L’agenda d’aquest divendres a Barcelona -i fora d’ella, també- ha estat marcada per la declaració davant de la justícia de l’alcaldessa de la capital, Ada Colau. Se la investiga per suposadament haver comès cinc delictes i haver adjudicat a dit fins a 80 milions d’euros a entitats afins, segons la querella interposada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD). Colau ha dit la seva, però l’oposició també. Dues de les paraules clau d’alguns dels partits que volen prendre l’alcaldia a Colau en les pròximes eleccions municipals de 2023 han estat “vergonya” i “victimisme”.
Ciutadans i PP han provocat el terratrèmol més gran en l’escala de Richter de la política municipal. Tots dos partits han demanat la pena màxima a l’alcaldessa: la dimissió. El partit taronja, en boca de la seva líder a la capital, Luz Guilarte, ha assegurat que “Colau avergonyeix a tots els barcelonins i perjudica la imatge de Barcelona amb la seva imputació”. La líder del partit liberal -i futura alcaldable pel mateix partit, si no es produeix una sopa de lletres que agrupi el bloc constitucionalista- ha afirmat que el govern municipal acumula diverses “males pràctiques”. També ha dit que el Tribunal de Comptes, la Fiscalia, Antifrau o de la Sindicatura de Comptes li ha tocat més d’un cop el crostó al consistori per aquest fet.
El PP ha tocat la mateixa tecla que el partit taronja i ha declarat que “la imatge de Colau entrant al jutjat és un desprestigi per la ciutat i una vergonya per a tots els barcelonins”, segons ha afirmat el seu líder, Josep Bou. El líder dels conservadors a Barcelona ja ha condemnat Colau, perquè ha assegurat que “hi ha hagut clarament una concessió arbitrària, discrecional i recurrent de subvencions i finançament a entitats amigues, especialment amb la fórmula de contractes menors sense cap mena de justificació”.
No obstant això, la justícia el que investiga no són contractes menors, sinó subvencions nominatives que s’aproven juntament amb l’aprovació dels comptes anuals. Els de 2022 han comptat amb el suport dels membres de govern, Barcelona en Comú (BComú) i PSC, així com Valents, partit liderat per Eva Parera. En aquests comptes, de fet, hi ha recollida una subvenció d’aquestes característiques destinada a l’Observatori DESC per valor de 216.335 euros.
La líder i alcaldable per Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha assegurat que el moment és “greu” per Barcelona. De la mateixa manera, ha volgut deixar clara la seva “perplexitat i decepció pel fet que per primer cop a la història dels ajuntaments democràtics de Barcelona, el seu alcalde o alcaldessa hagi hagut avui de declarar com a investigada per la presumpta comissió de fins a cinc delictes vinculats a la corrupció: prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic”. En aquesta línia, demanen “màxima transparència i col·laboració per part del govern municipal perquè no hi hagi cap ombra de dubte”.
Des d’ERC ningú ha volgut donar la cara i fer declaracions públiques. Ara bé, fonts dels republicans sostenen que la causa judicial contra Colau no té sentit i auguren un arxivament, com ja va passar amb una altra denúncia, en aquest cas d’Abogados Catalanes por la Constitución i que va portar el mateix advocat que ara defensa aquesta altra organització “fantasma”, com membres dels comuns han definit l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Aleshores el jutge no va veure delicte, però sí que va apuntar “irregularitats administratives”, ja que Colau va aprovar les subvencions, quan abans de ser alcaldessa havia treballat per l’Observatori DESC i havia estat fundadora i portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), dues de les quatre entitats que suposadament han rebut una pluja de milions de forma irregular. Aleshores la justícia el que li va recomanar és que s’abstingués de votar aquesta mena de subvencions.
Les mateixes fonts d’ERC recomanen a l’executiu municipal que millori en matèria de transparència i posen com a exemple de suspens els contractes realitzats durant la pandèmia, que en cap cas s’han auditat, diuen els republicans. El PSC es reserva de dir res i Valents marca perfil propi. “No entrarem a valorar fins que hi hagi sentència”, diuen.
