La pandèmia fa rebrotar la conflictivitat laboral en icones turístiques de Barcelona

Tres vagues simultànies han esclatat aquesta tardor | La mala gestió dels ERTO agreuja la precarietat

Hostesses, gestors de cua, venedors d’entrades… El personal subcontractat que treballa en edificis turístics de Barcelona està patint unes conseqüències singulars de la pandèmia. La Covid-19 ha retallat el nombre de visitants, ha empès les plantilles als ERTO i ha multiplicat la precarietat del sector, que ja fa una dècada que està al punt de mira dels sindicats. Aquesta tempesta perfecta ha portat a l’esclat de vagues simultànies a 3 icones de Gaudí: la Casa Batlló, la Casa Milà i la Sagrada Família.

Abans de l’epidèmia, però, ja hi havia hagut conflictes similars en altres museus, sales i monuments, tant públics com privats. Els propietaris i gestors defensen la seva necessitat de màxima flexibilitat, sobretot ara que hi ha tancaments imprevisibles i una afluència més incerta. Les empreses intermediàries al·legen que compleixen escrupolosament la llei. I els representants de la plantilla denuncien que l’epidèmia ha estat la gota que ha fet vessar el got. Tres perspectives d’un conflicte enquistat a Barcelona.

Les reivindicacions dels vaguistes

Les treballadores del servei d’atenció al visitant de la Casa Batlló van convocar vaga indefinida el passat 8 d’octubre. La plantilla denuncia que l’empresa Staffpremium –hereva de la desapareguda Expertus– les contracta només de manera temporal i encadenada; que no aplica el conveni que toca; que han perdut salari i que reben una sola mascareta al mes per protegir-se de la Covid-19. I per acabar-ho d’adobar, segons afirmen fonts del sindicat SUT, “l’empresa ha desafectat una part insuficient de la plantilla de l’ERTO i ha reafectat una altra part sense previ avís”.

Una situació similar viuen els treballadors de la Sagrada Família subcontractats per l’empresa Magmacultura. La plantilla fa vaga des del 26 de setembre per motius tan diversos com cobrar per sota de conveni, inestabilitat, impagaments, negació de vacances, sobrecàrrega de feina o que no els deixen seure durant la jornada. “En reobrir el centre s’ha desafectat de l’ERTO una part reduïda de la plantilla”, afirmen els vaguistes, que consideren insuficient la plantilla ara en actiu. Denuncien que si en condicions normals eren 40 treballadors per atendre entre 1.500 i 2.000 visitants a l’hora, actualment només sis treballadors han hagut de gestionar 1.000 visitants per hora en caps de setmana que el temple ha obert portes.

Treballadors en vaga i visitants a la Sagrada Família, aquest octubre / MMP
Treballadors en vaga i visitants a la Sagrada Família, aquest octubre / MMP

Al mes d’agost la plantilla de Serveis Personals Transversal FCLP, el personal que gestiona els visitants de la Pedrera, també va iniciar una vaga. En aquest cas l’empresa ha cedit en diversos punts de les reivindicacions dels treballadors, com suprimir les jornades d’onze hores o fer indefinits tots els contractes. Els treballadors han suspès la vaga durant dues setmanes per avaluar aquestes mesures, indiquen fonts sindicals.

En els tres casos la gestió dels ERTO ha comportat problemes nous, com desafectacions parcials o no reconeixement real de les hores treballades. Aquest darrer és el cas de la plantilla de la Sagrada Família, segons el sindicat, que sosté que es treballava més hores del que constava sobre el paper i això els ha perjudicat a l’hora de cobrar l’ERTO. En el cas de la Pedrera, l’empresa va decidir complementar la prestació de l’ERTO, però ara obliga les treballadores a “compensar-ho” amb hores extra, segons els representants sindicals consultats.

La conflictivitat ha creuat una línia vermella a la Casa Batlló, que ha hagut de tancar portes temporalment per un atac vandàlic. Una pedrada hauria trencat part dels emplomats originals de 1906, recentment restaurats. L’empresa ho atribueix als treballadors en vaga, als que també acusa d’agressions i amenaces. Per contra, el sindicat que convoca la vaga afirma que és una operació orquestrada des de l’empresa.

En canvi, tant la Casa Milà com la Sagrada Família han seguit rebent visitants sense grans incidències, tot i que la seva plantilla subcontractada estigui en vaga. Les fonts sindicals afirmen que fins i tot càrrecs elevats d’Staffpremium “han fet jornades maratonianes en cap de setmana repartint audioguies en dies de vaga” per suplir les absències.

Llei i ERTOs: les intermediàries

La resposta de l’empresa Staffpremium a la vaga a la Casa Batlló és defensar-se amb la “legalitat”. Fonts de l’empresa indiquen al TOT Barcelona que van demanar l’ERTO amb l’objectiu de “mantenir els llocs de feina dels treballadors”. Asseguren que un cop reobertes les portes de la Casa Batlló van “desafectar els treballadors” de manera “paulatina” i rebutgen les acusacions del sindicat.

Staffpremium ressalta el seu “compromís amb la legalitat”: “Totes les contractacions es fan sota el marc legal vigent”. És més, sosté que mai abans havien rebut cap reclamació per part dels treballadors que han convocat la vaga i nega les acusacions de manca d’EPIs per a la plantilla. L’empresa afirma que s’han reunit amb el sindicat i treballadors en diverses ocasions en un procés de negociació i assegura que no s’ha vulnerat el dret a vaga dels treballadors: “Els seus llocs de treball han quedat deserts des del 8 d’octubre”.

La posició de l’empresa Magmacultura és similar, posant en valor que tots els seus treballadors es troben sota el conveni laboral que toca i defensant que “la convocatòria de vaga no és oportuna”. La companyia reitera que aplica “les condicions fixades pel conveni del lleure” i recorda que “el sector viu un moment complicat”. Els portaveus empresarials de Magmacultura diuen que el 90% de la plantilla està en ERTO i la resta treballen quan obre el temple, sempre respectant “les condicions laborals escrupolosament”.

L’empresa, però, reconeix que “una part important dels treballadors afectats per l’ERTO han patit diferents problemes en el cobrament puntual de les prestacions per part del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), fet que ha comportat una situació de malestar comprensible”. En resposta, la companyia diu que han ofert la possibilitat d’avançar el cobrament del subsidi a les persones que es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Així mateix diuen haver tret de l’ERTO una vintena de treballadors mitjançant la seva recol·locació en altres serveis de l’empresa. La caiguda de turistes, però, no permetria treure la resta de la plantilla de l’ERTO. Magmacultura confia que el diàleg social permetrà allargar la reducció temporal de personal el temps que sigui necessari.

Flexibilitat als monuments

La veu dels propietaris de les grans icones també és decisiva en aquest triangle. El director general de la Casa Batlló, Gary Gautier Bernat, explica que subcontractant aquestes empreses busquen “talent i flexibilitat”. Aquest segon aspecte, segons diu, és clau per adaptar les plantilles a les necessitats i al volum de públic que visita l’emblemàtic edifici del Passeig de Gràcia. “La plantilla fixa impossibilita la flexibilitat”, recalca. Gautier afirma que mai havien tingut abans un conflicte amb la plantilla.

Gautier assenyala la gestió de l’ERTO per part d’Staffpremium com el detonant del conflicte actual: “Aquesta dificultat la va aprofitar el sindicat SUT, que tenen unes idees molt extremes, i van prometre als treballadors coses impossibles”. Aquesta feina “va bé a un tipus de persona, com estudiants, per fer unes horetes”, diu el portaveu de l’empresa, que defensa que seria impossible plantejar contractes fixes a tots els treballadors.

La “violència” en què ha derivat la reivindicació del SUT, avança, està en mans de la policia i advocats penalistes: “Posarem una querella penal contra aquest sindicat la setmana que ve”. “Som víctimes d’una guerra que no hem iniciat”, subratlla Gautier. “És molt més vistós venir a manifestar-se a Passeig de Gràcia amb Aragó que no a la seu de Staffpremium”, lamenta.

Destrosses Casa Batlló
Una vidriera de la Casa Batlló trencada per una pedrada / Casa Batlló

L’empresari assegura que no té “veu” en la “taula de negociació” d’aquesta vaga i reivindica que van escollir Staffpremium “tot i que era l’empresa que licitava amb major cost, amb les tarifes més altes” i van “exigir que subroguessin totes les persones de l’empresa Expertus, que va fer fallida”. El directiu vaticina una caiguda del 70% de visitants enguany a l’atracció turística i avisa que amb la gent que els “ha atacat” no els ve de gust “compartir res”. “El SUT ha provocat que molta gent es quedi sense feina”, sosté.

El sandvitx de la subcontractació

Per entendre aquest conflicte enquistat del sector cultural cal retrocedir fins a l’any 2008, quan l’administració va començar un procés d’externalització dels serveis culturals i de sala de molts equipaments i museus, més enllà dels vigilants de seguretat i la venda d’entrades. La manca d’un conveni de referència clar i la crisi que acabava d’esclatar va afavorir una guerra de preus entre les empreses licitants. “Les empreses multiserveis van veure una oportunitat en un mercat que no estava regulat”, diu Sergi Valverde, delegat sindical de la UGT a Magmacultura. A partir del 2012 els sindicats comencen a lluitar perquè s’apliqui el conveni del lleure a aquest perfil de treballadors dels grans centres culturals.

Débora Pérez és la secretària general de la secció sindical de CCOO de Magmacultura, empresa que compta amb entre 800 i 1.000 persones en plantilla i dóna servei a la Sagrada Família, la Casa Museu Gaudí, la Casa Vicens, el Museu Picasso, el MNAC, el Macba, el CCCB, el castell de Montjuïc i un llarg etcètera. Pérez recorda que no existeix un conveni col·lectiu específic per a aquesta activitat concreta: “Actualment s’està redactant el quart conveni. Si volem fer una separació entre turisme i cultura s’ha de professionalitzar aquest sector, no per part de les plantilles, sinó pel que fa a les regles del joc”, diu. Un problema afegit a la redacció d’aquest conveni és l’alta rotació als llocs de feina, que dificulta que hi hagi treballadors dedicats a la lluita sindical.

La Pedrera-Casa Milà / ACN
La Pedrera-Casa Milà / ACN

Una gran fita per al sector va ser l’acord de bones pràctiques a què es va arribar el 2016 amb l’ICUB, la patronal i els sindicats: en les licitacions públiques s’obliga a emprar el conveni col·lectiu del lleure. Poc a poc aquest marc legal va entrar en moltes empreses, segons expliquen els portaveus sindicals. La llei de contractació pública va acabar de facilitar la inclusió del conveni i de fet ja és d’obligada aplicació a Catalunya. Això no obstant, encara hi ha museus privats, edificis o equipaments on les empreses de serveis culturals no apliquen el conveni del lleure i recorren a l’Estatut dels Treballadors o convenis propis amb unes condicions menys favorables per als treballadors.

D’aquesta manera, es pot arribar a donar la situació que treballadors de la mateixa empresa tinguin convenis diferents o fins i tot condicions de feina diferents. Per exemple, tenir permís per seure en un tamboret, una de les reivindicacions estrella dels treballadors de Magmacultura de la Sagrada Família, donat que els de la mateixa empresa però del Mnac sí poden fer-ho. En moltes ocasions les diferències són fruit de condicions heretades de serveis anteriors, com és el cas de part de la plantilla del Palau Güell o la Sagrada Família, que anteriorment gestionava la desapareguda Expertus i va assumir d’urgència Magmacultura.

La pandèmia ha aturat les negociacions del conveni col·lectiu i el conflicte compartit de fons ha donat lloc a vagues específiques en edificis concrets. A falta d’una taula conjunta barcelonina, els conflictes a la Sagrada Família, la Pedrera i la Casa Batlló segueixen cursos independents. La pau social dependrà, per tant, de les negociacions que hi hagi a cada un dels centres.

Més informació

Nou comentari