Salut investiga un acte amb 600 persones celebrat a la Sagrada Família

Salut veu "injustificable" el risc de la cerimònia | Segon xoc en 4 mesos entre Arquebisbat i Govern

La Generalitat ha obert un expedient d’investigació sobre la beatificació celebrada aquest dissabte a la Sagrada Família. A l’activitat hi han participat unes 600 persones i l’ha oficiat l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella. “Davant de la gran mobilitat que ha implicat l’acte i tenint en compte el context epidèmic, Salut Pública iniciarà un expedient per investigar si s’han complert totes les mesures de protecció de la salut i de mobilitat en l’organització i desenvolupament de l’acte”, ha anunciat Salut.

El Govern català aprofita per “recordar” que els “esdeveniments massius tenen un risc epidemiològic del tot injustificable donada la situació actual” i assegura que “plantejarà reforçar les mesures de protecció perquè no torni a passar”. Tot i així, reconeix que “el Reial Decret de l’Estat d’Alarma del govern espanyol només permet reduir aforaments i no tancar espais religiosos”. “La Constitució espanyola considera la llibertat de culte com a dret fonamental”, apunta Salut.

En una piulada, la consellera Alba Vergés ha insistit en les “imatges injustificables” que deixa l’acte i ha sostingut que la Generalitat farà “els aclariments necessaris perquè no es tornin a repetir”. “El dret a culte no pot passar per sobre del sentit comú i de la protecció de la salut”, ha defensat.

L’acte era la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, un catòlic de 19 anys afusellat per milicians anarquistes a principis de la Guerra Civil. L’afluència s’havia fixat en 600 persones perquè és un terç de l’aforament oficial del temple de Gaudí. Els assistents havien de mantenir una distància mínima d’1,5 metres i usar mascareta i gel hidroalcohòlic, segons han relatat les agències ACN i Europa Press. Arran del confinament de cap de setmana no hi han pogut assistir feligresos d’altres municipis, com d’El Masnou, on vivia la família Roig Diggle l’any 1936.

Feligresos a la Sagrada Família en la beatificació de Joan Roig Diggle / ACN - Jordi Bataller
Feligresos a la Sagrada Família en la beatificació de Joan Roig Diggle / ACN – Jordi Bataller

Sense aval directe del Procicat

La reacció de Salut ha generat ràpidament controvèrsia a les xarxes socials, perquè l’acte s’havia anunciat com a autoritzat pel Procicat. Segons ha pogut aclarir el TOT Barcelona amb fonts de la Generalitat, l’activitat no havia passat per la taula avaluadora del Procicat, com per exemple han de fer festivals o fires nadalenques. Per tant, el Procicat no s’havia arribat a pronunciar ni a favor ni en contra. L’Arquebisbat s’acull a la resolució de Noves mesures per contenir els brots COVID-19, amb la que el Govern va anunciar la setmana passada el confinament perimetral i municipal i el tancament dels centres culturals.

En aquesta resolució únicament s’especifica que “els actes religiosos i cerimònies civils, inclosos casaments, serveis religiosos, cerimònies fúnebres, han de limitar l’assistència al 30% de l’aforament”. Després del confinament dur de primavera, en què les famílies no podien ni acomiadar els difunts, aquesta clàusula obria la porta a cerimònies de petit format. De forma col·lateral, però, generava una escletxa legal per poder celebrar actes més grans en espais de molta capacitat com la Sagrada Família.

Precedent al juliol

L’activitat religiosa a la Sagrada Família ja va generar controvèrsia al juliol. Omella ja va oficiar un funeral per les víctimes de la pandèmia a qui els familiars i amics no van poder acomiadar a causa del confinament. El Procicat va prohibir l’activitat la nit abans i autoritats de l’Ajuntament i la Generalitat van anunciar que no assistirien a l’acte. No obstant, l’Arquebisbat va decidir desobeir i va celebrar el funeral amb mesures sanitàries addicionals, com prendre la temperatura als assistents.

A més va emetre un dur comunicat contra el Govern, acusant-lo d’incoherent per autoritzar les visites turístiques al temple però no els oficis religiosos. El Govern també s’hi va tornar: Torra va anunciar que ordenava un expedient sancionador contra l’Església.

Crítiques de comuns i CUP

L’acte ja havia rebut crítiques unes hores abans des de les files de comuns i CUP, que contraposen l’autorització d’actes religiosos amb la prohibició dels espectacles culturals.

El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (Bcomú), ha criticat al migdia en una piulada que s’autoritzés una “activitat massiva en plena pandèmia”. Serra ha donat a entendre que a la Generalitat li han “tremolat les cames davant del poder eclesiàstic” i ha recordat que en canvi els equipaments culturals romanen tancats per les noves restriccions. En una línia similar s’han pronunciat la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i el compte oficial de la CUP.

Més informació

Comentaris

    Ramon 08/11/2020 8:19 pm
    Doncs per la fotografia sembla que es guarda més la distància que al metro de Barcelona i els aldarulls de Black Lives Matter.
    Serafi Bandarra i Grataconys 08/11/2020 10:19 am
    Es tota una provocació, vergonya sen tindran que donar
    Lleida 08/11/2020 9:05 am
    Quiina mena de privilegis o butlla tenen aquesta colla? Els militars, jutges i capellans no son d'eixe mon?
    Pitxolí 07/11/2020 8:31 pm
    I si no han complert les normes, ¿els fotran una multa com als dels restaurants, discoteques...? Omella és un provocador. Que menysté la Generalitat ja ho sabíem; que també menysté la ciència, alguns no ho sabíem.

Nou comentari