Les ‘kellys’ d’hospital reclamen equiparació i reforços en la segona onada

Les treballadores de la neteja, un servei imprescindible als centres sanitaris, estan excloses de la paga extraordinària per la Covid-19

Els hospitals no funcionarien sense les treballadores de la neteja. I amb la pandèmia han hagut de netejar més que mai, en condicions molt dures i a voltes sense els mitjans suficients: ni bates, ni EPIs ni la informació necessària. Seguint l’estela de les netejadores d’hotel, les autodenominades ‘kellys’, també volen fer visible la seva precarietat i que es reconegui la seva tasca fonamental. Per començar reclamen rebre elles també la paga extraordinària del Govern als sanitaris per la lluita contra la Covid-19.

Aurora Huerga és la secretària general de la federació d’empreses de construcció i serveis de CCOO de Catalunya. Les empreses de serveis de neteja a Catalunya donen feina a unes 5.000 persones –el 90% dones–, de les quals gairebé la meitat fan feina en hospitals barcelonins públics i privats. Huerga explica que quan va explotar l’epidèmia eren considerades servei essencial i “anaven a netejar amb bosses d’escombraries com a bata i mascaretes fetes per elles”. Condicions de feina i exigència extremes, donat que les neteges s’han de fer amb més profunditat que mai: “Una habitació d’un malalt a qui han donat d’alta s’ha de desinfectar a fons, perquè en ve un altre de seguida; és una situació de tensió i angoixa constant”.

Cap professional sanitari entra en una habitació, quiròfan o sala si abans no hi ha entrat una netejadora. Són la ‘trinxera zero’ contra la Covid-19. No obstant, empleades d’aquestes grans empreses expliquen que les han vist de tots colors: han treballat sense la protecció necessària, rentant-se els uniformes a casa i fins i tot netejant habitacions amb pacients de coronavirus dins sense mascaretes decents.

Caos en la compra d’EPI

Com a treballadores dels hospitals, però subcontractades per una empresa externa, no quedava clar qui havia de subministrar el material de protecció, si el centre sanitari o l’empresa de neteja. No era només una qüestió d’obligacions legals, sinó també de qui tenia més facilitat per aprovisionar-se en un context de compres centralitzades.

“Ens vam trobar que les empreses no tenien EPIs i els primers que van arribar eren per al personal sanitari”, denuncia la portaveu de les empreses de serveis de neteja de CCOO. “En certs hospitals es va arribar a acords per tal que el centre facilités també a les netejadores equips de protecció, però no a tot arreu, així que ens hem hagut de buscar la vida”, afegeix. En ocasions la manca de recursos ha provocat també tensions entre el personal dels hospitals.

Personal de neteja i recollida de residus al Clínic durant la Covid-19 / Francisco Àvia -Hospital Clínic
Personal de neteja i recollida de residus al Clínic durant la Covid-19 / Francisco Àvia -Hospital Clínic

Eloísa Valenzuela és treballadora de Ndavant, filial catalana de Clece, una de les empreses més grans del sector de la neteja. També és la portaveu de les empreses de neteja a la UGT de Catalunya. Valenzuela defensa que són els hospitals els qui marquen els seus protocols i han de proveir material per tal que les netejadores s’hi adeqüin. “A vegades les empreses es gastaven diners en EPIs que no corresponien amb els que els hospitals requerien, cadascú demanava una cosa diferent”, recorda. Una situació d’escassetat, amb el material comptat, que va acabar patint la baula més feble de la cadena. “Quan ens vam plantar, de cop i volta van aparèixer mascaretes per a nosaltres”, riu.

Infectades i perseguint la PCR

Moltes d’aquestes treballadores s’han infectat i el desori en el diagnòstic va ser similar: es repetia la confusió sobre qui havia de fer-los les proves. “Quan van decidir fer proves PCR al personal sanitari, vam haver de trucar insistentment a les autoritats perquè les netejadores també som treballadores de l’hospital”, denuncia Huerga. “Se’ns hauria de considerar personal de l’hospital, tot i estar treballant per a una empresa externa”, recorda la portaveu de Comissions.

“Es van fer PCRs a tothom menys al personal de neteja, cosa absurda”, critica Valenzuela. “El conveni marca que tots els treballadors subcontractats de l’hospital han de comptar amb les mesures preventives i els mitjans dels treballadors del centre on treballen”, recorda. A més, en el cas de les treballadores de baixa per Covid-19 del Vall d’Hebron, els han pagat la baixa com un accident de treball, no com una malaltia professional, que els complementaria el 100% del salari. Un tema que els sindicats ja estan litigant amb les empreses.

La paga de la discòrdia

Quan el Govern de la Generalitat va aprovar al mes de juny una paga extraordinària per al personal sanitari que ha combatut la Covid-19 a Catalunya, de seguida van sorgir controvèrsies per les retribucions segons categoria professional –metges, infermers, auxiliars…– que preveia el decret. La Generalitat va promoure la paga per compensar la sobrecàrrega de feina dels professionals sanitaris, però entitats del sector com el sindicat d’infermeres de Catalunya va titllar-la de “classista” per la classificació “discriminatòria i injusta” dels professionals beneficiats.

Els metges han cobrat entre 1.000 i 1.300 euros, mentre que les infermeres han rebut entre 800 i 1.150 euros, per exemple. Però el personal de neteja, encarregat de desinfectar l’espai de treball de tot el llistat de beneficiaris, no entra al decret. Com tampoc els mecànics que reparen els respiradors, per exemple. Així, les portaveus dels sindicats denuncien l’exclusió de les netejadores i afirmen que estan lluitant per tal que el Govern les inclogui.

L’onada que ve

Alguns hospitals ja han reforçat la plantilla de neteja amb noves incorporacions, diu Huerga, en vista de l’arribada d’una segona onada de contagis. Celebra la decisió, però remarca que una persona novella no treballa amb tanta facilitat com una veterana. I en la situació actual l’experiència és important per a desinfectar a fons: “Les persones que treballen netejant els quiròfans tenen més coneixements, perquè han vist situacions similars com el VIH o la tuberculosi, però les noves no, i al principi certament era un desgavell”.

“Estem molt cansades, hem hagut de doblar torns per cobrir les persones malaltes”, subratlla la portaveu de CCOO. “Estem en una segona onada i hem de tenir en compte aquestes treballadores necessàries però invisibles, sense elles és impossible que això funcioni”, afegeix Huerga, que emarca que és de “sentit comú” contractar més treballadores en moments com l’actual.

“El que vindrà ara és més complicat que el que hem passat, hem estat doblant jornades i quedant-nos més hores, però no s’ha solucionat el problema del personal tan just que tenen els hospitals”, denuncia Valenzuela. “Estem millor preparats, però si no ajustem les plantilles a la necessitat real tindrem un problema”, avisa.

El repartiment del pastís

Els hospitals solen fer contractes de dos anys més dos de pròrroga a les empreses de serveis de neteja. L’empresa amb més múscul del sector és Clece, que opta a licitacions i concursos públics al Principat a través de la filial Ndavant. Ambdues són societats del grup constructor ACS, propietat de Florentino Pérez. L’empresa del president del Reial Madrid neteja una bona part dels hospitals barcelonins i rodalia, com ara Bellvitge, Vall d’Hebron, Trias i Pujol i Broggi, a més d’uns 300 CAP.

El següent grup per mida és ISS Facility Services, que és una multinacional danesa amb presència a més de 30 de països. ISS neteja l’hospital del Mar, Sant Pau, el Sagrat Cor, Sant Rafael i també les clíniques Quirón. Altres empreses de neteja que fan feina en hospitals a Catalunya són Infesan –nascuda d’una escissió de Clece i ara filial d’OHL–, OptimaEulen -coneguda per les vagues de l’aeroport- o Multianau.

En el cas de la contractació pública, les portaveus dels sindicats subratllen que és molt important que en els plecs de les administracions s’indiqui el preu mínim per hora, perquè si no les companyies fan propostes rebentant preus i qui acaba pagant la rebaixa són els salaris de la plantilla. La portaveu de CCOO afirma que amb la Generalitat existeixen ja convenis i normatives per explicitar sempre aquest llindar, però sosté que a vegades s’eludeix.

Conveni col·lectiu de referència és el de neteja d’edificis i locals, que fixa un salari mínim al voltant de 18.000 euros anuals bruts en la categoria més baixa. “Un altre problema del sector de la neteja i sobretot en hospitals més petits, CAPs o en torn de cap de setmana són les jornades són reduïdes”, diuen des de CCOO. Així, el pluritreball és habitual i algunes treballadores fan hores repartides entre diferents empreses del mateix sector.

Més informació

Comentaris

    Serafi Bandarra i Grataconys 04/11/2020 1:16 pm
    Vergonya els tindria que donar el excloure-les, vergonya de veritat.

Nou comentari