La ferida encara està oberta. Els mesos d’estrès i pressió constants als hospitals de Barcelona per l’arribada massiva de pacients amb Covid-19 han deixat imatges que no desapareixen del cap de molts professionals de la salut. Dues professionals afectades, el responsable de psicologia del SEM i diversos sindicats relaten la petjada en la salut mental que ha deixat el pic de la pandèmia i la por que provoca als sanitaris l’arribada d’una segona onada intensa a la tardor.
“No tenies temps de seure ni de beure aigua”, rememora una d’elles, Laura Sánchez, infermera de quiròfan i de l’àrea de reanimació de l’Hospital del Mar. El seu és un exemple de les conseqüències de mesos de sobrecàrrega de feina en un context de pandèmia descontrolada. “A mitjans de maig em vaig adonar que no hi havia manera de dormir”, recorda, en conversa amb el TOT Barcelona.
Patia insomni. “El canvi d’horari em va destrossar el son”, admet. Sánchez treballa al torn de nit de l’hospital, amb jornades que comencen a les 21.30 i acaben a les 7.45 hores. Amb l’arribada del coronavirus, però, l’augment de pacients va obligar a modificar els horaris i va haver de fer de 20 a 8 hores. A més, abans de la Covid-19 treballava una setmana dilluns, dimecres, dissabte i diumenge; i la següent dimarts, dijous i divendres. Amb el coronavirus a l’hospital, però, va treballar dia sí, dia no.
Una vegada va acabar les jornades modificades per la Covid-19, Sánchez va tornar a l’horari habitual. El seu son no va tornar a la normalitat, però. Normalment dorm durant el dia, però quan no treballa ho fa durant la nit. “Dormia de la mitjanit a les dues de la matinada i em despertava”, relata. Per tal d’aguantar a la feina el dia següent, anava trampejant amb migdiades.
Finalment va decidir demanar ajuda. El departament de salut laboral del Mar li va donar pastilles, que va deixar de prendre a mitjans de juliol perquè estava millor. Ja no en pren, però ara és conscient dels efectes que va tenir la tensió a la feina. “No em notava nerviosa, però suposo que tenia l’angoixa per dins”, analitza Sánchez. Després de 20 anys com a infermera, Laura Sánchez es va trobar amb situacions inèdites durant la primera onada. “Ara mateix veig impossible aguantar un altre pic”, confessa. Si arriba, però, creu que ho tornaria a fer.
Els rostres d’ofec, gravats
Una companya seva, Rosa Benito, sí que va detectar l’angoixa. “Se’m posa la pell de gallina només de recordar”, confessa. Narra les nits de 12 hores de feina sense poder-se treure els Equips de Protecció Individual (EPI). Actualment se’n fa creus. “Ara si tenim una operació i hem de posar-nos els EPIs durant tres hores, ens quedem aclaparats i ens preguntem: ‘Com ho podíem resistir?'”, comenta.
I adverteix: “No estem preparats, si ve una segona onada”. Benito té gravades les cares de por i d’espant dels pacients que s’ofegaven. Laura Sánchez conserva un record semblant. “Eren els pitjors moments: quan els pacients s’acomiadaven de les famílies perquè els havíem d’entubar i deien: ‘Us deixo, que m’ofego'”, expressa. No sabien si es despertarien.
“La gent no s’ha refet”
El coordinador de l’equip de psicòlegs del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Andrés Cuartero, és realista respecte d’una segona onada: “No estem preparats ni entrenats”. Augura baixes en cas d’un segon pic de casos perquè “la gent no s’ha refet de la primera fase”. Apunta, en el mateix sentit, que no hi ha hagut un bon “descans” per als sanitaris durant les vacances, que els permeti encarar una nova allau de positius.
La qüestió és que l’estiu, contràriament al que es podia pensar, no ha donat treva als hospitals. “La pressió no és molt elevada, però és sostinguda en el temps”, concreta Cuartero. “No estem preparats ni entrenats”, reconeix. Pel que fa a professionals de baixa per seqüeles psicològiques, al coordinador dels psicòlegs del SEM no li consta que en siguin molts, però hi són.
Baixes a l’estiu a causa del pic de primavera
“Tinc cinc o sis companys de baixa”, trasllada Carles Xavier García, conegut com a Charlie i delegat de la Plataforma Sindical Independent-Lluitem a l’hospital Clínic. El delegat de CCOO a l’hospital Vall d’Hebron Jesús Jiménez és pessimista: “Si ve un rebrot gran, hi haurà sanitaris que diran ‘fins aquí'”. Alguns dels treballadors de l’hospital, comenta, han perdut “10 quilos” durant la pandèmia.
El delegat de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) a l’Hospital Sant Pau Eduard Lucas alerta també del patiment d’alguns professionals després de la pressió a què han estat sotmesos. “Alguns han agafat la baixa al·legant altres motius, però realment és per temes mentals”, valora. Es queixa també que la psiquiatria és un dels camps “abandonats” de la salut, juntament amb la geriatria i l’epidemiologia, i que estan sent vitals durant la crisi de la Covid-19.
A l’Hospital del Mar la situació és diferent, segons la delegada del Sindicat d’Infermeria (Satse, en l’acrònim en castellà) Mónica Naval. “El personal està tranquil perquè ens estan facilitant material”, argumenta. Adverteix, però, que hi ha companys de baixa per motius psicològics.
