La pujada de la taxa de mercats aquest 2020 tindrà continuïtat. L’Ajuntament de Barcelona té previst seguir augmentant el que paguen els paradistes durant el que queda de mandat i perfila un canvi de paradigma. La xarxa municipal de mercats és un signe d’identitat de Barcelona i té amb un gran prestigi internacional, però s’aboca a un canvi d’etapa per l’absència d’ingressos extraordinaris els propers 2-3 anys i la fi del cicle de remodelacions a mig termini.
[r:1]
El cànon bàsic que paga cada venedor ha augmentat enguany un 10,69% i se li han sumat noves taxes, per exemple per la recollida d’escombraries als magatzems o els canvis d’accionariat en els negocis. També hauran de pagar una comissió del 5% al rebut de la llum, una factura que se’ls ha disparat els darrers anys. En alguns mercats, com al de Sant Antoni, la manca d’eficiència energètica del recinte remodelat boicoteja l’estalvi energètica.
[r:2]
Altres mercats viuran encariments específics: als Encants Vells s’ha imposat un recàrrec de vigilància i neteja i els mercats del Bon Pastor i de Vall d’Hebron pagaran més perquè pugen de categoria després de ser remodelats. Al llarg d’aquest any es podria produir un altre increment de facto, derivat d’un control més estricte del manteniment tècnic, que va a càrrec dels venedors. L’Ajuntament creu que no hi inverteixen prou i això l’obliga a renovar els equips massa sovint, pel que ara hauran de contractar aquest servei al consistori o bé garantir que els seus proveïdors –en general més econòmics– fan totes i cadascuna de les revisions que diu la normativa.
Un model que s’esgota
En definitiva, els comerciants hauran de fer front a un important increment de costos a més a més dels reptes de fons que ja tenien, com la falta de relleu generacional i el canvi d’hàbits de consum. El model de gestió público-privada aplicat fins ara, a través de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), reparteix els costos de manteniment i gestió dels recintes entre els venedors i el consistori.
El gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Màxim Lòpez, i la regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín (PSC), en un acte a la Boqueria / ACN – Noèlia Llobera
L’aportació dels venedors es vehicula a través d’un rebut trimestral que aglutina taxes municipals i despeses que van a càrrec seu, com l’elevada factura de la llum. La part pública s’ha finançat en part gràcies a les adjudicacions d’espai a supermercats i altres operadors externs –gimnasos, restaurants…– en els mercats remodelats, el que alimentava la roda d’inversió en noves reformes. Cada nou concessionari paga una entrada elevada –la que li ha servit per guanyar el concurs d’adjudicació– i després abona un cànon trimestral fix.
Aquest mandat, però, no hi ha adjudicacions a la vista. El proper mercat que finalitzarà obres és el de Sant Andreu, que no té previst cap supermercat a l’interior. I per a les següents inauguracions –L’Abaceria, Montserrat i Horta, que sí que tenen contemplats altres operadors dins del mercat– falten encara entre dos i tres anys. Aquesta caiguda d’ingressos extraordinaris és el detonant de la pujada de taxes i cobrament de recàrrecs i comissions que l’IMMB ha començat a aplicar aquest gener.
Última tanda de grans obres
I no és una crisi puntual: queden pocs mercats sense remodelar i s’esgota el model iniciat als anys 90. Fins a 27 dels 38 mercats alimentaris estan ja renovats –més els Encants– i 4 han iniciat el procés. Les últimes estrenes han estat les del Bon Pastor i Vall d’Hebron-Teixonera, tot i que aquest encara té serrells pendents com una coberta verda. Falten els de Galvany, Canyelles, l’Estrella i el Carmel, a més de l’interior del de la Mercè, tot i que als quatre s’han fet diverses millores parcials.
També hi ha hagut obra nova i clausures: Fort Pienc i la Marina de Port van estrenar mercat el 2004, mentre que s’han desmantellat els del Carme al Raval (2006), el de Vallvidrera (2009) i el de Núria a Ciutat Meridiana (2018). Algunes de les remodelacions més antigues, com la de Sagrada Família, requeriran els propers anys obres d’actualització. L’època de les grans obres dona pas a una tanda de millores puntuals.
Dos milions menys de pressupost per 2020
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) no amaga aquest canvi de rumb: el va exposar amb cruesa als presidents de tots els mercats en una reunió aquest desembre. “Mentre s’han aconseguit recursos externs, hem pogut no repercutir tant les despeses als paradistes”, argumenta el gerent de l’IMMB. “Però durant els propers 2-3 anys aquests ingressos extraordinaris no es produiran, així que s’ha d’incorporar la despesa real al paradista”, raona.
Com ha pogut constatar el TOT Barcelona en documentació del Pla d’Inversions Municipals (PIM) i confirma el gerent de Mercats, el pressupost de l’Institut s’encongirà dos milions d’euros aquest 2020. És a dir, ingressarà dos milions menys i per tant en gastarà dos menys. Els ingressos extraordinaris suposaven entre 3 o 5 milions d’euros anuals i enguany només aportaran 600.000 euros als comptes de l’IMMB.
Interior del nou mercat del Bon Pastor, just abans de la inauguració / Ajuntament de Barcelona
López defensa que l’Institut també s’ha ajustat el cinturó: ha “corregit” al voltant d’un milió i mig amb “millores en la gestió i ajustaments de despesa”. Però no era suficient per quadrar els números: “El diferencial ens obligava a proposar un increment fiscal”. L’any passat també va ser mogut, perquè diverses adjudicacions van crear un superàvit inicial d’uns 6 milions d’euros, dels que es van poder gastar 4 en millores als mercats. Els altres 2 milions d’ingressos extra no s’han pogut revertir en els venedors pel topall de despesa que imposa la llei espanyola.
Els venedors, molt preocupats
Els paradistes comprenen els raonaments de l’Institut però adverteixen que no podran fer front a més encariments de les taxes perquè els seus negocis no donen per tant. Els costos se’ls estan disparant, no només pels impostos sinó també per l’elevada factura elèctrica dels darrers anys i les inversions en manteniment d’ascensors i altres prestacions. La irrupció de la venda en línia en el sector de l’alimentació també els colla.
“Serà molt dificultós i costós poder-ho aguantar tot alhora”, adverteix Eduard Escofet, president de la FEGRAM, la federació que agrupa a la majoria d’associacions de comerciants de mercats. L’increment de despeses amenaça la viabilitat de moltes parades i “pot afectar no només als mercats petits sinó també als grans”, avisa. “La societat que valora cada cop més l’oci i la comoditat per davant de la qualitat i el servei, que és en el que som els campions”, exposa.
Davant d’aquesta situació d’incertesa, FEGRAM i l’altra agrupació del sector, l’AMMC, van presentar una bateria d’al·legacions a les noves ordenances. “Encara no ens han respost res de res, ni per escrit ni informalment”, lamenta. També han demanat “explicacions” sobre el rebut de la llum, sobre el que creu que hi ha “opacitat”: “Tot just ara ens comencen a facilitar les factures, però encara no és prou clar què paguem i volem saber a quin preu ens surt el kilowatt”.
