La mort del bisbe emèrit Pere Casaldàliga aquest dissabte ha generat una allau de mostres de condol i lloances a la seva trajectòria. El religiós català ha viscut gran part de la seva vida al Brasil, posant-se al capdavant de comunitats molt vulnerables, i se’l considera un dels puntuals de la teologia de l’alliberament i un defensor internacional dels drets dels pobres i dels indígenes.
El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha lamentat la seva pèrdua i ha glossat la seva figura com a “exemple d’home que va voler consagrar-se als pobres”. “Va voler treballar amb els pobres i consagrar-se a ells; així ho va voler i així ho va fer”, ha dit Omella, que ha confiat que Casaldàliga podrà “descansar en pau al cel”.
El cardenal es va precipitar fa dos dies comunicant la mort del bisbe emèrit quan encara era ingressat a l’hospital en estat greu. Aquest dissabte ha volgut destacar la “meravellosa” poesia que escrivia “des del fons d’un cor senzill, contemplatiu i místic”. Omella també ha expressat el seu condol als claretians i a l’església de Mato Grosso al Brasil, on treballava el religiós claretià.
Des de l’esfera política barcelonina també s’han succeït les piulades en memòria de Casaldàliga, que de jove havia exercit breument el sacerdoci a Barcelona, abans d’iniciar el 1968 la seva cèlebre missió al Brasil. Els caps dels grups municipals han lamentat el seu traspàs i han recordat algunes de les seves frases més conegudes.
