Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat.
Un ascensor exterior és l’última intervenció que permetrà, amb mesos de retard, el final de les obres al mercat de la Vall d’Hebron. Els treballs havien de començar el primer trimestre de 2017 i es van iniciar a l’agost d’aquell any, amb cinc mesos de retard. A més a més, la intervenció havia de durar 18 mesos, segons afirmava l’Ajuntament, i ara mateix ja en fa 22 que van començar i encara duraran fins a la tardor: hauran sigut, per tant, més de dos anys d’unes obres que ja vab començar gairebé mig any tard.
El retard ha estat degut a les obres per incloure l’ascensor a les instal·lacions i al reforç de l’estructura que es va haver de fer. Finalment la reforma, asseguren fonts de l’Institut Municipal de Mercats –responsable de les obres–, acabarà “a principis de la tardor”. És a dir, sumat el retard en l’inici i l’endarreriment que s’ha produït pels entrebancs sorgits, la reforma s’acabarà un any després del que s’havia previst.
L’ascensor servirà per connectar el carrer Saturnino Calleja, al barri de la Teixonera, amb el mercat. Les obres d’aquest equipament, precisen les fonts municipals, depenien del districte d’Horta-Guinardó però van passar a mans de l’Institut Municipal de Mercats, de qui depenen les reformes als mercats. El cost de l’ascensor, de 570.000 euros, està finançat pel districte.
Obres del mercat de la Vall d’Hebron al carrer Saturnino Calleja, on s’ubicarà l’ascensor exterior. | A. L.
La construcció de l’ascensor començarà aviat, segons les mateixes fonts, però en tot cas hauran oboigat a posposar el final de les obres del mercat. L’ascensor exterior estarà situat a la façana que dona a la Teixonera, a la banda oposada a la ronda de Dalt, i el projecte per situar l’ascensor impedeix de moment que es pugui acabar la façana, l’última part de la reforma del mercat que queda per fer. Una vegada es materialitzi l’ascensor i s’acabi la façana, s’aixecarà l’acta de recepció de les obres, un tràmit en què es constata el final d’unes obres. La recepció es farà a principis de la tardor.
Tot i que veuen la llum al final del túnel, els venedors lamenten que el mal ja està fet. “Només quedem la meitat dels paradistes que hi havia abans de les obres”, diu la presidenta de l’associació de venedors del mercat, Pili Mezquita. Lamenta que les obres han acumulat retards i que han afectat “moltíssim” les vendes. Quan va començar la reforma, relata, es van tancar les instal·lacions durant l’agost de 2017. A més, denuncia, al llarg de les obres l’afluència de clients ha disminuït.
La presidenta de l’associació de venedors critica que l’ascensor exterior no és l’única part de les obres que està inacabada, ja que la rampa d’entrada per als cotxes, la urbanització de l’entrada per a vianants, els lavabos i el cobriment de la ronda de Dalt davant del mercat són algunes de les intervencions que encara s’han de fer.
Pel que fa als lavabos, fonts municipals admeten que hi manquen equipaments com portarotllos, vinils o tovallolers, però que les obres ja han acabat. Sobre la urbanització de l’entrada, matisen que depenen del districte i afegeixen que la rampa per a cotxes ja està acabada. Quant al cobriment de la ronda de Dalt, Mezquita afirma que estan “desitjant” que s’acabi perquè l’accés per a vianants sigui senzill.
L’Ajuntament va anunciar al gener que el cobriment de la ronda de Dalt davant del mercat acabaria a l’agost, així que el final de les obres al mercat i la urbanització i el cobriment de la ronda coincidiran en el temps.
Obres de cobriment de la ronda de Dalt davant del mercat de la Vall d’Hebron. | A. L.
“Només quedem 22 paradistes”
Un projecte de reformes a un mercat comença amb una proposta dels venedors o de l’Institut Municipal de Mercats. En el cas de la Vall d’Hebron, van ser els paradistes els que van sol·licitar les reformes. “Ho vam fer durant dos anys, fins que ens van fer cas”, rememora Mezquita.
Una vegada l’institut i els venedors han consensuat un projecte de reformes, els concessionaris -els responsables de les parades- decideixen si volen seguir al mercat. En cas que no ho vulguin fer, especifiquen fonts municipals, l’Institut Municipal de Mercats paga una “recuperació” o “amortització” al paradista i recupera l’espai. Quan es va consensuar el projecte de reformes del mercat, relata la presidenta de l’associació de venedors, molts paradistes van marxar. “Només quedem 22”, xifra.
Tot i que el pressupost inicial per a la reforma del mercat era de deu milions d’euros, va augmentar en 1,2 milions per reforçar l’estructura, admeten fonts de l’Institut Municipal de Mercats. Les obres per reforçar les bigues de l’edifici han estat les causants del retard, juntament amb l’ascensor exterior.
El futur del mercat és, per a la responsable de la Pollería Pili, fosc. A Mezquita li queden tres anys per jubilar-se i abandonar la rutina de trajectes diaris des de Tarragona per obrir la parada. El pessimisme sobre el mercat, malgrat el final de les obres, està present en les seves paraules: “Acabarem tancant”.
