Reivindicació sindical al Clínic: “L’aplaudiment ens emociona però és una mica hipòcrita”

Carles Xavier García, conegut com a 'Charlie', va posar veu a la primera protesta de sanitaris des de l'inici de la pandèmia

La diada de Sant Jordi no va llegir cap llibre, sinó un manifest. Acompanyat de desenes de sanitaris de l’Hospital Clínic, on hi treballa des de fa 16 anys, Carles Xavier García va agafar el megàfon per posar veu a la primera protesta de treballadors de la salut des de l’inici de la pandèmia. Va reclamar “fets” i no “paraules”. La protesta va estar organitzada per la Plataforma 5%, que exigeix el retorn als nivells salarials anteriors al 2010, quan un decret de la Generalitat de Catalunya va retallar el sou dels funcionaris un 5%. 

La lluita contra la Covid-19 està deixant seqüeles entre els sanitaris, que hauran de fer front a depressions, ansietat i trastorns per estrès posttraumàtic –com ha passat a la Xina–. Però també està donant a metges, infermers, zeladors i tot tipus de personal d’hospital un ampli suport popular, que cada vespre s’expressa a través d’un aplaudiment als balcons. Però Carles Xavier García, conegut com a Charlie, és crític amb aquesta mostra d’afecte: “L’aplaudiment de les 20 hores em sembla una mica hipòcrita”.

Quan es va plantar a la porta del Clínic a llegir les reivindicacions del col·lectiu sanitari, essencial en la lluita contra el coronavirus, va agrair el suport de la ciutadania amb els aplaudiments. I ho torna a fer durant la conversa amb el TOT Barcelona: “Són gratificants i fins i tot emocionen”. Però això no treu que li semblin “hipòcrites”. “Mira què ha passat aquest diumenge: la gent ha sortit en massa i sense respectar la distància”, argumenta. “Ara els sanitaris haurem de posar cartells a les comunitats dient als veïns irresponsables que hauran d’anar a dormir a un altre lloc”, diu, irònic, en record a episodis en què alguns veïns han demanat a sanitaris que no dormissin a casa per por a que contagiessin als veïns d’escala. 

Charlie, de 38 anys, fa jornades maratonianes a l’hospital. El dia que rep a aquest diari ha començat amb tasques del sindicat, la Plataforma Sindical Independent-Lluitem, que va crear amb quatre companys fa 5 anys davant la “inoperància” de la resta de formacions sindicals. Ara compta amb 3 membres al comitè d’empresa. A la tarda inicia la seva tasca com a auxiliar sanitari, que consisteix a fer feina de zelador –portar malalts amb lliteres–, a més d’altres actuacions assistencials. 

Porta ulleres i una mascareta quirúrgica quan surt de l’hospital per atendre aquest diari. Les ulleres se li entelen mentre parla, ja que la mascareta no permet la sortida de l’aire com sí que ho fan d’altres com la FPP2 o la FPP3. I es protegeix el cabell amb un gorro estampat amb cors. És una imatge que transmet esperança, com el somriure que s’intueix sota la mascareta. “Portem 10 anys curts de material, condicions i personal, i sempre donem el 100% amb un somriure. Ara la gent no el veu simplement per la mascareta”. 

El seu relat transita entre la passió per la feina i el desànim i l’enuig contra la classe política. La mateixa que fa deu anys va retallar el seu sou en un 5% i que, en el ple del Parlament de Catalunya de divendres passat, va votar en contra d’una esmena de la CUP que exigia revertir la reducció. JxCat i ERC hi van votar en contra i el PP i els comuns van votar abstenció. “Els comuns ens van convidar al Parlament i ara s’abstenen? Perquè ara estan al govern espanyol i han rebut ordres de la Moncloa?”, es pregunta, indignat.

La “ràbia” i la “impotència” de veure polítics agraint la feina dels sanitaris mentre la seva gestió a l’administració els complica la vida el va portar a agafar el megàfon el dia de Sant Jordi. “Portem 10 anys de retallades i és gràcies a nosaltres, no a la seva gestió, que surt la feina endavant”, remarca. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró (JxCat), va plantejar en comissió parlamentària destinar els 30 milions del fons addicional a una paga extra per a sanitaris. “No volem cap extra, volem que es deixi d’aplicar el reial decret”, rebla. “El reconeixement em sembla molt bonic, però l’administració ha de fer un esforç perquè això ha de ser recompensat més enllà d’unes paraules”, afegeix. 

Protestes diàries davant dels hospitals

La lectura del manifest del 23 d’abril va ser l’inici de les protestes diàries que impulsa la Plataforma 5%, creada fa dos anys al Clínic. Cada vespre, a les 20 hores, faran coincidir els aplaudiments amb l’exigència de tornar a cobrar el mateix que fa 10 anys. Altres hospitals, com el Moisès Broggi de Sant Joan Despí, ja s’han sumat a la iniciativa. 

De cara a les reivindicacions que vindran després de la pandèmia, apel·la a la ciutadania: “Han de donar un cop a la taula per dir prou a l’espoli i la privatització”. Desitja que els aplaudiments es converteixin en “punys a l’aire i manifestacions” i critica que es destinin diners públics a armes, monarquia i Església en comptes de sanitat. Amb tot, és pessimista pel que fa al suport popular després de l’emergència sanitària: “Molts no se’n recordaran de nosaltres perquè la pandèmia no els ha tocat de prop”. Però insisteix que la seva “lluita” és “la de tots”: “Tothom fa servir la sanitat en algun moment de la seva vida”.

No vol oblidar-se de ningú de l’hospital, i és per això que posa en valor la tasca del personal de cuina, de neteja i dels zeladors, amb qui comparteix “trinxera”. “Tots som un equip i tots som imprescindibles”, destaca. Lamenta que s’han enfrontat al coronavirus sense prou llits d’UCI i amb menys personal del que calia. Les institucions deuen una disculpa als sanitaris? “No només a nosaltres, sinó a tota la ciutadania: potser sense retallades hauríem pogut evitar algunes morts”, respon. “Retallar en sanitat és assassinat”, va sentenciar el 23 d’abril.

Comentaris

    Josep Maria Cunillera Batet 01/05/2020 3:48 pm
    Estic totalment d’acord amb el Charlie, soc d’un poble de la província de Tarragona i fa uns dies vaig escriure a tres diaris dos local i un de la província, que es titulava RECORDEM-NO’S i parlava de totes aquestes persones que s’estan jugant la vida per nosaltres. I finalitzava dient que quan surten a reinvindicar millores econòmiques i de salud (equipament i material) hem de Recordar-no’s i sortir amb ells al carrrer.
    Serafí Bandarra i Grataconys 01/05/2020 10:18 am
    Tots aquests que aplaudeixen,cuan ixo passi,com diu el refran "si te he visto no me acuerdo",es com una moda per autodemostrarse lo bons i solidaris que son.

Nou comentari