Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La divisió amenaça l’unionisme a Barcelona a un any de les municipals

Un dirigent de Valents, el partit acabat de fundar, fa pensar en una de les millors comèdies de la història del cinema quan critica PP i Cs per les desavinences que trossegen el centre dreta antiindependentista a poc més d’un any de les eleccions municipals a Barcelona. “Hi ha una actitud obstinada de les cúpules dels partits d’anar-hi separats i de facilitar la victòria del populisme i l’independentisme. Volen muntar un Monty Python constitucionalista”, carrega el membre de la nova formació, gestada a partir del grup de dos regidors que Manuel Valls va encapçalar a l’Ajuntament després de trencar amb Cs per investir Ada Colau i que va acabar abandonant per tornar a França.

L’al·lusió als comediants britànics remet a una escena memorable de La vida de Brian, un símil que és ja un tòpic quan el cisma i la brega imperen entre iguals en política: és aquell instant hilarant en què uns pocs jueus es discuteixen per foteses, disgregats entre el Front Popular de Judea, el Front Judaic Popular i altres escissions de noms ridículament semblants i irreconciliables, malgrat sermonejar tots per igual contra Roma.

Valents fa de la unificació dels detractors del sobiranisme la seva raó de ser. Tot i així, a la seva plana major admeten que és pràcticament una quimera. Cs ha titllat de “reagrupament de trepes i trànsfugues” el partit sorgit de les restes de l’operació electoral que els taronges van ordir el 2019 al voltant de l’exprimer ministre francès. El PP deixa clar que no acceptarà cap altra fórmula que no assumeixi que la seva marca i la seva jerarquia han de primar.

“Les coalicions ja sabem com acaben i no és viable. Tenim clar que anirem a les municipals amb les nostres sigles. Qui vulgui una candidatura liberal i constitucionalista, pot venir sota el nostre paraigua”, resol un membre dels populars. A més, han marcat distàncies amb Eva Parera, que compatibilitzava les funcions de regidora de Valents i de diputada independent del grup popular al Parlament fins al mes passat. Va acabar renunciant a l’escó quan la incomoditat perquè articulés una nova organització fitxant a les files conservadores i taronges s’intensificava al PP.

Manuel Valls i Eva Parera, al ple de l'Ajuntament de Barcelona / Jordi
Manuel Valls i Eva Parera, al ple de l’Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

L’entorn de Parera sosté que el PP ha sigut “profundament injust” amb ella: “Igual que va fer amb Lorena Roldán, la va venir a buscar per eixamplar la base constitucionalista a Catalunya. Es va incorporar amb la voluntat de sumar però, quan ha vist que no n’hi havia cap per l’altra banda i que li plantejaven un ‘ho agafes o ho deixes’, ha preferit seguir el consell que li van donar perquè plegués”.

Els populars repliquen que la inclusió de Parera a la llista de les eleccions catalanes era el primer pas per convergir també en les municipals i tractar d’aglutinar el centre dreta no sobiranista de nou al PP. Diuen que li van demanar “gestos” per anar sincronitzant els dos grups municipals a l’Ajuntament de Barcelona, no que forgés unes noves sigles. “No es pot ser diputada i crear una alternativa a nosaltres a les quatre províncies. Ella ho sabia”, afirmen.

Sigui com sigui, el partit de Parera dona per segur que es presentarà a les municipals -tant a Barcelona com en altres localitats- i també a les pròximes conteses electorals, encara que fracassi en la temptativa perquè les forces unionistes s’apleguin en una candidatura única a Catalunya. “Serem perseverants per intentar-ho fins al moment en què, malauradament, es consumeixi la desunió -comenta un dirigent de Valents-. Hem sigut tan generosos que no hi havia cap disseny previ de com havia de ser la coalició ni cap condicionant per parlar-ne, però ni tan sols hi ha hagut la possibilitat d’una reunió de prospecció i posar-se a escriure en un full en blanc”.

“Assolir el 5% per entrar a l’Ajuntament no és fàcil”     

“Sempre dèiem que l’esquerra estava dividida i que cada cop es dividia més. Doncs ara ens passa exactament igual a nosaltres”, equipara un càrrec del PP. Admet que la creixent fragmentació del bloc conservador posa els tres grups que ara sumen vuit regidors beligerants amb l’independentisme a l’Ajuntament de Barcelona en risc de quedar-se en un no-res després dels comicis de 2023.

“La divisió no ajuda gens. Assolir el 5% de vot per entrar a l’Ajuntament no és gens fàcil”, avisa la mateixa font. El PP ho sap bé: fa tres anys va superar el tall per tan sols una dècima i un centenar de vots en un recompte disputat a la Junta Electoral, on els populars van patir de valent per no acabar fora del consistori.

Els regidors del PP, Óscar Ramírez i Josep Bou / Europa Press
Els regidors del PP, Óscar Ramírez i Josep Bou / Europa Press

El responsable del PP rumia la resposta abans de contestar si el partit corre ara encara més risc de desaparèixer de l’Ajuntament: “Confio que no. Queden 14 mesos per rellançar el projecte, tot i que en política és poc temps. Creiem que l’episodi de Pablo Casado i d’Isabel Díaz Ayuso no ens donarà problemes i que l’elecció d’un president de perfil moderat com Alberto Núñez Feijoó ens pot ajudar a fer un bon resultat, també perquè el partit tingui més autonomia a Catalunya”.

El mateix dirigent signaria ara retenir els dos seients que el PP ocupa al ple municipal. És el nombre més curt de regidors amb què la formació compta des que va ingressar a l’Ajuntament el 1983, lluny dels nou que comptabilitzava fa una dècada.    

“Treure un bon resultat voldria dir recuperar un nombre de votants que es poden traduir entre nou i 11 regidors i anar a pescar a l’altre cantó del riu amb una candidatura potent a Barcelona”, sosté un rostre conegut de l’unionisme, que detecta “un risc real” d’aprofundir en la irrellevància. A la sopa de sigles suma Barcelona ets tu, la plataforma amb què torna a provar sort l’advocat Daniel Vosseler. Té opcions remotes de posar un peu a l’Ajuntament però hi ha qui el veu capaç d’esgarrapar alguns sufragis que acabin decantant si s’assoleix o no el percentatge mínim per garantir-se representació.

“Podria repetir-se el que va passar a l’independentisme el 2019, amb la candidatura de Jordi Graupera, Barcelona és capital. Presentant-s’hi, ens va fer el gran favor que no entrés la CUP. És també el que pot fer Valents, contribuir a la divisió”, intueix un càrrec, sever amb la dispersió del constitucionalisme: “Tot això pinta malament. Hi veig caudillisme, personalisme, molts grupúsculs, qüestions personals, gent que li encanta tenir un moment de glòria…”.

En canvi, un responsable de Valents addueix que “amb una oferta electoral clara no hi hauria dispersió de vot, com no hi havia al PP amb Alejo Vidal Quadras els anys 90, a Cs amb Inés Arrimadas el 2017 o a Vox el febrer de 2021”. En tot cas, bastir una llista unitària exigiria cessions per compartir ingressos, càrrecs de confiança i quotes de poder a l’Ajuntament, la Diputació i l’Àrea Metropolitana, un assumpte sempre espinós d’abordar. “Tots volem la unitat, però el problema és qui posa el cascabell al gat”, reconeix un dels entrevistats.

La irrupció de l’extrema dreta

A l’equació cal afegir l’auge de Vox. L’extrema dreta està mancada de veu ara l’Ajuntament, però sí aspira a irrompre-hi a partir de 2023 amb la candidatura capitanejada pel diputat Joan Garriga, emulant els èxits electorals de les generals i les catalanes. “Ja ens va restar vots fa tres anys. Quan entri, ho farà amb tota la cavalleria”, pronostica un membre del PP. “Les eleccions es presenten complicades a nivell de discurs per la presència de Vox. Rebatre’ls o ignorar-los? S’ha de decidir encara. No serà fàcil per a ningú”, anticipa un altre dirigent.

Membres de Vox a les portes del tribunal on Colau va declarar com a investigada i envoltats per membres dels comuns / JR

Per la seva banda, Cs nega qualsevol intenció de convergir amb altres partits, encara que els pugui costar l’extinció. Tot i la debilitat que la formació ha exhibit en les darreres disputes electorals, fonts dels taronges defensen que prediquen uns postulats de centre liberal que els distingeix de PP i Valents, als qui veuen molt escorats a la dreta al consistori.

A més, a Cs apunten que qualsevol insinuació d’esvair les sigles toparia amb la militància de Barcelona, reticent a fusions amb qui veu com rivals o com arribistes. Confien en conservar plaça a l’Ajuntament anant sols als comicis, mantenint part de l’electorat descontent amb l’esquerra que el va fer créixer a l’àrea metropolitana i aferrant-se a l’estructura assentada a la ciutat.

La líder municipal de Cs, Luz Guilarte, es postula com a alcadable, mentre el PP ajorna resoldre la incògnita de qui serà el seu candidat, segurament fins passat l’estiu. El número u al consistori, Josep Bou, ha pregat no demorar l’elecció del cap de cartell popular per començar quant abans la campanya. No està descartat que Bou repeteixi, però al partit assenyalen que la caiguda de Pablo Casado -qui va ser el seu valedor- li resta força opcions.  

La presidenta del grup municipal de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Lu
La presidenta del grup municipal de Cs a l’Ajuntament de Barcelona, Luz Guilarte, en una imatge d’arxiu / Europa Press

Per la seva banda, un dirigent de Valents vaticina que captaran quadres de Cs i PP si totes dues foces els menystenen per pugnar junts contra Colau i l’independentisme. “El constitucionalisme té una quota electoral i de votats que es troba ara molt per sota del seu potencial a Catalunya. Crec que l’espai constitucionalista acabarà tenint dues opcions, Vox i Valents, perquè les altres forces estan molt debilitades”, augura. “Ens poden restar vots, però creure que poden substituir una marca forta és enganyar-se”, refuta un càrrec del PP.  

Queda per veure, però, com l’ombra de Valls i el vot decisiu que va concedir a Colau perquè revalidés l’Alcaldia contrarresta Valents. Al PP creuen que els hi pesarà. A més, troben incomprensible que Parera votés a favor dels actuals pressupostos de l’Ajuntament. “Intenta separar-se de Valls amb una operació d’antics membres del PP que pot respondre a les crisis internes que hem viscut”, interpreta un membre dels populars. Per contra, fonts de Valents creuen que la marxa de Valls els ha beneficiat per espolsar-se l’etiqueta de centre esquerra i afermar una oferta inequívocament conservadora. A Cs parlen de traïció i deslleialtat. Les escarransides militàncies del Front Popular de Judea i del Front Judaic Popular també s’escridassaven acusant-se mútuament de dissidents.

Més notícies
Una imatge del registre practicat a Ciutat Vella MOSSOS

Una associació cannàbica a Ciutat Vella, punt de tràfic de drogues

Notícia: Una associació cannàbica a Ciutat Vella, punt de tràfic de drogues
Comparteix
Hi ha un detingut i s'han trobat diversos quilos de drogues, a més de diners en efectiu i balances de precisió
Notícia: Una associació cannàbica a Ciutat Vella, punt de tràfic de drogues - Mobile
El Museu Martorell en plena reforma / Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Un investigador punter en ADN antic dirigirà el Museu de ciències naturals

Notícia: Un investigador punter en ADN antic dirigirà el Museu de ciències naturals
Comparteix
El jurat tria Carles Lalueza per substituir la veterana Anna Omedes, que es jubila al maig
Notícia: Un investigador punter en ADN antic dirigirà el Museu de ciències naturals - Mobile
Cotxes pintats en un pàrquing provisional que abans era un hort comunitari / Hort El Brot (cedida)

Ratllen cotxes d’un pàrquing fet després d’arrasar un hort comunitari

Notícia: Ratllen cotxes d’un pàrquing fet després d’arrasar un hort comunitari
Comparteix
L'hort El Bröt, com s'anomena el grup de gent que conreava la zona, es "desmarca totalment" de l'acte
Notícia: Ratllen cotxes d’un pàrquing fet després d’arrasar un hort comunitari - Mobile
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, atenent els mitjans de comunicació a la Galeria gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, després d'haver declarat el 4 de març de 2022 davant la justícia per suposadament haver subvencionat amb 80 milions d'euros quatre entitats afins / Laura Fíguls (ACN)

“Victimisme” i “vergonya”: l’oposició carrega contra la declaració de Colau

Notícia: “Victimisme” i “vergonya”: l’oposició carrega contra la declaració de Colau
Comparteix
Ciutadans i PP demanen la dimissió, Junts diu que la situació és "greu" per Barcelona, ERC no veu delicte i PSC i Valents no es mullen
Notícia: “Victimisme” i “vergonya”: l’oposició carrega contra la declaració de Colau - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a març 09, 2022 | 21:56
    Ricard març 09, 2022 | 21:56
    Unionisme? Annexionisme!
  2. Icona del comentari de: jm a març 10, 2022 | 11:20
    jm març 10, 2022 | 11:20
    Tabarnia....els colon's...purriassa espanyola
  3. Icona del comentari de: Delfí Artós a març 10, 2022 | 12:09
    Delfí Artós març 10, 2022 | 12:09
    L'annexionisme espanyol amb els col·laboradors botiflers, tenen tot un estat i llurs aparells al darrere que els hi dona suport (Estat espanyol pregon, aparells, clavegueram, lawfare, fiscalia afinadora, forces d'ocupació espanyoles, fons reservats, tribunals de cuentas, tacitos i villarecos, fons reservats, espionatge il·legal...). Per la qual cosa les seves lluites internes partidistes no afecten pas la situació ni la unitat d'Espanya. A més a més l'annexionisme ja té el que vol, Catalunya dins d'Espanya ( Ben entès, que hi ha el nord sota sobirania francesa ). Som els catalans els que hem de canviar la situació, l'estatu quo actual, ço és fer efectiva la independència. Per a aconseguir la independència els catalans solament ens tenim a nosaltres, fins al moment de fer efectiva la independència quan la resta dels 190 i escaig del món, més o menys ràpidament, començaran a reconèixer el nostre nou estat. Mentrestant, tot això tant evident cal recordar-ho i també cal començar a tenir sentit d'estat malgrat que encara no el tinguem.
  4. Icona del comentari de: Jeroni Munyós a març 10, 2022 | 12:27
    Jeroni Munyós març 10, 2022 | 12:27
    És clar, per a aconseguir la independència els catalans solament ens tenim a nosaltres a sobre hi ha un munt de renegats altrament dits botiflers que remen sempre cap Espanya i en defensen llurs interessos, (segurament som la nació amb més percentatge de renegats del món). Fins i tot hi ha espanyols que admeten la independència del nostre país, però, això, no vol dir ni de bon tros, que renunciïn a la independència d'Espanya (sense Catalunya, ni Portugal i la resta de territoris separats des del segle XVI) cosa que si fan, a l'inrevés, els botiflers nostrats. Nosaltres no tindrem cap suport explícit ni reconeixement fins al moment de fer efectiva la independència, quan alguns de la resta dels 190 i escaig estats independents del món, més o menys ràpidament, comencin a reconèixer el nostre nou estat. Per això és tant necessari preparar-nos i començar a tenir sentit d'estat.
  5. Icona del comentari de: Cal dir-ho a març 10, 2022 | 12:40
    Cal dir-ho març 10, 2022 | 12:40
    S'ha de dir ben clar, la divisió entre partits annexionistes i sucursalistes espanyols, no afecta la unitat d'Espanya ni l'statu quo espanyol, mentre que malauradament la divisió i el retrocés dels partits independentistes afectaria directament el procés per la independència del nostre país. Cal ésser-ne ben conscients i restar a l'aguait de la nostra situació, sobretot del què pretén l'estat espanyol amb els paranys que ens paren sense aturador per a intentar dividir-nos, fer-nos agafar por, marejar-nos i debilitar-nos, tant com poden.
  6. Icona del comentari de: Gavanenc a març 10, 2022 | 13:10
    Gavanenc març 10, 2022 | 13:10
    El "fenomen" dels botiflers és ben curiós, per exemple en Bou ex militant de FN, ex-legionari espanyol, de Vic.. fins i tot fa servir els seus setze cognoms per a fer-se l'espanyol(?!) No en soc pas expert, però, segurament en aquest estrany fenomen de la presència de tants de botiflerots hi tinguin a veure reminiscències "carlines", el pes de més de 300 anys d'ocupació, els qual vulguem o no, han encomanat actituds i conductes pròpies dels ocupants i sobretot el "voler ésser" com i dels que realment manen. També cal recordar que la història ens explica casos de botiflers que un cop ja no son útils a la causa espanyola, els propis espanyolistes se'ls treuen de sobre i els rebutgen. Sigui com sigui, m'hi jugo un pèsol que, com s'esdevingué amb la fi biològica del franquisme -quan eixiren tot d'una tants "d'antifranquistes"- que quan tindrem la independència, eixiran un munt d'independentistes més. Temps.

Nou comentari

Comparteix