Barcelona s’encamina a una crisi post-virus molt asimètrica

El confinament té un impacte molt desigual en el sector terciari, que determinarà la recuperació | Turisme, comerç, oci i cultura, àmbits molt afectats

La crisi sanitària pel coronavirus ha fet esclatar una crisi econòmica sobtada, que sacsejarà tot Occident per l’abast global de l’epidèmia. Però la recessió no serà igual arreu, en funció del pes que tinguin els diferents sectors en cada societat. Què li espera a una ciutat eminentment terciària com Barcelona, molt internacionalitzada i amb un mix d’indústries de vella i nova generació? Tres experts consultats pel TOT Barcelona subratllen l’impacte molt desigual per sectors, que aboca a una crisi asimètrica.

“Les pèrdues es repartiran de forma molt desigual per sectors, fins i tot dins del terciari alguns col·lectius hauran d’afrontar costos pel confinament molt superiors als d’altres”, pronostica el professor de la UB i economista Raul Ramos. Posa com a exemple la demanda que ja no recuperarà una perruqueria que ha hagut de tancar, en contraposició a la facilitat per teletreballar en el sector de la banca i les assegurances.

Les mesures anticontagi han limitat la producció arreu del món, el que els economistes anomenen “un xoc d’oferta”. Però en ciutats terciàries com Barcelona, “fa més mal” el “xoc de demanda” posterior, analitza. “Hi ha psicòlegs que pronostiquen un esclat de demanda quan acabi el confinament, perquè tothom voldrà sortir a gastar i passar-s’ho bé, però és evident que una part de la demanda perduda no es pot recuperar, perquè no et menjaràs 7 paelles per dinar ni t’aniràs a tallar els cabells 4 cops el mateix dia”, reflexiona Ramos.

Terrassa recollida i restaurant buit, al barri de la Sagrada Família / MMP

Terrassa recollida i restaurant buit, al barri de la Sagrada Família, el primer dia de confinament / MMP

La durada del decret d’alarma i les pèrdues acumulades determinaran la capacitat de recuperació per sectors, que en conseqüència serà molt diversa. “Oci i cultura, comerç de proximitat i turisme quedaran molt tocats i necessitaran governs disposats a abocar-hi moltes ajudes”, avisa. També cal preveure la possibilitat d’una segona onada de contagis, més lleu, després del confinament: “Encara que no forci l’aïllament, sí que podria causar baixes de treballadors i noves pèrdues”.

Una crisi en forma d’U

Tot plegat, per a Ramos, desmunta les promeses polítiques d’una “crisi en forma de V”, és a dir, d’una sortida de la recessió molt ràpida després de la caiguda sobtada. “Ja es veu a venir que no pot ser! I també és molt difícil que sortim reforçats d’aquesta crisi”, alerta.

Tot i així, el professor assegura que l’escenari actual no fa pensar en una llarga recessió “en forma de W o d’L” com la crisi financera de 2008. Augura que aquest cop serà “una crisi en forma d’U”: “Després de dos o tres trimestres foscos, remuntarem”. “Per desgràcia 2020 el tenim força perdut, així que hem de tenir la vista posada en 2021“, proposa.

El retorn del turisme, també desigual

El sector turístic viu una aturada total, no només a Catalunya sinó a tot el planeta. La reticència a viatjar ha fet una ràpida escalada en només 4 mesos, des de l’inici de l’epidèmia a la Xina el desembre fins a l’actual paràlisi mundial. En canvi, els mercats turístics es recuperaran a ritmes diferents, perquè els períodes de confinament no estan del tot sincronitzats i deixaran un record variable.

L’economista expert en turisme Pablo Díaz, docent de la UOC, també preveu asimetries notables. “L’anàlisi de l’impacte que va tenir l’epidèmia de SARS de 2003 ens dona algunes claus per anticipar el comportament del sector”, exposa. Aquest precedent va demostrar que els turistes de països on el virus ha tingut molta incidència relativitzen més el perill de viatjar a un altre destí molt afectat –com seria el cas de Barcelona–, mentre que aquells procedents de països poc afectats tenen més por. “Els italians ens tornaran a visitar de seguida, però els japonesos ja veurem perquè van ser als que més els va costar tornar a Taiwan després de la SARS”, diu.

Tanquen (i ben sellat) un hotel al carrer Boqueria, per por que entri gent:

Tanquen (i ben sellat) un hotel al carrer Boqueria, per por que entri gent: “No sabem quan tornarem a obrir” | Jordi Play

Aquesta por s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar campanyes de promoció del destí després de l’epidèmia, que Díaz veu imprescindible. “Ara calen unes primeres mesures per sobreviure, però després hi haurà d’haver una mena de Pla Marshall per rellançar-nos”, sosté. “Si els nòrdics són més reticents, doncs s’haurà de fer més campanya allà”, compara. Altres mercats com EE.UU., en canvi, seran menys influenciables: “Només es refiaran del que digui l’Organització Mundial de la Salut”. El públic local trigarà una mica a tornar a consumir cultura o oci: “És pura Piràmide de Maslow, primer assegures les teves necessitats bàsiques de substència”. 

El sector privat també haurà de posar de part seva: “Caldrà baixar preus per cridar l’atenció, almenys al principi”, adverteix. En aquest sentit, recorda que l’organització del Mobile World Congress ja ha anunciat una congelació de tarifes als assistents per l’any vinent. Qui pagarà més cara la crisi, però, serà l’economia submergida vinculada al turisme: “Per la seva pròpia al·legalitat no rebrà ajudes i els afectats quedaran molt ofegats”. 

Regar de crèdit l’emprenedoria

Les start-ups també són un element important de l’economia barcelonina, no tant pel seu pes al PIB com perquè obren nous mercats i posicionen la ciutat al món, com han fet les tecnologies vinculades al mòbil. El CEO de la plataforma d’emprenedoria Barcelona Tech City, Miquel Martí, detecta oportunitats per al sector però avisa també de moltes desigualtats i de la necessitat de garantir el flux de crèdit.

“Avui la majoria de start-ups de Barcelona segueixen el model B2B [Business to business], és a dir, que treballen per a altres empreses i no directament per al consumidor final”, situa. “L’afectació dependrà molt del sector per al qual ofereixin solucions tecnològiques, per exemple l’impacte serà superior si es dediquen al ticketing d’espectacles o al turisme que si són proveïdores industrials o treballen per mercats globals”, valora.

Un cas singular és el del sector sanitari, que té ara moltes oportunitats per “explicar els seus projectes i veure si poden ajudar a lluitar contra l’epidèmia”. També “s’obre una oportunitat” per a les que es dediquen a la sostenibilitat, segons Martí. La gran reducció de la contaminació per la limitació del trànsit posa en valor “la consciència ambiental” i això “reforça el discurs per exemple del vehicle elèctric”.

Publicitat del Mobile World Congress (MWC) 2020 a la Gran Via / ACN

Publicitat del Mobile World Congress (MWC) 2020 a la Gran Via / ACN

També veu cabdal el “gran canvi d’hàbits en favor de la compra online” arran del confinament. Aquesta tendència a l’alça, que castiga des de fa anys el petit comerç de barri, és en canvi molt benvinguda per als emprenedors digitals.

Però no tot són bones notícies: “Les start-ups per definició són altament consumidores de capital, sigui privat o públic; necessiten créixer molt ràpid i per tant si tenien reserves, les cremaran de seguida“. Barcelona Tech City té constància de rondes de finançament privades que s’han pogut tancar com estaven previstes durant els primers dies d’estat d’alarma, però després la inversió s’ha aturat i restarà així una bona temporada, fins que remeti la incertesa.

“Tothom està ara revisant la seva tresoreria: els inversors avaluen el seu portfoli i les xarxes de business angels totes estan a l’expectativa”, apunta. Si la paràlisi de l’economia s’allarga, les start-ups es queden sense oxigen financer. “El finançament públic serà molt important, per això Barcelona Tech City ja estem reclamant a les administracions que les ajudes prestin atenció també a les PIME, inclosos els emprenedors”, remata.

Hi ha (molta) llum al final del túnel

Tot i que cada expert posa l’accent en diferents aspectes de la crisi, són clarament optimistes amb el futur de la ciutat a mig termini. “Barcelona és molt dinàmica i es recuperarà ràpid”, sosté Pablo Díaz. “La memòria col·lectiva triga poc a oblidar les penes i es notarà molt en el turisme”, vaticina. “En el futur immediat hi haurà restriccions de moviments, però a mig termini Barcelona seguirà sent un gran pol d’atracció i una ciutat eminentment internacional”, defensa Miquel Martí. “Si el coronavirus afectés només a Barcelona sí que tindríem un bon problema, però és una epidèmia mundial”, relativitza.

Raul Ramos li dona la volta al concepte d'”economia de guerra” amb què els darrers dies els governs han definit les mesures econòmiques aprovades: “Economia de guerra també vol dir que primer guanyes la guerra i després comences a reconstruir el país”. “Ara la prioritat ha de ser fer front a les necessitats sanitàries, ens hem de preocupar per l’economia però el primer és frenar l’epidèmia ben ràpid”, subratlla. Un cop això s’assoleixi, conclou, “el nou repte serà convèncer el món que Barcelona segueix sent un molt bon lloc per venir de vacances, a fer negocis o a estudiar”.

Nou comentari