La multinacional Airbnb considera que el decret de turisme aprovat aquest dimarts pel Govern és “un pas endavant” per als ciutadans que comparteixen els seus habitatges a Catalunya i a Barcelona, on “han patit la seva contínua inseguretat normativa els darrers anys”. En un comunicat, la companyia assegura que el seu objectiu ha sigut “treballar amb les autoritats i els municipis catalans en un marc regulador que pogués ajudar als seus residents i a allotjar viatgers a la seva llar de manera responsable, diversificant el turisme, protegint l’habitatge, seguint la normativa vigent i pagant els seus impostos”.
Airbnb defensa que el compartir habitatge és “essencialment bo” per a les ciutats i que és “una font d’ingressos vital per a moltes de les seves famílies”. En aquest sentit, la companyia defensa que els viatgers i amfitrions d’Airbnb van generar una activitat econòmica directa de 1.800 milions d’euros a Catalunya, xifra que representa una mitjana de quasi cinc milions d’euros diari. Segons sosté, cada hoste gasta 132 euros diaris a Barcelona, que és la sisena capital europea amb major despesa per persona i dia. D’aquesta despesa, més del 40% es va destinar a restaurants i més del 45% van ser en el barri o àrea on s’allotjaven.
D’altra banda, Airbnb explica que l’eina que va implantar el 2018 perquè els amfitrions seguissin les regulacions turístiques a Catalunya i Barcelona i “ajuda les autoritats a certificar que els allotjaments compleixen amb la llei i a prendre mesures dràstiques conra possibles mals actors. “Gràcies a aquestes mesures i a l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona el 2018, s’han donat de baixa ja a Catalunya més de 5.000 anuncis que les autoritats identifiquen com a irregulars”, apunta.
El nou decret estableix que el titular podrà compartir l’habitatge amb un màxim de 4 usuaris en estades de fins a 31 dies. A més, el titular haurà de residir i compartir l’habitatge amb els turistes. Segons les estimacions de la Generalitat, a Catalunya hi ha al voltant de 14.000 habitatges d’aquest tipus, dels quals gairebé 10.000 es troben a Barcelona. Ara bé, el decret dona un any als ajuntaments per adaptar la norma a cada territori i a més Barcelona tindrà dret a implantar restriccions extra o prohibir les ‘llars compartides’ a la ciutat a través d’una ordenança municipal.
