Els promotors de l’edifici ‘fantasma’ Estel renuncien a la meitat dels pisos de luxe

Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat

 

El colós es desperta: l’antiga seu de Telefónica a l’avinguda de Roma reinicia obres a finals d’aquest mes de maig. I ho fa amb una nova llicència, que ha reduït quasi a la meitat el nombre de pisos de luxe que el fons inversor propietari volia construir-hi. El nou permís municipal permet 277 habitatges enfront dels 421 pisos i 575 places d’aparcament inicials, és a dir, un 34% menys. El districte va paralitzar l’obra fa un any per incomplir l’anterior permís i molèsties als veïns.

La transformació de l’edifici porta 12 anys encallada i les obres a mitges li confereixen una imatge fantasmagòrica. L’empresa de telefonia va vendre’s la finca –que té 73.000 m2 d’edificabilitat– en el moment àlgid de la bombolla immobiliària, l’any 2007, per 220 milions d’euros. El fons de capital risc Carlyle, nou propietari, va fer fallida amb l’esclat de la crisi i l’edifici va ser saquejat un cop i un altre per lladres de coure i de qualsevol metall susceptible de ser revenut. Va haver de ser tapiat, després de moltes queixes dels veïns i diversos incidents.

Façana posterior de l'edifici 'Estel', envoltat de xarxes protectores / Meritxell M. Pauné

Façana posterior de l’edifici ‘Estel’, envoltat de xarxes protectores / Meritxell M. Pauné

El febrer de 2014 el fons asiàtic Platinum Estates va comprar l’edifici per una quarta port de l’import anterior, 56 milions d’euros, amb la idea de fer-hi uns 200 pisos i un hotel de luxe. L’arribada d’Ada Colau al consistori l’any 2015 i la moratòria hotelera que va dictar van frustrar aquest darrer ús i la transformació es va tornar a encallar. A principis de 2018 va comprar l’edifici, per un preu que no ha transcendit, la societat Fiscalter Inversiones 2013, propietat de la família índia Gidwani.

En les darreres setmanes una vintena d’operaris han tornat a l’edifici per col·locar-hi noves xarxes, expliquen fonts coneixedores. El moviment de les dues grans grues delaten l’incipient despertar del colós. La constructora MET es disposa a reprendre les obres majors a finals de mes, amb una primera fase de “consolidació d’estructures”. Fa ara un any el districte de l’Eixample va paralitzar-les arran d’una inspecció per les queixes de soroll dels veïns, que va destapar irregularitats. “S’estaven fent treballs que no es corresponien amb la llicència que tenien i si volien continuar-los havien de demanar una nova llicència”, explica l’Ajuntament.

Exempt de la reserva del 30% de sostre assequible

La propietat va sol·licitar-ne una de nova a l’octubre, abans de l’entrada en vigor de la reserva del 30% de sostre nou per a pisos assequibles. Així doncs, l’enorme edifici quedarà exempt i serà íntegrament de mercat lliure. La tinent d’alcaldia Janet Sanz assumia fa uns dies al TOT Barcelona que els primers fruits d’aquest 30% de reserva no arribaran fins “al setembre” i recordava que “de juny a desembre es va multiplicar per tres la sol·licitud de certificats i llicències” d’obra de privats que volien anticipar-se a l’obligatorietat de la reserva.

Sacs de material, vestuaris i altres senyals d'activitat, dins l'edifici Estel / Meritxell M. Pauné

Sacs de material, vestuaris i altres senyals d’activitat, dins l’edifici Estel / Meritxell M. Pauné

Avui per avui, però, l’edifici continua marcant el paisatge de la Nova Esquerra de l’Eixample. Ocupa una petita illa de cases, entre l’avinguda de Roma i els carrers Viladomat, Calàbria i Mallorca. L’esquelet nuu s’alça 14 pisos, amb les parets mestres a la vista i folrat de xarxes blaves. Només està construïda una finestra, al segon pis, que va deixar feta l’anterior constructora (Avintia) com a mostra de la futura façana. A peu d’obra sobreviuen respirant pols mitja dotzena de pins, una palmera morta, una sana i alguna petita olivera.

L’editorial Salvat, també a l’espera

A 50 metres, al carrer Mallorca entre Calàbria i Rocafort, un altre edifici clau del barri espera el seu torn. Es tracta de l’antiga editorial Salvat, catalogada com a patrimoni i d’estil modernista industrial que va construir l’arquitecte i alhora propietari de l’empresa Pau Salvat i Espasa entre 1912 i 1916. També havia de ser un hotel, però amb la moratòria de principi de mandat va canviar de destí. Fa dos anys l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) va comprar l’edifici per ubicar-hi la seva segona i major clínica a Barcelona.

L'antiga editorial Salvat serà una clínica de fertilitat / Meritxell M. Pauné

L’antiga editorial Salvat serà una clínica de fertilitat / Meritxell M. Pauné

Un cop buidat, les obres van començar amb força però poc després es van aturar. Fa mesos que ningú hi treballa i els veïns especulen ara sobre la continuïtat del projecte en veure les xarxes immòbils a la remunta superior i l’absència total d’operaris. Portaveus d’IVI, no obstant, han assegurat a aquest diari que “les obres seguiran endavant”. Atribueixen la lentitud a que serà “una instal·lació de gran envergadura i complexa que exigeix terminis més llargs” i subratllen que els plans de l’empresa “segueixen en peu”.

Nou comentari

Més notícies
El mercat de la Vall d'Hebron. | A. L.

Un any de retard en les obres i la retirada de paradistes amenacen el mercat de la Vall d’Hebron

Un ascensor exterior situat a la façana que dona a la Teixonera ha sigut un dels entrebancs

Vallcarca s’afarta de les escales mecàniques que mai funcionen

La baixada de la Glòria és una artèria clau pel barri i una ruta d'accés al Park Güell que cada mes utilitzen 100.000 persones entre veïns i turistes

La inseguretat i el tràfic encenen el debat sobre la prostitució al Raval

Veïns del carrer d'en Robador, molestos amb el treball sexual, demanen més sancions als clients | Les prostitutes repliquen que les condemnarien a la precarietat

Inquietud veïnal a Sants pel risc de danys a un refugi de la Guerra Civil

La construcció d'un edifici per a Càritas al costat de l'església de Santa Maria afecta dues sortides i motiva una recollida de firmes