Ada Colau revalida l’alcaldia de Barcelona amb els vots de PSC i Manuel Valls

Ada Colau ha revalidat l’alcaldia de Barcelona al ple d’investidura d’aquest dissabte, després de tres setmanes intenses de negociacions i pactes que han pres la vara municipal a la llista més votada a les eleccions. Barcelona en Comú ha mantingut el govern de la ciutat i quatre anys després de l’arribada al consistori Ada Colau ha tornat a ser investida alcaldessa, aquest cop gràcies als vots dels 8 regidors del PSC i 3 regidors ‘independents’ de la llista de Cs encapçalada per Manuel Valls.

Ada Colau ha sumat els 21 vots necessaris en la votació del plenari i el ple ha aguantat la respiració en silenci absolut durant l’escrutini. Fins al 41è vot escrutat no ha arribat la líder dels comuns als 21 vots i ha quedat clara la revalidació del càrrec. Ernest Maragall, vencedor elector, ha reunit 15 vots gràcies als seus 10 i als 5 dels regidors de Junts per Catalunya, que li han fet costat en comptes de votar la candidatura de Quim Forn, que s’ha quedat sense cap vot. Els tres regidors de Cs de la llista de Valls –que ha renunciat a ser candidat, com Jaume Collboni– han votat en blanc en lloc de donar suport a Colau, fent evident la fractura del nou grup municipal. Els dos regidors del PP s’han mantingut ferms en el vot a Josep Bou. 

Bona part del públic ha respost al recompte amb crits “d’alcaldessa”. Tot seguit Colau ha promès el càrrec amb rictus seriós i escassos somriures, amb la fórmula legal completa incloent la Constitució, l’Estatut i la Carta Municipal. Hi ha afegit: “I sobretot servir sempre, sempre a tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona en la seva diversitat”. De fet abans de la votació cadascun dels 41 regidors electes ha hagut també de prometre el seu càrrec i han fet servir molt majoritàriament per l’expressió “per imperatiu legal” i un afegitó ideològic diferent per cada partit. Només Celestino Corbacho (BpC-Cs) i Paco Sierra (Cs) han jurat en castellà. Els regidors del PSC han estat els més breus amb un simple “sí, prometo”.

Josep Bou fa un autèntic míting unionista

La segona meitat del ple d’investidura la formen els parlaments dels 6 caps de llista, de menor a major representació. La crispació pels pactes postelectorals i el procés han centrat els discursos El primer torn de paraula ha estat per Josep Bou (PP), que ha ofert un autèntic míting unionista com si encara fos campanya electoral. L’ha obert demanant al secretari municipal de l’Ajuntament si ha tingut presents les indicacions de la Junta Electoral, que va exigir prometre els càrrecs amb la fòrmula legal establerta. Ha felicitat Ada Colau i li ha dit que ha triat bé el pacte de govern: “Un cop em va dir que la seva Barcelona és diferent de la meva, sí, però hi ha gent que encara en té una de més diferent”. Ha conclòs el discurs amb un estronador “Viva España”.

Quim Forn opta per un discurs sobri pro-diàleg

El cap de files de JxCat, Quim Forn, ha ofert un parlament molt més sobri i institucional si bé gens exempt de retrets​. A Colau li ha dit que “ha comés un gran error en no respectar la llista més votada”. “Tothom sap com ha aconseguit els 21 vots que necessita per esdevenir alcaldessa, vostè és alcaldessa gràcies als vots d’un partit que ha situat com a primer objectiu evitar, de totes totes, que Barcelona tingui un alcalde independentista i vostè s’ha prestat a facilitar-ho”, li ha etzibat. “Aquesta no és una decisió que es pren exclusivament entre els partits d’aquest consistori, va més enllà, vostè sap tan bé com jo que respon a una operació política, dirigida pels qui vostè li agrada anomenar els poderosos“, ha continuat. Vostè ha estat l’instrument útil d’aquests poderosos a qui tant li agrada criticar quan està en campanya electoral”, ha resolt.

Manuel Valls gaudeix de la seva posició de força i es veu “protagonista”

L’ex primer ministre francès s’ha recreat en la seva posició de força quan li ha arribat el torn. Valls ha carregat contra el nacionalisme i ha argumentat els seus vots “sense condicions ni converses ni demanar cap responsabilitat” a la investidura d’Ada Colau: “La política és escollir i en situacions com aquesta cal prendre decisions arriscades i compromeses i evitar el pitjor; el més important era evitar que BCN tingués un alcalde independentista amb un candidat que ja va manifestar que posaria la ciutat al servei del separatisme”. “És sí o no, no hi ha ni blanc ni abstenció”, ha dit, malgrat els 3 vots en blancs dels seus regidors de Cs. Ha reconegut que havia posat una única condició al seu suport: “Que es concretés un pacte de govern amb el PSC”.

“Sense la decisió de nosaltres tres i la responsabilitat de Jaume Collboni, vostè, senyora Ada Colau, avui no seria alcaldessa”, li ha refregat a la líder dels comuns, que seia just al seu costat i l’escoltava amb cara de circumstàncies. “Vostè també ha triat presentar candidatura i la felicito”, ha afegit encara. “Des de la discrepància, però també des del respecte i la moderació, li ofereixo la mà estesa pels pactes importants per Barcelona”, ha dit Valls, que ha advertit també que “el tripartit no era possible ni convenient” perquè “l’esquerra no pot acceptar cap compromís amb el separatisme”. No s’ha quedat curt en l’àmbit espanyol i ha subratllat que “a Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats”, el que li ha valgut la sonora esbroncada dels presents al Saló de Cent. “Barcelona és capital catalana, espanyola i europea, no la podeu dividir!”, ha exclamat. 

Jaume Collboni ja parla com a nou govern i vol mà estesa

El líder socialista Jaume Collboni ha tirat mà de patriotisme barceloní. Ha emfatitzat el “desig d’autogestió de Barcelona des del segle XI enfront del poder comtal”. “La barcelonitat és també una forma d’exercir la catalanitat, també s’expressa amb un compromís fraternal amb la resta de pobles d’Espanya i exercint la cocapitalitat d’Espanya”, ha dit. Ha parlat en castellà per adreçar-se a Amèrica Llatina i en anglès cap als expats que resideixen a la ciutat. “Ens pertoca a tots estendre la mà per fer governable la ciutat”, ha dit a la resta de regidors. En previsió dels retrets al bipartit, ha advertit: “Ja n’hi ha prou de mesurar la legitimitat del govern en funció de si són o no de la nostra simpatia, o és que el president de la Generalitat va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya?”.

I s’ha referit també al Procés amb paraules molt calculades que no puguin comprometre al govern estatal de Pedro Sánchez: “Vivim un moment d’excepcionalitat política i la presència de Forn així ho demostra, ningú dels que estem aquí desitjaríem haver arribat fins aquí, no vam ser capaços de trobar espai a la paraula, un fracàs que ens va afleblir com a país”. Tot i així, ha tancat files de seguida i ha apel·lat al “respecte a les lleis i la neutralitat de les institucions”, dos criteris que xocaran amb els d’Ada Colau la setmana vinent quan la nova Junta de Portaveus voti si tornen a la façana de l’ajuntament els llaços grocs pels presos polítics.

Subirats parla en nom dels comuns i defensa als presos polítics

Joan Subirats, número 2 de la llista de BComú, ha ofert el parlament del grup municipal dels comuns per reservar la veu d’Ada Colau per al discurs final de l’alcaldessa. A més de defensar el balanç del mandat, ha defensat als presos polítics i la posició del seu partit en el Procés: “Forn hauria de poder estar aquí lliurement com la resta de presos polítics”. “Barcelona en Comú no ha deixat de denunciar la situació dels presos polítics i la judicialització, perquè mai ens hem sentit neutrals quan es tracta dels drets i llibertats”. Ha demanat al conflicte “tornar al debat polític el que mai hauria d’haver sortit d’aquest marc” i ha assegurat que els comuns volen “jugar un paper rellevant en la superació dels blocs”.

Ernest Maragall avisa que no farà de crossa al bipartit

Maragall (ERC) ha agraït gairebé un per un al seu equip de campanya i de regidors el camí que l’ha portat al plenari, malgrat no fins a la vara municipal. Pensa governar, ha dit, des de l’oposició: “El lloc on el senyor Valls i el senyor Collboni han decidit col·locar-nos, tot i que no era el que ens corresponia”, ha anunciat. I ha subratllat que prendran “la iniciativa” en tots els projectes que considerin necessaris. Segons Maragall, s’ha quedat sense l’alcaldia per “l’estranya parella formada per l’aritmètica electoral i una manera curiosa d’entendre la política”.

“Ara ja és un realitat, 21 vots pesen més que tota la lògica democràtica, que una manera d’entendre la política republicana… L’alcaldia pesa més”, ha admès. “En prenem nota, sense exclamacions ni massa soroll, però que ningú pretengui explicar-nos res sobre quin ha de ser el nostre rol”, ha avisat Colau i Collboni. “No volem carícies ni consells interessats, no serem aliats mesells ni dòcils d’un suposat progressisme intocable”, ha asseverat. “No ens tendeixin mans, avui no”, ha conclòs.

Colau entoma una investidura “difícil” i “incòmode”

L’inici del discurs d’investidura d’Ada Colau ha estat tota una definició de la seva incomoditat pel suport rebut: “Avui no és un dia exactament feliç”. Ha exposat que era “una investidura difícil” i ha insistit en l’aposta per un tripartit d’esquerres al que no renunciarà ni “mai”: “Si és possible en molts altres ajuntaments de Catalunya en el dia d’avui, és inexplicable que no es pugui fer aquí”. No obstant, ha recordat com ha revalidat la vara municipal sense embuts: “Avui sóc alcaldessa perquè vam rebre un ampli suport a les urnes, però també perquè hem arribat a un acord amb el PSC i també efectivament gràcies als vots del senyor Valls, que agraeixo però que no hem anat a buscar i que en cap moment hem amagat que ens incomodaven”. “Hi ha suports que posen a prova”, ha assumit.

Només els seus càrrecs i partidaris que eren presents s’han posat de peu aquesta vegada per aplaudir-li el discurs. La resta s’ha aixecat un minut més tard, quan ha començat a sonar Els Segadors com a tancament del ple d’investidura. Més de dues hores tenses, expectants i, a la seva manera, històriques.