L’Atenció Primària ha aconseguit visibilitzar, poc a poc i molta reivindicació, que és la primera trinxera de la pandèmia. Però durant el pic de cada onada el paper dels professionals de base torna a quedar eclipsat per les UCI plenes i les estadístiques de contagi. Als ambulatoris de Barcelona la pressió assistencial no baixa des de fa 10 mesos, perquè quan la Covid-19 retrocedeix hi ha una pila d’altres tasques pendents de reprendre, feina de fons imprescindible com el seguiment dels pacients crònics o resoldre dubtes sobre vacunació, baixes laborals i medicació.
Aquest gener i febrer, a més, als Centres d’Atenció Primària (CAP) se’ls ha afegit la petició recurrent d’informes per evitar formar part d’una mesa electoral. Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de capçalera al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), radiografia la situació actual i les assignatures pendents del sistema sanitari públic.
Tres onades de coronavirus en 10 mesos generen un desgast acumulatiu per al sistema sanitari. Quin impacte ha tingut la tercera onada, per als ambulatoris?
Els CAP no hem deixat de treballar al límit en cap moment. Així com als hospitals hi ha una diferència molt important entre els moments vall i els pics, a la Primària no es noten gaire les onades perquè sempre treballem a capacitat màxima. El que canvia és a què dediquem aquest temps. Les tasques que tenim assignades són molt àmplies i hi ha moments en què la Covid ocupa molt d’espai i d’altres en què podem recuperar altres funcions.
S’arriben a desprogramar visites, com als hospitals?
No, perquè no tenim visites programades amb tanta antelació. En un CAP, l’indicador de saturació és no poder donar atenció longitudinal: que els pacients no puguin ser atesos pel seu professional de referència, que és qui es coneix; que el seguiment dels malalts crònics s’endarrereixi o grans dificultats per parlar per telèfon amb el centre. I les tres coses estan passant a part del territori.
Molts ciutadans designats per formar part de meses electorals al·legen un historial mèdic de risc. Els CAP han notat un repunt important en la demanda d’informes?
Tots els professionals d’Atenció Primària hem tingut una, dues, tres o quatre persones que ens han demanat aquest informe recentment. En fem tot l’any, però és una tasca puntual, a comptagotes. En canvi aquest gener els CAP hem fet molts informes per no anar a meses electorals. Són persones que normalment no ho demanarien i que veus que ara tenen por. Altres anys els hi podia fer més mandra o menys anar a una mesa, però no els feia por. Ens demanen l’informe per intentar no anar-hi: “No vull anar a agafar el que no tinc”, ens diuen.
En conjunt, les patologies dels qui demanen l’informe solen ser factors reals de risc o és més aviat por?
Hi ha de tot. El problema és que no hi ha una llista clara de criteris de salut a la que puguis acollir-te per quedar exempt. Els metges de família no emetem cap dictamen, no diem si una persona és apta o no. Simplement llistem quines patologies té que pensem que poden tenir alguna influència a l’hora de formar part d’una mesa. És la Junta Electoral qui ha de decidir sobre els casos que rep. Si ens haguessin demanat a l’Atenció Primària fer uns criteris d’incompatibilitat, els haguéssim fet! Potser hi ha casos puntuals que no tenen molt de fonament, però al cap i a la fi la por és lliure. Portem setmanes sentint a científics i polítics dient que fer eleccions en el context actual és perillós, així que és normal que la gent que s’ha trobat exposada a més de 12 hores en un col·legi tinguin por.
El personal dels ambulatoris finalment també ha entrat en el grup prioritari de vacunació. La segona dosi ja els ha arribat?
Bastants de nosaltres ja tenim posades les dues dosis, ha estat força àgil. I no hauria de ser notícia, però després del que vam veure amb la paga extra, cal destacar que aquest cop la vacunació s’ha ofert a tot el personal: tant al sanitari i administratiu, com al de neteja i seguretat externalitzat. Com ha de ser!
La vacunació a les residències d’avis ha estat igual d’àgil?
Per sort no ho ha hagut d’absorbir la jornada ordinària dels equips d’Atenció Primària, sinó que s’han creats equips específics de vacunació amb personal d’infermeria que fa hores extra, com a jornada complementària. Però ens fa patir que no arribi prou volum de vacunes per administrar les segones dosis a les residències, perquè segons la fitxa tècnica de les farmacèutiques el temps que hi ha de marge no és gaire ampli. Aquesta és la primera setmana que està en risc. Els càlculs i interessos privats no haurien de comprometre la vacunació!
Arriba als CAP població general angoixada o impacient per rebre la vacuna?
Sí, és una consulta molt freqüent. La gent vol saber quina informació tenim els sanitaris, quan els tocarà a ells, com s’assabentaran… Hi ha molt d’interès en la vacuna. I també hi ha gent que expressa dubtes. Les persones grans són les que més ho pregunten, són molt conscients que estan en risc i són els que es cuiden més. Gent més jove amb malalties cròniques també ho pregunta.
Els ambulatoris poden ser l’espai idoni on desactivar les reticències i el negacionisme?
Els CAP són el lloc òptim per a una vacunació massiva, com s’ha demostrat amb la campanya de la grip. La necessitat de neveres i congeladors es pot solucionar amb planificació. Ara bé, la nostra funció no és dissuadir o convèncer sinó informar. Els metges i metgesses de Primària som qui més coneix als pacients: sabem com emmalalteixen i com afronten la seva salut, podem ser un bon canal de referència per resoldre dubtes.
Tem un repunt de contagis després de les eleccions?
Sí. Hi ha les eleccions i a més hi ha les noves variants del virus, que no sabem com afectaran a la baixada lenta de la tercera onada que just ara ha començat. Sembla que hem doblegat la corba, però ens genera dubtes aquesta situació.
La segona onada van disparar el volum de tests PCR als ambulatoris i en molts es va generar un coll d’ampolla. Com s’ha resolt, amb una tercera onada tan propera?
L’arribada dels tests d’antígens ràpids ho ha canviat tot. Faciliten moltíssim la detecció de la Covid-19: ja no cal enviar a gent a casa 2 dies sense saber si són positius o negatius! Tens la resposta en 15 minuts. Fins i tot en menys temps, si és un positiu clar. I descongestionen els laboratoris, perquè els fas tu mateix al CAP. A més, podem seguir demanant PCR si ho veiem convenient, per exemple per sortir de dubtes si un pacient té símptomes molt clars però el test va resultar negatiu. Tota prova diagnòstica té sempre un marge d’error i els test d’antígens i les PCR no són excepcions.
El rastreig va costar molt d’articular i en moments de pic no serveix de gaire. Però les properes setmanes, amb menys casos diaris, pot ser determinant. Veu positiu el traspàs del rastreig de Ferrovial a Salut Pública?
El rastreig ha estat un desgavell durant molt de temps. El nou circuit de rastreig encara no està desenvolupat, però esperem que tingui una relació molt més intensa i directa amb els CAP! Amb els rastrejadors de Ferrovial no hem tingut gaire comunicació i la sensació és que molta gent quedava fora. Es van anar depurant errors, però massa lentament.
A mesura que passen els mesos creix el cost psicològic de la pandèmia?
Hi ha molt patiment acumulat. Segueixen havent-hi dols difícils: ara la gent es pot acomiadar dels familiars que moren amb Covid-19, però sense veure’ls continuadament en els seus últims dies. També veiem persones amb por a sortir al carrer, enclaustrades des de fa mesos. O avis i àvies que no poden estar amb els néts i ho viuen malament. Tot plegat genera ansietat i un desgast emocional. Les visites sobre salut mental s’han fet per telèfon durant mesos i encara que ara se’n facin més de presencials, no és el mateix. La manca de presencialitat dificulta els processos de millora.
En esclatar la pandèmia hi va haver un gran salt endavant en digitalització als CAP. Quines assignatures hi ha encara pendents?
Per exemple plantegem que des del portal La Meva Salut cadascú es pugui generar un informe sobre el seu estat de salut, seleccionant els diagnòstics rellevants. Això podria servir per presentar a tràmits com excusar-se d’una mesa electoral. També cal modernitzar les centraletes telefòniques dels CAP, amb formació i tecnologia adient. Uns simples auriculars ja són una millora! Tampoc hi ha webcams per a tots els ordinadors. Són inversions petites, que esperem des de fa temps i que no arriben de forma generalitzada.
