Pecats capitals en temps de pandèmia

L'acte amb 600 persones a la Sagrada Família posa en risc la llibertat de culte a petita escala

La notícia del cap de setmana a Barcelona és una beatificació a la Sagrada Família. La pandèmia ha fet que un acte religiós que habitualment tindria poca repercussió mediàtica s’hagi convertit en centre de totes les mirades. I és que la noticiabilitat rau en el contrast: cap altre celebració, ni cultural ni privada, té permís per reunir ara mateix a Barcelona 600 persones. Per més mesures de seguretat que s’hi apliquin, les autoritats sanitàries han prohibit gairebé totes trobades. 

Ara bé, cal ser curosos amb el llenguatge per entendre com hem arribat a aquesta situació. La beatificació no havia estat “autoritzada” pel Procicat, com s’ha llegit en titulars i piulades aquest dissabte. No havia passat per la taula d’experts en emergències i per tant no havia estat ni beneïda ni prohibida. L’Arquebisbat va organitzar l’acte a l’empara d’una clàusula de la resolució de restriccions, que permet celebrar actes religiosos limitats al 30% d’aforament. 

La mesura no estava pensada per a la Sagrada Família, és de sentit comú. Era la via per poder fer una breu missa de comiat al tanatori de Sancho d’Àvila, per no haver de postposar per cinquè cop un casament en petit comitè o un bateig, per permetre a un feligrès angoixat participar en persona a l’Eucaristia… Cerimònies quotidianes relacionades amb el fet religiós i usualment oficiades en llocs de poca capacitat. L’arquebisbe Omella ha posat en risc tot això, perquè si proliferen els grans actes religiosos no hi haurà Constitució que impedeixi un veto general. En el primer estat d’alarma ja es van haver de tancar tots els temples i milers de persones es van quedar sense funerals, noces i Eucaristia. El pastor li està fent un flac favor a la seva pròpia comunitat, amb aquesta exhibició de força.

La llibertat de culte és un dret fonamental i, com a tal, l’hem de protegir. És un bé col·lectiu i això significa que no es pot malbaratar irresponsablement. Europa ha passat segles en guerra per manca de llibertat de culte i el món encara batalla per assentar-la. Més enllà de si és perillós o no sanitàriament, l’acte d’aquest dissabte és injust per tots els que lluiten pel dret a professar qualsevol credo i a viure’l en comunitat arreu del planeta. 

No puc evitar sospitar que l’acte d’avui tenia més a veure amb una croada política que amb el jove beat Joan Roig Diggle. El conflicte entre el cardenal Omella i el Govern català és públic i notori, com s’ha vist en les declaracions creuades sobre els presos independentistes. A més, casualment, ara Omella també és president de la Conferència Episcopal Espanyola, que mai ha destacat per la seva simpatia cap als nacionalismes perifèrics.

No veig sentit a celebrar ara la beatificació, quan ajornar-la era molt més prudent i inclusiu. D’aquí uns mesos possiblement s’hauria pogut celebrar amb menys risc epidemiològic i menys polèmica. No cal atiar l’anticlericalisme barat. També més endavant hi hauria pogut assistir la comunitat de fidels d’El Masnou, la localitat on vivia el beat, on va fer vida pastoral i on està enterrat. No han pogut anar-hi perquè la beatificació s’ha celebrat en dissabte i ha quedat afectada pel confinament de cap de setmana.

Les administracions tampoc estan del tot netes de culpa. La convocatòria era coneguda per Govern i Ajuntament, que havien rebut invitacions per assistir-hi. Membres dels dos governs eren entre el públic. Cap de les dues institucions no va emetre una prohibició, com sí que va fer aquest juliol el Procicat amb un funeral també massiu a la Sagrada Família. Un veto explícit que per cert Omella va desobeir. L’acte tenia empara jurídica, però es podia haver dialogat per pactar un ajornament. I si s’ha mediat sense èxit o no s’hi va pensar a temps, cal reconèixer-ho en comptes de fer espectacle amb investigacions a posteriori.

En definitiva, aquí ningú està lliure de pecat però lògicament la responsabilitat recau molt més en qui organitza l’activitat. Així com mofar-se de la llibertat de culte no és demòcrata ni progressista, l’arrogància de la cúria no és fidel als valors de l’Evangeli. Pere Casaldàliga i el Pare Manel haurien passat vergonya amb el show d’aquest cap de setmana. Dubto fins i tot que el beat homenatjat hi estigués d’acord. Arquebisbe, rectifiqui: protegir l’Església bé val una disculpa.

Més informació

Nou comentari