativa unifica diverses lleis vigents d’àmbit turístic i consolida les competències dels ajuntaments. Preveu que els propietaris d’un habitatge –on estiguin empadronats com a primera residència– podran llogar temporalment habitacions sota condicions molt concretes, a través de la figura de les “llars compartides”.
Només podran llogar-les per períodes de 31 dies com a màxim, a 4 persones com a molt, sense deixar de viure al pis durant l’estada dels hostes. Segons les estimacions de la Generalitat, a Catalunya hi ha al voltant de 14.000 habitatges d’aquest tipus, dels quals gairebé 10.000 es troben a la capital. També defineix quina responsabilitat tenen les plataformes intermediàries, com AirBnB, en la lluita contra els fraus.
El decret també regula altres assignatures pendents del sector, amb menys incidència a la capital. Per exemple, agrupa sota la tipologia “allotjament singular” espais a la natura com cabanes als arbres, barraques de pedra seca o coves; incrementa la capacitat legal de les cases rurals –ja operativa de facto– i fixa un màxim de 48 hores d’estada per a les autocaravanes aparcades en àrees d’acollida. Finalment permet als ajuntaments sancionar i dona un any de marge als ens locals perquè s’hi adaptin.
Colau té l’última paraula des d’abril
És més, el decret recorda que a l’abril es va introduir una Disposició Addicional –la Desena– a la llei de Turisme de 2002 per donar a Barcelona un règim especial en virtut de la seva Carta Municipal. L’afegitó legal era una de les monedes de canvi pel suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat. La disposició addicional diu literalment que la capital pot establir, mitjançant una ordenança municipal, “requisits particulars a les activitats d’allotjament turístic en habitatges d’ús turístic i en llars compartides, així com limitacions temporals i períodes màxims de vigència”.
En definitiva, Colau podrà afegir restriccions o fins i tot prohibir les habitacions turístiques a la ciutat. Donat que l’acord a 4 bandes fa ser al novembre i els topalls anunciats aleshores no han variat, l’Ajuntament podria haver preparat ja l’ordenança i així tenir-la aprovada abans que acabi 2019. L’acord incloïa la promesa d’anar preparant la normativa municipal, però ni en els plenaris ni en les rodes de premsa realitzades des de novembre no s’ha anunciat en cap cas que ja s’estigui elaborant.
Enganxada amb ERC des de Barcelona
Tot i que el decret surt del departament d’Empresa, liderat per JxCat, la primera en contraatacar els comuns ha estat ERC. El regidor Jordi Coronas ha publicat tres extractes del decret i ha recordat el pacte subscrit a Barcelona fa 8 mesos. Ràpidament s’hi ha tornat la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, amb fins a 3 rèpliques i contrarèpliques seguides.
