L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’enfronta aquest divendres a una declaració judicial molt mediàtica. Té cita a la Ciutat de la Justícia a les 10:30h a porta tancada i ha apostat per atendre la premsa al migdia a l’Ajuntament. Escassejaran les imatges de la líder dels comuns al tribunal, malgrat que seran les més buscades pels mitjans de comunicació de tot l’Estat. Els querellants fins ara han evitat tot contacte amb periodistes i amb la seva opacitat han entregat a l’alcaldessa el control del relat.
La sobreexposició mediàtica d’aquest divendres, coneguda com la pena del telediari, té efectes diversos. D’una banda li assegura molts minuts de prime time, amb pràcticament el monopoli del discurs per absència de la contrapart. Però d’altra banda, falta només un any per les eleccions municipals de 2023 i la lentitud habitual de la justícia és decisiva. Una decisió judicial just abans dels comicis es converteix sempre en munició política.
Els comuns d’Ada Colau tenen confiança absoluta en l’arxiu de la causa, que és la decisió que van prendre Fiscalia i el Tribunal de Comptes l’any passat en investigar les mateixes subvencions a entitats afins que protagonitzen l’actual querella. Un nou arxiu seria un triomf per a Colau i abonaria el relat originari dels comuns, que es basa en la confrontació amb l’establishment. L’alcaldessa no ha confirmat encara si serà alcaldable, però cada cop és més probable perquè no es perfila cap alternativa clara a curt termini.
No obstant, l’admissió a tràmit i la citació a declarar com a imputada ja han tingut conseqüències. El codi ètic de Barcelona en Comú, un dels actius polítics de la formació, ha quedat en entredit per no aplicar-lo de forma literal a l’alcaldessa. L’hemeroteca també se li ha girat en contra, per les contundents declaracions que feia el 2015 sobre polítics acusats de corrupció, sense respectar-ne la presumpció d’innocència.
En un sentit o un altre, el jutge Ignacio Sánchez Garcia-Porrero té la clau de la campanya electoral.
Quiz Maker
