El mercat de Sant Antoni viu una etapa d’ebullició: la remodelació ha atret més clientela del barri i ha consolidat la popularitat d’aquest espai emblemàtic entre els barcelonins. Però també ha portat sorpreses menys agradables, com una factura elèctrica molt elevada. La climatització s’emporta la major part del consum. L’edifici és patrimoni arquitectònic i les obres van preservar-ne l’estructura i estètica, que malauradament no ha ajudat gens a l’estalvi energètic.
La tortuosa reforma va durar quasi 9 anys i va costar 80 milions d’euros. Tot i així, han calgut més obres a posteriori per intentar guanyar una eficiència ambiental que encara es resisteix a arribar. La darrera actuació, aquesta tardor, ha estat revestir tot el perímetre del mercat amb pantalles de metacrilat transparent. L’aire calent i fred de la climatització s’escapava contínuament per les làmines de la façana, per les quals a més entrava aigua quan plovia i feia vent.
Interior del mercat de Sant Antoni / Jordi Play
“No estem contents, hem millorat una mica però quan plou i fa vent segueix entrant-nos aigua per la cúpula i no hem notat cap canvi substancial al rebut elèctric”, explica Miquel Humedes, gerent de l’associació de paradistes alimentaris. La cúpula centra ara l’atenció dels venedors, que sospiten que la calefacció se’n va ara pel gran llanternó del sostre, les làmines del qual no s’han revestit de metacrilat. “Vam plantejar a l’Institut Municipal de Mercats que tanqués la cúpula, però ens van explicar que no es podia fer perquè es crearia un efecte hivernacle i que estudiarien un sistema que obri i tanqui”, diu.
La factura de la llum, una creu comuna als mercats
Els paradistes s’han resignat a pagar el 10,69% d’augment en la taxa de mercats que va aprovar l’Ajuntament al desembre, que pot suposar uns 60 euros extra al trimestre per una parada d’alimentació normaleta. El rebut de la llum, en canvi, revolta els venedors. “Els consums sí que surten cars!”, es queixa Humedes.
Tubs de climatització dins del mercat de Sant Antoni / Jordi Play
I és que la factura elèctrica preocupa en tots els mercats barcelonins reformats. Les millores de climatització i accessibilitat –escales, rampes, ascensors…– han disparat els rebuts de la llum. Cada botiga té un comptador propi i a més Mercats hi repercuteix la part proporcional de la despesa comunitària. Aquesta depèn de la mida de cada botiga –a Sant Antoni n’hi ha des de 6 m2 fins a 112 m2– però grosso modo suposa entre 300 i 1.000 euros trimestrals.
Mercats confia en el metacrilat
L’Ajuntament admet que la factura energètica porta anys a l’alça, però ho atribueix a l’encariment de l’electricitat: “En tots els mercats estem tenint augments importants de la factura a causa del preu de l’energia”, respon al TOT Barcelona el gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López. “Al mercat de Sant Antoni ja es va abordar fa dos anys la climatització i en totes les reunions que hem fet els comerciants ens diuen que la situació ha millorat clarament”, defensa.
La remodelació del Mercat de Sant Antoni va durar quasi 9 anys i va costar 80 milions d’euros / Jordi Play
López va rellevar el veterà Jordi Torradas al capdavant de l’ens el 2017, coincidint amb l’arribada de Montserrat Ballarín (PSC) a la regidoria de Comerç i Mercats. Dona per resolt el malbaratament de calor amb el nou perímetre de metacrilat i assegura que ha fet baixar fins a un 20% la factura de la llum del mercat, que ronda els 400.000 euros. Revestir la cúpula “no s’ha descartat” però per ara no està previst: “Anirem veient l’evolució de la factura i del confort tèrmic i valorarem si calen més actuacions al sostre”, sintetitza. El sistema de ventilació ja crea un circuit d’aire, afegeix, que evita haver d’escalfar l’edifici fins al sostre.
Les portes tampoc tanquen bé
L’Ajuntament és optimista amb l’eficàcia del revestiment però reconeix que encara hi ha millores pendents al perímetre. Així, López avança que s’estan estudiant solucions per a les parades més properes a les portes laterals, per on s’escola el fred de l’exterior. “Les portes corredisses tanquen com tanquen, tampoc ens ajuden gaire en l’estalvi energètic”, lamenta el portaveu dels paradistes, que estarien disposats a estudiar pagar-ne unes noves si això resol els corrents d’aire.
Vista de la cúpula del mercat de Sant Antoni des de l’interior / Jordi Play
Opacitat i una auditoria independent
“No podem saber si veritablement s’ha abaratit o no el rebut”, lamenta Humedes. Com que els cobraments que els fa Mercats són trimestrals, de moment no han notat cap canvi. I la transparència no és precisament exemplar: les dues grans associacions de venedors dels mercats de Barcelona –FEGRAM i AMMC– ja es van queixar formalment de l’opacitat de l’IMMB sobre els consums energètics en les seves al·legacions a l’encariment de la taxa.
Els paradistes de Sant Antoni, després de molt insistir, han aconseguit que Mercats els faciliti aquest novembre les factures originals en paper d’aquest estiu. “Hem contractat una empresa perquè ens faci una auditoria independent, volem saber si paguem el que toca”, puntualitza Humedes, que abans de la reforma tenia una parada al mercat i fa tres anys els companys van proposar-li encapçalar l’estructura tècnica de l’entitat.
L’arquitectura del mercat de Sant Antoni ha resultat poc eficient energèticament / Jordi Play
Nova comissió del 5%
Mercats també fa les seves auditories, a petició de diferents mercats preocupats. És més, com que li plouen les peticions, ha instaurat una nova comissió del 5% sobre la factura dels subministraments per costejar-ne la “gestió”. Les dues federacions de mercats, FEGRAM i AMMC, també van presentar al·legacions contra aquest increment al desembre però l’Ajuntament no ha cedit.
“Si només traslladéssim als paradistes el rebut tal qual ens arriba de Barcelona Energia seria una cosa, però com que tots volen que fem anàlisis dels consums per proposar millores, hem de dedicar-hi més recursos i això té un cost”, reivindica López. El gerent de l’IMMB justifica que la comissió és una eina que ja estava contemplada a les ordenances. No s’havia posat en pràctica perquè “abans els comerciants no demanaven tant control” i la gestió dels subministraments es limitava a “resoldre incidències” quan se’n produïssin. “Ara tothom ha posat molt focus en reduir la factura de la llum”, constata.
Tubs de climatització dins del mercat de Sant Antoni / Jordi Play
Fracàs del control domòtic
Una part del presumpte estalvi de Sant Antoni s’ha aconseguit a l’antiga: tornant a l’encesa i apagat a mà la climatització. La remodelació va deixar instal·lat un modern sistema de control intel·ligent, que a la pràctica no ha donat bons resultats. “Vam provar-ho al principi i es disparaven els consums, manualment surt més econòmic”, compara Humedes. Curiosament, Foment va atorgar a la reforma del Mercat de Sant Antoni el Premi a la Millor Infraestructura 2018.
Mercats defensa que el control domòtic requeriria “una reprogramació constant dels sistemes, molt complexa” per tal d’aprofitar inèrcies i ponderar la sensació tèrmica real. “Actualment a la domòtica li marques unes regles del joc i si li dius 21º són 21º, no accepta que potser en aquest moment a 18º estem bé”, sosté Màxim López.
Vista de la cúpula del mercat de Sant Antoni des de dins / Jordi Play
L’alternativa és triar cada dia l’hora d’encesa i apagada: “Cada matí decidim a quina hora encenem la climatització, segons si la nit anterior ha sigut més o menys freda, i també al migdia decidim si l’apaguem una estona o no”. Com a les calefaccions de les llars, un cop assolida la temperatura adequada es pot mantenir una estona encara que estiguin els motors apagats.
Seguint amb el factor humà, abans de Nadal el mercat va incorporar un facility, un enginyer que coordina el bon funcionament d’ascensors, muntacàrregues, càmeres frigorífiques… Tot i que no és la seva funció primordial, també els ajudarà a fer que l’edifici sigui més sostenible.
