La crisi post-virus punxa de cop la bombolla del lloguer a Barcelona

La recessió força un canvi de cicle immobiliari: onada d'impagaments i baixada de preus en l'habitatge, fantasma hipotecari i desacceleració del mercat d'oficines

La crisi post-virus a Barcelona ja dona pistes de quins sectors sacsejarà més. L’impacte en el sector dels serveis serà molt desigual, avisen els economistes. I en el mercat immobiliari, també: el lloguer afronta una sacsejada segura i el desenllaç dels ERTO amenaça les hipoteques, mentre que la contractació d’oficines entra en una desacceleració més lenta. Tres reconegudes especialistes analitzen per al TOT Barcelona com pot afectar el coronavirus al sostre sota el que viuen i treballen els barcelonins.

Pressió immediata al lloguer

El mercat de lloguer ja és avui el sector més afectat per la recessió, per la vulnerabilitat dels inquilins a una caiguda sobtada d’ingressos. “És on viu la gent amb menys renda, ja avui; hi ha excepcions, però les dades donen una relació molt clara entre ingressos i tinença”, sentencia Carme Trilla, presidenta de la fundació Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. “L’informe de 2019 de Càritas ja constatava que el 50% de les llars catalanes en situació d’exclusió social són de lloguer”, coincideix Susanna Roig, co-coordinadora del grup de treball d’habitatge de la Taula del Tercer Sector.

Sigui per la incipient convocatòria d’una vaga de lloguers o sigui per simple incapacitat econòmica, l’onada d’impagaments és segura. “S’incrementarà de forma important el nombre de persones que necessitaran suport per pagar l’habitatge”, avisa Trilla. L’economista pronostica que s’hauran de prorrogar les mesures del decret estatal sobre lloguers més enllà dels 4 mesos ara previstos, perquè “el més senzill” és “evitar que la gent perdi casa seva”.

Confinar l’impagament i descens de preus

“Si una gran quantitat de llogaters no recupera la feina i no pot pagar, què farem? Una allau de gent al carrer no la podem afrontar, amb l’escàs estoc d’habitatge social que tenim”, reflexiona. “No podrem improvisar, perquè ens hem passat massa anys sense fer els deures”, lamenta. Per reduir danys, recepta, “cal confinar l’impagament” i procurar “que la gent no perdi casa seva”. Tot i que els pressupostos públics estaran molt tensionats aquest 2020, recorda que els pisos públics de lloguer assequible depenen sobretot de la disponibilitat de finançament, perquè per naturalesa són inversions a recuperar a llarg termini.

En paral·lel, els pisos privats disponibles per llogar frenaran de cop l’encariment dels darrers anys: “El sentit comú ens diu que si baixa la demanda tant interna com externa, com és evident que està passant, els preus es moderaran”, argumenta. Confia poder posar-hi xifres a partir de maig. Si bé té clar que “durant el 2020 els lloguers baixaran”, el pronòstic per a 2021 és més incert: “Dependrà de si la gent torna a tenir feina i s’anima la demanda”. “Ja va passar entre 2009 i 2014, tot i que ara ningú se’n recordi!”, exclama.

El fantasma dels desnonaments hipotecaris

L’impacte de la crisi en el mercat laboral amenaça les hipoteques i la compra-venda de pisos. És un efecte dominó: els ERTO temporals es poden convertir en ERE pel tancament d’empreses i desembocar en un pic de desnonaments hipotecaris com el de 2009. “Pot reaparèixer el mateix fenomen si la classe mitja cau a l’atur”, alerta Susanna Roig, de la Taula del Tercer Sector.

La també directora d’Intervenció Social de Creu Roja celebra que s’hagi aprovat un parèntesi de 6 mesos en els desnonaments. Però demana que després no es “reactivin” de cop perquè “hi ha el risc” de crear una pilota a finals d’any que no es podrà gestionar: “Hem de poder estudiar cada cas amb calma”. “Ja tenim experiència, si no hi ha una alternativa habitacional no pot haver-hi un desnonament”, reclama. També li preocupa que s’abusi de la solució provisional d’ajornar pagaments: “Ve una crisi, caurà gent a l’atur i generarem un altre cop un sobreendeutament de les famílies”.

Les ajudes exclouen l’infrahabitatge

Tot i així, les entitats de la Taula del Tercer Sector no mouen el seu focus d’atenció prioritària pels canvis immobiliaris. “Els que ens faran patir més… són els mateixos que ja ens feien patir abans, perquè els últims en sortir de la crisi anterior seran els primers en entrar a la propera“, lamenta Roig. Assenyala col·lectius com les dones amb fills petits, els joves precaris i els migrats sense papers: “Tenim gent rellogada o amb contractes verbals, a qui les ajudes anunciades per l’Estat no afecten, no arriben o són insuficients”.

A l’economia submergida, la crisi ja és aquí, no espera a que acabi l’emergència sanitària. “Els centres de confinament per a sense sostre o persones que viuen en assentaments s’han omplert de seguida“. “Però són espais transitoris, no hi ha respostes sobre on viuran després”, critica. “No tenim prou sostre social per sostenir el dret a l’habitatge”, lamenta.

Distensió al mercat d’oficines

El sotrac profund en l’oferta i demanda d’habitatge contrasta en canvi amb l’escenari que s’obre per a les oficines. Anna Gener, presidenta de la consultora Savills Aguirre Newman i especialista en aquest camp, apunta que el sector viu “un moment extraordinari en la contractació de metres quadrats“. “De fet, ens trobàvem en una situació de gran tensió entre oferta i demanda, de manera que una empresa que necessités més de 3.000 m2 gairebé no trobava opcions a Barcelona”, indica.

Savills Aguirre Newman preveu que la contractació d’oficines “disminueixi de manera substancial en relació a l’any anterior” per la crisi del Covid-19, però no pateix pels projectes d’oficines que actualment es troben en construcció. “Entenem que aquestes noves promocions s’absorbiran sense dificultats quan s’entreguin”, sosté. Hi jugarà a favor que el lliurament s’ajornarà uns mesos: “El confinament ha aturat les obres en curs i la finalització s’endarrerirà, fet que contribuirà a que surtin a lloguer quan la situació estigui més normalitzada”. Així doncs, la desacceleració moderada i una relació oferta-demanda més flexible encamina al mercat d’oficines a una crisi més serena i gestionable. 

Més informació

Nou comentari