En un any marcat per la pandèmia i la crisi immediata que se n’ha derivat, les bones notícies han irromput, per contrast, amb més força del que és habitual en la dieta informativa dels lectors del TOT Barcelona. Les informacions positives han fet d’oasi i han estat rebudes amb milers de visites. Ara, per rematar un any especialment complicat, hem aplegat els 10 exemples optimistes que més impacte han tingut al diari durant els últims 12 mesos.
1. La caseta taronja salvada
Quan tot just finalitzava la primera onada del coronavirus a la ciutat, una notícia positiva va capgirar el Poblenou: la famosa caseta taronja de l’inici de la rambla del Poblenou no s’enderrocaria. Ho va avançar aquest diari, després que el regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, es comprometés a escoltar les peticions dels veïns abans de fer-hi res. Era el final feliç del moviment veïnal que es va iniciar arran de la mort de l’Assumpta, una històrica veïna del barri que tothom coneixia i que es va convertir en una icona de la resistència a les grans construccions. Quan ella morís, l’Ajuntament tenia dret a recuperar l’immoble. Antigament, la intenció era tirar-lo a terra i arrodonir el pla de la zona verda que envolta la construcció. Ara, en canvi, aquesta opció ha perdut força. De moment, la caseta taronja resisteix.
2. Quan va esclatar la bombolla del lloguer
La pandèmia, de retruc, també va tenir també un efecte col·lateral positiu, malgrat ser transitori. Després d’anys d’augment constant del preu del metre quadrat a Barcelona, els mesos de plena pandèmia vam veure la primera davallada del cost de l’habitatge a la ciutat. Es va punxar la bombolla del lloguer. Tot i que va ser una baixada tímida, durant uns mesos es va trencar la tendència a l’alça que s’havia instal·lat de manera permanent a la capital catalana. Durant un breu període fins i tot es van produir reduccions en els contractes vigents, després que els llogaters arribessin a pactes amb alguns propietaris. Actualment, el preu ha tornat a pujar mínimament, però activistes pel dret a l’habitatge denuncien que les immobiliàries estan mantenint uns preus artificialment alts, que no s’ajusten a la nova demanda, i que aviat haurien de baixar novament.
3. Les vambes barcelonines que arrassen al Japó
Entre les curiositats que hem descobert aquest any hi ha la fórmula de l’èxit d’una botiga familiar de Sants que s’ha establert com tot un fenomen a l’altra banda del món, al Japó. La marca de calçat esportiu MaTeS, nascuda el 1947, fa anys que va cridar l’atenció del poble nipó, però això no ha parat de créixer els últims anys i ara, a més, ha viscut una revifada de l’interès del consumidor local. “Sembla que la pandèmia de Covid-19 ha fet que tothom miri més cap al producte de proximitat, en tots els terrenys, també en el del calçat”, resumia encara sorpresa la Myrna Mates.
4. El barri més ‘cool’
També hi ha hagut espai per als reconeixements extraoficials amb ressò mundial, com el que va atorgar la revista Time Out en la seva versió internacional a l’Esquerra de l’Eixample. La publicació li va concedir el premi al barri més cool del món per viure-hi, tot i que de fet són dos barris: la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. La revista va justificar-ho apuntant que és una zona “amb negocis locals i una vida que batega al ritme del dia a dia dels barcelonins” i ha valorat molt positivament que puguis trobar “gairebé de tot a 15 minuts de casa”.
5. El singular mural amnistiat ‘in extremis’
Pel que fa al patrimoni, els lectors d’aquest diari també van mostrar un gran interès pel cas del mural retro que va aparèixer a l’Eixample en desballestar una benzinera i que s’havia començat a enderrocar. L’espai que acollia un singular mural de ceràmica de colors, situat al carrer Provença, a la cruïlla amb Girona i Diagonal, corria el risc de ser destrossat si els operaris seguien la seva feina. Finalment, però, després de la indignació que va despertar la situació, la propietat del solar i l’Ajuntament de Barcelona van pactar que l’obra es conservés i s’integrés en algun racó del nou bloc de pisos que ocuparà el solar. Així i tot, darrerament ha estat vandalitzat.
6. La segona casa barcelonina del Ratolí Pérez
D’una manera menys ambiciosa, però igualment atractiva, una altra façana a la via pública també ha generat una gran atenció entre els barcelonins aquest 2020. Es tracta del petit racó d’una botiga del carrer Gran de Sant Andreu amb Agustí Milà que s’ha convertit des de fa dos anys en la segona casa barcelonina del Ratolí Pérez –després que ja hi hagi una més famosa, al carrer Taquígraf Garriga de les Corts. Aquest any s’ha consolidat i la canalla del barri s’ha acostumat a deixar-hi regals i dibuixos per a l’animaló fantàstic. La iniciativa la va explicar la propietària de la botiga on hi ha la caseta, Mónica Montero, a aquest diari. “No era cap estratègia comercial, sinó simplement adornar el forat del baixant de l’aigua”, va detallar la botiguera.
7. Veïns organitzats arran de la pandèmia
I malgrat el constant degoteig de notícies colpidores vinculades a la pandèmia, la mateixa realitat ha deixat veure reaccions inspiradores entre el veïnat barceloní. D’inici, una de les respostes que va permetre esquivar les mancances socials que va causar el confinament domiciliari obligatori van ser les xarxes veïnals que es van generar. Es van multiplicar els grups de Telegram i les trucades on s’establien contactes entre veïns que mai no havien parlat i que, de sobte, s’encarregaven de la compra d’una veïna dependent o que reunien menjar per cedir-lo a qui havia perdut tots els ingressos després de quedar-se sense feina. Es van estendre per tot el territori per ”evitar l’aïllament social i l’individualisme”. Un mapa de la ciutat mostrava clarament aquell esclat inicial.
8. Mascaretes espontànies a Sant Antoni
El moviment de veïns organitzats es va fer gran i es va repetir arreu de la ciutat. Alguna de les iniciatives, però, van generar especial atenció entre els lector del TOT Barcelona. Una d’elles va ser la reacció dels veïns del barri de Sant Antoni, que es van aplegar per fabricar mascaretes artesanes quan el material escassejava i no arribava la mínima protecció per als sanitaris. Les van destinar als professionals del CUAP Manso, que havien fet una crida per a la fabricació de mascaretes d’urgència.
9. Mascaretes, gorros i bates des d’una mesquita
Una altra proposta molt similar, i que també va cridar l’atenció dels barcelonins, va ser l’impuls que va néixer al Centre Cultural Islàmic Català, al Clot. Aquest racó que havia quedat sense usos religiosos es va reconvertir en un petit taller descentralitzat. Una seixantena de persones fabricaven i regalaven cada dia més de 500 mascaretes de cotó, però també bates i gorros que enviaven a l’Hospital Clínic, a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. “Fins a 42 veïns cusen a casa, 4 taxistes els hi porten material i els hi recullen les mascaretes confeccionades, dues furgonetes transporten les donacions de tela i 10 persones al nostre centre esterilitzen i embossen la producció”, explicava llavors Salim Benamara, imam i president de l’entitat.
10. Duo entre balcons en ple confinament
I encara en aquells mesos de confinament i incertesa, un altre hit informatiu va mostrar la millor cara dels veïns de la ciutat. Mentre proliferaven les maneres de fer festa a nivell comunitari –entre jocs entre balcons i reproducció de música en horaris molt concrets– alguns artistes van anar un pas més enllà i es van convertir en un petit fenomen. El cas concret que va generar més atenció entre els lectors del TOT Barcelona va ser un duo de piano i saxo des de dos pisos diferents que es van sincronitzar i van emocionar els veïns del barri de la Sagrada Família mentre interpretaven la banda sonora de la pel·lícula Titanic.
