La mort en soledat pel coronavirus: “Em trenco si penso que no he pogut abraçar la mare”

Dos testimonis expliquen com és la pèrdua d'una persona estimada sense poder-se'n acomiadar

Quan el petit príncep desapareix, Antoine de Saint-Exupéry queda colpit per un pensament. “Què haurà passat al planeta? Potser el xai es va menjar la flor…”, escriu. Està preocupat perquè, sense el petit príncep, la flor estigui desprotegida. Però es consola tot seguit: “Clar que no! El petit príncep tanca la flor en un globus de vidre i vigila bé el seu xai”. La Susanna pensa en aquest passatge del llibre per afrontar la mort de la mare, ja que, com Saint-Exupéry, pensa en positiu quan mira al cel: recorda els últims anys que ha viscut amb ella i no els últims moments de vida. La Susanna no es va poder acomiadar de la mare a causa del coronavirus. 

La seva progenitora, de 94 anys, va morir la matinada del 26 al 27 de març per Covid-19, una malaltia causada pel virus SARS-CoV-2. La va poder veure en persona per última vegada el dia 13, dues setmanes abans de la seva mort. Les restriccions per evitar contagis al centre sociosanitari de Barcelona on vivia la mare van fer que no la pogués visitar ni acompanyar-la. A més, la matinada del 13 al 14 va tenir febre, ja que ella també estava malalta de coronavirus. “Vaig pensar “merda, això s’ha acabat””, recorda, perquè va saber que no la podria veure més. 

Dos dies abans del 27, la doctora va trucar a la família per informar que la mare tenia tos i problemes respiratoris, ja que en els últims dies de vida es va encomanar de coronavirus. “Era una guerrera, només aquest virus ha pogut amb ella”, explica la Susanna. La trucada que va fer més mal va arribar a les 4 de la matinada. En saber la notícia de la mort, la Susanna va anar a l’habitació on va viure la mare durant sis anys i va abraçar les seves coses. Van ser moments de dolor i de trencament, sobretot sabent que la mare estava sola. “Aquelles hores… no oblidaré mai aquelles hores”, relata emocionada la filla.

“Em trenco si penso que no l’he pogut abraçar”, admet la Susanna, que es consola pensant que la seva mare va estar acompanyada de “Déu, les seves fortaleses i els seus pensaments”. No haver-la pogut acompanyar, agafar-la de la mà o haver-se deixat coses per dir-li és una llosa que pesa sobre ella. “Pensava que em trencaria”, rememora, de la nit que va rebre la notícia de la mort. “El meu turment ha estat imaginar-la sola i amb por”, diu. Fins i tot reconeix que va pensar a escapar-se de casa, on està confinada, per acomiadar-se de la mare. Finalment, però, no ho va fer. 

La Susanna i la mare van conviure durant sis anys al pis de la filla, al districte de Gràcia. La nit que va morir la mare, la filla feia 15 dies que no la veia en persona. L’última vegada que va parlar amb ella va ser per videoconferència. “Però ella ja no estava”, lamenta la Susanna. Les cartes es van convertir en un recurs per a la família per estar en contacte amb la mare. “El meu nebot portava les cartes al centre perquè les rebés la meva mare”, especifica. 

La mort en temps de Covid-19: “El meu turment ha estat imaginar [la mare] sola i amb por”

Xavi Sánchez: “El pare està molt afectat per no haver-se pogut acomiadar de la mare”

Xavi Sánchez també ha perdut la mare pel coronavirus. Diumenge al matí la Teresa, de 78 anys, va morir en un centre sociosanitari de Tarragona. Xavi Sánchez, de 44 anys, és el petit de quatre germans de Tarragona, tot i que ell viu a Vilassar de Dalt i treballa a Barcelona com a professor d’informàtica. La mare va ingressar –primer a l’hospital Joan XXIII i al Vall d’Hebron més tard– per a una operació de cor. “Era una operació a cor obert, però amb bon pronòstic”, detalla Sánchez. Moments abans de morir li van fer la prova de Covid-19, que va donar positiu. 

A l’hospital barceloní la Teresa va patir crisis amb problemes respiratoris, que la feien escopir sang. És per això que van decidir no operar-la i traslladar-la de nou a Tarragona, on va entrar a un sociosanitari on hi va haver un brot de Covid-19. Dos dies abans de la mort va parlar amb ella, però l’última vegada que la veure en persona va ser el 12 de març, al Vall d’Hebron, més de dues setmanes abans de la defunció. “El meu pare està molt afectat per no haver-se pogut acomiadar”, afirma, i afegeix que alguns dels seus nebots senten “impotència” per la situació que els ha tocat viure.

El pare de Sánchez es va assabentar de la notícia a través de dos dels fills, que el van anar a veure a casa. Ho van fer mantenint les distàncies: “No el van poder abraçar. Ell es va ensorrar”. El petit dels quatre germans resumeix que el moment és “estrany” i que ha pogut parlar amb el pare per telèfon. “Pateixo per ell, pels meus germans i pels nebots”, diu, preocupat. 

Comiats a distància i telemàtics

El comiat a la mare de la Susanna es va fer per “multivideoconferència”, amb diversos membres de la família compartint emocions després de conèixer la notícia. “Al grup de WhatsApp [de la família] hem anat enviant fotos amb ella i recordant moments”, expressa. La cerimònia de comiat serà un dinar de carmanyola, de seguida que l’emergència sanitària ho permeti. “Cada família cuinarà un plat que feia ella”, expressa la Susanna. “Ella cuinava molt bé”, recorda. Augura que el retorn a la normalitat serà dur: “Faig molta vida de barri, i quan em preguntin per ella [la mare], m’ensorraré”, creu. 

Xavi Sánchez exposa que entre tots han decidit quedar un dia després del confinament per acomiadar-se de la seva mare. 

L’acompanyament al cadàver està permès, la vetlla no 

La possibilitat d’un comiat presencial en forma de vetlla o acompanyament en el crematori, de tota manera, existeix fins a cert punt. Un document tècnic del ministeri de Sanitat datat del 20 de març, consultat pel TOT Barcelona, recomanava suspendre les vetlles però ho deixava en mans de les autoritats sanitàries corresponents, que en el cas de Catalunya és el departament de Salut de la Generalitat. 

Una ordre del ministeri de Sanitat publicada al BOE el 30 de març permet l’acompanyament del cadàver abans de l’enterrament o la incineració per un màxim de tres persones i, si s’escau, un representant religiós. “En tot cas, s’haurà respectar sempre la distància d’un a dos metres entre ells”, recorda l’ordre ministerial. A Xavi Sánchez i a la Susanna no els van oferir l’opció d’acompanyar les seves mares per fer l’últim comiat al cementiri. “Ens van dir que anava al crematori directe”, diu Sánchez. 

El que sí prohibeix finalment el ministeri amb aquesta ordre són les vetlles habituals als tanatoris, a més d’intervencions de tanatopràxia de cap tipus en el cadàver en cas que sigui un positiu per Covid-19. En tot cas, les mares de Xavi Sánchez i Susanna van morir abans que entrés en vigor de l’ordre, així que encara estava permesa la vetlla. L’ordre obliga a ajornar la “celebració de cultes religiosos o cerimònies civils fúnebres fins que finalitzi l’estat d’alarma”. Però permet l’acompanyament d’un màxim de tres persones al cadàver, cosa que no van poder fer ni Sánchez ni Susanna. 

Més informació

Nou comentari