El ple d’investidura d’aquest dissabte és un dels rituals més importants de l’Ajuntament de Barcelona. La constitució del nou plenari i elecció de l’alcalde o alcaldessa tenen un protocol estricte, que tot i així deixa anècdotes i casos singulars cada vegada. Enguany tindrà singularitats com la composició alterada de la mesa d’edat i la presència de Quim Forn, a qui el Tribunal Suprem ha autoritzat a recollir l’acta.
El ple començarà a les 17h i dura una mica més de dues hores. Els 41 electes es faran una foto junts a la galeria gòtica de l’Ajuntament de Barcelona i entraran junts al Saló de Cent. La ubicació respon tant a la solemnitat de l’espai com a la seva amplitud, que permetrà l’assistència d’autoritats, convidats i ex regidors que no hi cabrien a la sala de plens. El secretari municipal obrirà la sessió i constituirà una mesa d’edat, formada pel candidat més jove i el més gran de totes les llistes, dirigirà la sessió.
Canvi a la mesa d’edat
El més jove del nou plenari és el republicà Max Zañartu, de 28 anys. El més veterà és el cap de llista d’ERC, Ernest Maragall (76 anys), però no s’integrarà a la mesa perquè aspira a l’alcaldia. “Els usos i costums de l’Ajuntament diuen que quan es produeix aquesta circumstància passa a ocupar la mesa el segon regidor de més edat”, expliquen fonts municipals. Així doncs, serà Celestino Corbacho (69 anys) qui tindrà la responsabilitat de presidir formalment la investidura.
[r:1]
Corbacho i Zañartu donaran inici a a sessió amb el primer moment clau: la promesa del càrrec. Els 41 nous representants municipals recolliran un a un, per ordre alfabètic, l’acta de regidor i prometran o juraran el càrrec sobre la Constitució espanyola. Tot i les advertències de la Junta Electoral Central, previsiblement els integrants de les dues llistes independentistes faran servir fórmules imaginatives per fer notar la discomformitat amb l’actual Constitució. Així ho van fer per exemple Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull i Oriol Junqueras al Congrés dels Diputats, quan van prometre el càrrec com a “presos polítics”.
Quim Forn, l’altre protagonista del dia
Aquesta podria ser la fórmula escollida per Quim Forn, el cap de llista de Junts per Catalunya empresonat i jutjat pel referèndum de l’1 d’Octubre. El Tribunal Suprem va autoritzar dimarts la seva presència al ple amb un permís especial de dos dies: divendres ha de fer els tràmits previs, dorm en una presó catalana i dissabte assisteix al ple. Té explícitament prohibit concedir entrevistes o visitar altres institucions.
[r:2]
Tot i que arribarà al ple envoltat d’un dispositiu de seguretat, dins del Saló de Cent en principi es podrà moure lliurement i relacionar-se amb la resta d’electes. Abraçades i alguna llàgrima no es faran esperar entre els companys de files i amb aquells adversaris amb qui ha travat amistat al llarg dels 18 anys que ha estat regidor barceloní, com van evidenciar les múltiples referències a Forn en el ple de comiat de dimecres. Queda per dissabte l’interrogant de com reaccionaran les bancades de partits unionistes, que al Congrés van ensordir la promesa de càrrec de Sánchez, Rull, Turull i Junqueras amb cridòria i cops de peu.
Un cop acreditat com a regidor, avisa la magistratura, serà “automàticament suspès” per considerar que no pot “exercir materialment les funcions” mentre estigui en presó provisional.
I l’alcaldia és per a…
Un cop els 41 electes són ja formalment regidors comença la votació per escollir qui ocuparà l’Alcaldia. És el moment més important del ple. Les expressions periodístiques “segona volta” i “presentar candidatura” generen una certa confusió en molts ciutadans sobre el veritable funcionament de la investidura. Es tracta d’una única votació, amb vot secret dipositat en una urna. D’ofici els 6 caps de llista electes –Ernest Maragall, Ada Colau, Jaume Collboni, Manuel Valls, Quim Forn i Josep Bou– són candidats a alcalde. Si algun hi renuncia, la mesa d’edat ho anunciarà.
Ara bé, aquest dissabte a només dos caps de llista tenen possibilitats reals d’aconseguir l’Alcaldia: Ernest Maragall i Ada Colau. I Colau pot ser-ho si suma als seus 10 regidors els 8 vots del PSC i almenys 3 dels 6 regidors del grup de Manuel Valls (BpC-Cs).
Durant l’escrutini Max Zañartu llegirà una per una les paperetes i el secretari farà públic el resultat final. Si un dels dos aconsegueix 21 o més vots en recomptar-se l’urna, serà escollit per votació. Si cap dels dos els aconsegueix, Ernest Maragall serà investit alcalde de forma automàtica, en haver estat l’alcaldable més votat a les eleccions municipals. Un cop resolta la votació, l’escollit o escollida prometrà el càrrec amb la mà sobre la Constitució, l’Estatut i la Carta Municipal. El president de la mesa, Celestino Corbacho, li lliurarà la banda i la vara d’alcaldia, símbol del poder de l’Ajuntament de Barcelona.
Parlaments d’alt voltatge
Cada grup municipal disposarà d’un torn de paraula de 5 minuts, en ordre de menor a major presentació. La cursa per la investidura entre Maragall i Colau és tan aferrissada que els parlaments estaran carregats de significat. Amb tota seguretat el més dens i dramàtic serà el de l’aspirant que perdi la investidura. L’últim parlament serà el del nou alcalde o alcaldessa i finalment es clourà el ple amb l’himne de Catalunya, Els Segadors. Immediatament després del ple, els 41 electes es faran una nova foto junts, al pati de l’Ajuntament.
Recepció a la Generalitat
Tot seguit creuaran la plaça Sant Jaume per entrar al Palau de la Generalitat de Catalunya, guarnits amb les característiques bandes vermelles lligades amb el fermall lateral de l’escut del consistori. La plaça serà un altre focus d’atenció, doncs diversos partits ja s’han posat en marxa per omplir-la de simpatitizants. D’un costat, els comuns criden a acompanyar Ada Colau en la investidura i s’avancen a potencials convocatòries de signe contrari, que podrien amargar la celebració a l’alcaldessa si revalida l’alcaldia deixant sense a ERC. D’altra banda Junts per Catalunya i l’ANC organitzen una rebuda popular a Forn, que tindrà un previsible caràcter independentista. La guerra de banderes és més que probable.
El president Quim Torra rebrà a Palau als 41 electes i els adreçarà unes paraules. El nou alcalde o alcaldessa oferirà també un petit parlament. Aquesta recepció pot ser també d’alt voltatge si qui ha rebut la vara és Ada Colau, ja que el Govern català ha reclamat obertament “una resposta de país” si prospera “l’operació d’Estat” perquè Barcelona no tingui un alcalde independentista.
Des del carrer els ciutadans que ho vulguin podran seguir el plenari en directe a través d’una pantalla. També es retransmetrà per televisió i els lectors del TOT Barcelona podran seguir-lo a més a través d’un exhaustiu Minut a minut i de les cròniques dels millors moments.
