Vestida de negre, amb mascareta quirúrgica i ulleres de vidre groc. Es mou de forma metòdica, amb parsimònia i sense pressa, com qui repeteix un ritual. De fet, per a Pepi Hernández, de 73 anys, ho és. Un cop al mes, o cada dues setmanes, visita el cementiri de Montjuïc per recordar el seu marit i la seva mare. S’apropa Tots Sants, una festa religiosa que celebra que els difunts s’han santificat després de passar pel purgatori. Un cop l’any, coincidint amb aquesta data, els cementiris s’omplen de familiars i amics que netegen les sepultures a fons perquè molt probablement no hi tornaran fins l’any següent. No és el cas de Pepi Hernández.
Omple un cubell d’aigua i comença el manteniment periòdic de les làpides del marit i la mare. Disposa també d’una escombreta, que utilitza per moure l’aigua després de buidar el cubell. “És que si no a vegades s’estanca”, argumenta. Rega les plantes que hi ha al voltant de la làpida, on es llegeix “Armesto Hernández, 2006”, i encén una espelma. I es pronuncia sobre Tots Sants: “Mai vinc aquell dia perquè em provoca tristesa veure tanta gent que no va al cementiri en tot l’any i només hi va una vegada”.
Les dades de què disposa Cementiris de Barcelona, l’empresa municipal que gestiona els nous cementiris de la capital catalana, mostren un augment d’afluència en els últims dies. En concret, hi ha hagut un increment de visites als cementiris d’entre el 13 i el 18% respecte de l’any passat. Fonts de Cementiris de Barcelona atribueixen aquest repunt de visitants a la sol·licitud que s’ha fet per anar a visitar als difunts de forma “esglaonada” i no esperar al dia 1 de novembre per tal d’evitar aglomeracions. El TOT Barcelona ha recollit testimonis aquest divendres al cementiri de Montjuïc, amb el confinament perimetral ja en vigor, que han relatat com han mantingut la seva tradicional visita de Tots Sants malgrat la pandèmia.
Sense poder visitar el marit
A uns passos de Pepi Hernández es troba Anne Marie Funken. Fa fotos des del mirador de la plaça Sant Rafael del cementiri, des d’on es veu el mar. Al seu pare li encantava el mar de Barcelona, i és per això que va decidir portar aquí les seves cendres des de Bonn, a Alemanya, quan va morir el 2002. Va fer el mateix amb la mare, que va morir fa cinc anys, i avui els visita a tots dos. Les cendres es troben sota una escultura piramidal on estan dipositades les restes mortals de diverses persones. Al costat unes plaques posen nom i cognom a totes elles. En el cas de l’Anne Marie, Karl i Margarete Funken.
El confinament municipal de cap de setmana deixarà Anne Marie Funken, de 73 anys, sense visitar per Tots Sants les restes del seu marit, que estan a Pineda. Va morir el 2006 d’un càncer. Explica que va quedar “desolada” i va trobar consol en l’orgue i la fe: des de llavors toca a les misses de tres esglésies de Barcelona. Després de la visita als seus pares es fa també una selfie, que enviarà als seus fills. “Encara no han vingut a visitar els avis, mai tenen temps”, lamenta.
Els fills són producte d’un matrimoni de pel·lícula. Anne Marie Funken va conèixer el seu marit quan tenia 21 anys a Santa Susanna. Ella hi anava de vacances i ell treballava a la recepció de l’hotel on es va allotjar. “Un noi que parla alemany i a sobre guapo!”, recorda que va pensar quan el va conèixer. Ella va tornar a Alemanya i va mantenir el contacte amb ell, fins que va decidir anar a Barcelona tot i el rebuig dels seus pares, però amb el suport de la seva àvia.
Sense por a aglomeracions
Com la majoria de visitants, Funken ha aparcat el cotxe al costat de la carretera que recorre el cementiri per passar una estona de record i homenatge. Ricardo Gómez i Rosario Sánchez han aparcat el seu una mica més a baix. En el seu cas, necessiten una escala perquè el pare d’ell reposa en un nínxol alt d’una paret de sepultures. Ell s’hi enfila i ruixa la làpida amb un producte per netejar el vidre que protegeix la inscripció “família Gómez”. Passa un drap per una figura que recorda un net de la parella que va morir i hi posa unes flors.
“Compte, Ricardo!”, exclama ella. L’escala, que està disponible per als visitants que tenen als familiars a les parts de dalt de les parets, es belluga molt. Han decidit venir abans de Tots Sants per evitar aglomeracions, però no han seguit cap recomanació oficial. “Ho fem cada any així”, afirmen.
Evitar la gentada uns dies abans
Mercedes Sánchez i el seu fill han vingut al matí per fer manteniment del panteó de la seva família, on descansen els tiets, els pares i el germà d’ella. Entre els dos netegen els vidres i el terra i preparen el panteó per a les visites de familiars que s’hi aproparan en motiu de Tots Sants. Hi venen sovint: el fet que l’1 de novembre sigui aquest cap de setmana no és significatiu per a ells.
Sí que ho és per a la família Gómez Dorchin. Cada any passen pel cementiri per visitar dos familiars, i sempre, no només aquest any, ho fan uns dies abans de dia assenyalat per evitar la gentada. Hi han vingut avi, pare i neta, i entre els tres han netejat les dues plaques i hi han posat flors. Al costat es troben dos germans de la família Rodríguez Robledo, que també necessiten una escala per visitar un dels tres familiars que tenen a Montjuïc i fer manteniment de la placa.
Increment de comandes online de flors
A més de l’afluència presencial als cementiris, n’hi ha una altra d’invisible. És aquella que, tot i no haver anat presencialment al cementiri, ha fet arribar les flors a la làpida en record dels difunts. Alguns ho han fet mitjançant la floristeria online Rosistirem, que ha nascut durant la crisi de la Covid-19 i que per Sant Jordi ja va repartir més de 4.100 flors. Les famílies que no volen o no poden acostar-se al cementiri, els encarreguen un ram i l’empresa és qui s’acosta a col·locar-lo a la sepultura.
Per a Tots Sants la venda de flors online de la companyia barcelonina ha crescut “notablement”. “Les nostres previsions de venda arriben fins les 1.000 comandes”, destaca l’executiu en cap de l’empresa, Pau Culillas. “Moltes famílies voldran celebrar Tot Sants però voldran també evitar desplaçaments i aglomeracions, perquè pertanyen a grups de risc o tenen familiars que ho són, sense fallar als seus”, conclou.
