És ben sabut que les frases dures de la campanya electoral, les que diuen sobre els pactes, es paguen després de les eleccions. Més encara quan qui les ha dit acaba depenent d’aquells que eren la seva diana. I és, precisament, el que ara han d’afrontar les Ada Colau, Jaume Collboni i Manuel Valls. El líder socialista barceloní, que va dir que no pactaria amb Ada Colau, acabarà formant part del nou govern sota la direcció de Barcelona en Comú i l’alcaldessa, que repeteix en el càrrec, ho farà gràcies als vots d’aquell que “es manifesta amb Vox” i “associa migrants amb delinqüents”, segons les seves pròpies paraules.
I tot perquè Manuel Valls ha cedit els vots dels tres regidors independents del seu grup a favor de la investidura de Colau, oficialment a canvi de res, només per evitar que l’alcalde sigui Ernest Maragall. Ha sigut un exercici sorprenent, tenint en compte que va arribar a dir que la líder de BComú i el d’ERC “són la mateixa cosa”.
De fet, l’hemeroteca és extensa i farà incòmoda la justificació de l’operació que afecta a les tres bandes i les paraules que han dit els seus representants els últims mesos. La part més beneficiada del desenllaç, Ada Colau, no només va carregar durant la campanya específicament contra Manuel Valls sinó que, a més, va burxar als socialistes per no descartar el contacte amb ell.
L’alcaldessa va etzibar “Quo vadis, PSC?” en un dels mítings electorals per retreure als socialistes que mantinguessin la porta oberta a pactar amb l’ex primer ministre francès. També va insistir, una vegada i una altra, durant els debats amb la resta de candidats a Jaume Collboni perquè aclarís quin vincle tindria amb el grup que tenia el suport de Cs. “El senyor Collboni ha estat tota la campanya dient que vol pactar amb el senyor Valls per fer-me fora a mi”, va arribar a dir en la trobada entre alcaldables a Betevé.
Amb més munició, Colau va fer la creu a Manuel Valls per diversos motius que va aglutinar en una piulada: “Es presenta amb Ciutadans i es manifesta amb Vox. Està en contra del 30% de l’habitatge assequible, de regular el turisme i els lloguers. Associa migrants amb delinqüents. En contra del dentista municipal i funerària pública. I diu Manuel Valls que no és de dretes”. També va esmentar en diferents ocasions el passat de l’ex primer ministre francès i va recordar “les seves polítiques racistes”, en referència a les expulsions de gitanos en situació irregular de França.
I la setmana passada va prendre força la famosa resposta de Colau en una entrevista al Nació Digital, en què negava indignada, que pogués tenir participació en “operacions estranyes” –la pregunta era sobre si acceptaria els vots de Valls en cas que hi fossin– per impedir al algú altre –Ernest Maragall– l’accés a l’alcaldia.
L’animadversió cap a Manuel Valls, a més, era recíproca, o almenys això apuntava Valls. El candidat de Barcelona pel Canvi va assegurar que el “perill” per a la capital catalana no era Vox, sinó “l’independentisme i el populisme de Colau”. De la mateixa manera, va encendre’s a Twitter contra les mostres de suport del govern de Barcelona en Comú als presos polítics. “‘L’Ajuntament no pot continuar en mans” de qui “dona suport al separatisme i la il·legalitat”, va dir en una piulada. Més endavant, apujava l’aposta. “Colau és sobiranista, ha sortit de l’ambigüitat”, va mantenir al debat de la televisió pública barcelonina.
El que s’està empassant Corbacho
I no era només una fixació de Valls, altres membres de la candidatura ho tenien igual de clar. El número 3 de la seva llista i aposta personal de l’ex primer ministre francès, Celestino Corbacho, va posar la mà al foc perquè el seu candidat no faria alcaldessa la líder de Barcelona en Comú i va burxar els socialistes perquè asseguressin el mateix. “Jo me’l crec quan Collboni diu que no farà alcalde Ernest Maragall. Però pot dir amb la mateixa claredat que no pactarà amb Ada Colau o que no participarà en un tripartit? Perquè Valls sí que ha dit clarament amb qui està disposat a pactar i amb qui no, i no acceptarà un govern amb el populisme de Colau o l’independentisme. Seria bo que els altres candidats també siguin tan clars”, va exigir a un acte en presència d’Inés Arrimadas. Aquest dissabte, tres dels membres del seu grup municipal –de ben segur el mateix Corbacho, juntament amb Manuel Valls i Eva Parera, els tres independents que no són militats de Cs– han votat a favor de la investidura de Colau.
En aquell moment, però, Collboni va arribar a acceptar el desafiament i va dir a TV3 que els pactes que descartava negociar amb altres candidatures incloïen Maragall, Elsa Artadi i Ada Colau. També va evidenciar la nul·la sintonia que havia quedat arran del trencament del govern conjunt a una entrevista a eldiario.es. “Té credibilitat zero” i “votar Colau és votar Maragall”, va arribar a dir en aquella conversa. “Els regidors i regidores del PSC que surtin escollits votaran Collboni el dia de la investidura”, va prometre a una altra entrevista, aquesta del TOT Barcelona.
1 
