Aquest dilluns 9 de gener Barcelona recupera la plena normalitat després de dues setmanes de parèntesi nadalenc en la frenètica activitat quotidiana de la capital del país. Tornen les escoles, torna el gruix dels treballadors i torna també el ritme frenètic de les grans obres urbanístiques que es duen a terme a la ciutat, que han parat alguns dies festius.
Barcelona enceta un 2023 amb una cita electoral el 28 de maig, on els electors jutjaran, entre altres qüestions, si les incomoditats que causen en el dia a dia del veïnat algunes de les grans obres urbanístiques en què es troba immersa la ciutat –Via Laietana, Superilles, La Rambla i la unió dels tramvies són les més emblemàtiques dels mandats d’Ada Colau– paguen la pena o no. Però tant si es premia com si es castiga els seus impulsors, les obres seguiran el seu curs. Algunes acabaran aquest mateix 2023, però altres s’allargaran uns anys. Alguna, fins el 2030. Aquí teniu una tria de les dotze grans obres amb les quals segur que aquest any conviuran els barcelonins i barcelonines.
La Rambla, fins el 2030
La reforma de la Rambla va arrencar l’octubre de 2022 i la previsió és que aquesta artèria històrica de la ciutat hagi canviat la seva fesomia completament el 2030 amb obres que es faran en cinc fases. El projecte, però, havia estat aprovat sis anys enrere. Serà una nova imatge, i un dels detalls més evidents serà el paviment, que deixarà de ser d’asfalt per ser de diferents formats de pedra natural. De moment, les obres es troben en el primer tram, el de Colom-Santa Madrona.
Estació central de la Sagrera
Aquesta és l’obra urbanística més eterna de la ciutat. Després d’anys paralitzades -entre el 2015 i el 2019- per irregularitats, les obres de l’estació de la Sagrera es troben en el 60% de l’execució aproximadament. Però la història ve de lluny: la que ha de ser la gran estació ferroviària de la ciutat, amb una macrooperació de transformació urbanística al seu entorn, es va planificar el 1996 i no va arrencar fins el 2009. Adif preveu que el 2025 ja passin trens d’alta velocitat per aquesta estació, però no que hi parin. La data encara és una incògnita.
Via Laietana
En els propers mesos acabarà la primera fase de les obres de transformació de la Via Laietana, i la previsió és que aquesta important artèria de trànsit a la ciutat estigui en obres fins el 2024 com a mínim. Restriccions i canvis per als conductors i afectacions per a alguns comerços de la zona, principals efectes d’unes obres que també han començat el 2022 després de diversos anys de retards i de polèmiques polítiques. La segona fase de les obres ja estarà en mans del proper equip de govern de l’Ajuntament, que podria modificar-ne la planificació o donar-li continuïtat. El canvi més significatiu de la remodelació, que ja s’aplicarà durant les obres, és la pràctica desaparició del sentit ascendent de circulació. El carrer Jonqueres pacificat permetrà només el pas de veïns i en sentit descendent, així que no serà possible creuar Ciutat Vella del mar a l’Eixample, com ja va passar a la Rambla.
La unió del tramvia per la Diagonal
Si no hi ha contratemps tècnics o polítics –Trias va assegurar que si guanyava, aturaria les obres-, la unió dels dos tramvies per la Diagonal serà una realitat el 2024. La unió del TramBaix i el TramBesos a la plaça de Francesc Macià ha portat molta cua, durant molts anys, però les obres de connexió en el tram Verdaguer-Glòries ja està en marxa i s’inaugurarà aquest 2023. Faltarà la segona fase, que ha de posar vies entre Verdaguer i Francesc Macià. El Tramvia és un dels projectes de mobilitat estrella de l’alcaldessa Ada Colau, i serà un dels temes clau de campanya en el capítol de mobilitat.
Estació de Sants
L’estació que ha acabat essent el principal node ferroviari de tot el país tot i no haver estat dissenyat per a aquesta missió començarà la seva transformació per acabar una primera fase el 2026. Però l’estació no estarà totalment enllestida fins l’any 2030, segons les estimacions del ministeri de Transports. Si no hi ha contratemps, a finals d’enguany arrencarà la primera fase per renovar les andanes que actualment es destinen a les línies de Rodalies i de l’AVE, el vestíbul serà un espai diàfan amb molta llum i s’iniciarà la reforma integral de tota la plaça dels Països Catalans, on s’eliminarà el trànsit rodat per prioritzar l’accés per als vianants. Més enllà de l’estètica, la nova estació podrà absorbir un major trànsit ferroviari.
El Port Olímpic
Amb la cita de la Copa Amèrica 2024, el Port Olímpic també està en transformació. La reforma va començar l’estiu del 2022 amb la construcció d’un nou accés al recinte a través de l’avinguda Litoral, qure ha d’acabar aquest estiu. S’eliminaran les barreres arquitectòniques i desnivells per generar una continuïtat que permeti integrar en la trama urbana el barri de la Vila Olímpic i la mateixa zona portuària. Un cop completades les obres, es procedirà a desmuntar la rampa per a vehicles que ara es troba al final del carrer de Marina, una estructura que hauria de desaparèixer per complet de cara a la tardor del 2023. Després vindran actuacions, que en total faran que les obres durin fins el 2028 aproximadament.
Superilla de l’Eixample
La més polèmica de totes les obres en marxa a la ciutat. Des de l’estiu del 2022 hi ha en marxa el projecte estrella del govern Colau a l’Eixample, la Superilla, que transformarà de forma simultània els carrers del Consell de Cent, de Girona, de Rocafort i del Comte Borrell i suposaran la creació de quatre noves places en els encreuaments del carrer del Consell de Cent amb els de Girona, de Rocafort, del Comte Borrell i d’Enric Granados. Els vianants guanyaran espai i els vehicles seran desplaçats, amb més verd en aquests quatre eixos pacificats. A hores d’ara, tant vianants com trànsit pateixen amb intensitat les incomoditats d’unes obres que alguns dels seus detractors han intentat aturar fins i tot judicialment. La primera fase podria acabar abans de les eleccions, però la continuïtat del projecte quedarà en mans del futur govern del 28M.
Avinguda Meridiana
Una obra prou avançada, que ara es troba ja en el tram de Sant Andreu. De fet, la reurbanització des de Navas de Tolosa-Josep Estivill fins a Felip II estarà enllestida aquest estiu. Durant el mandat passat ja es va iniciar la remodelació en el tram comprès entre plaça de les Glòries i el carrer de Mallorca, que va seguir amb les obres entre Mallorca i Navas de Tolosa. Però el tram de Felip II fins a Fabra i Puig encara no compta amb el projecte executiu. La Meridiana actua com una autopista urbana per on hi circulen diàriament prop de 100.000 vehicles i la creuen transversalment prop de 10.000 vianants cada dia.
La Llosa de Sant Antoni
Una actuació polèmica també dins del govern Colau-Collboni. La intervenció començarà el juny del 2023, ja en el proper mandat. Al març acabarà la retirada de la llosa, entre els carrers Floridablanca i Comte d’Urgell, que va començar el novembre de 2022, i tot seguit s’iniciarà un procés participatiu per acabar de definir un espai que Colau vol que estigui inspirat en la Superilla. “Un espai pacificat, sense cotxes, amb més verd i ple de vida”, diu el consistori, que preveu retirar l’asfalt i que el paviment sigui de pedra natural, alhora que no es preveu la circulació de cotxes. Però que segur que quedarà en mans del proper executiu sigui quin sigui.
La plaça de les Glòries
Una altra reforma faraònica que incomoda els ciutadans i que va per llarg. Les obres per transformar la plaça de les Glòries van començar el 2014 amb l’enderroc de l’anella viària, que ocupava gairebé la pràctica totalitat de l’antiga plaça, però el veïnat ha denunciat que des del 2019 s’han alentit de forma exasperant. A hores d’ara ja està en plena execució perquè el trànsit privat en superfície s’ha desviat amb l’obertura dels túnels en els dos sentits. Però la llista de tasques pendents aquest 2023 és llarga: hi ha pendent la reurbanització, que inclourà eixos per a vianants, que no estarà enllestida fins a finals del 2024. I faltarà la urbanització de la Gran Via en el tram cobert pels túnels, que ni tan sols està licitada.
L’antiga fàbrica Mercedes-Benz
La conversió de l’espai de l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz al districte de Sant Andreu ha portat i portarà cua, i també s’allargarà en el temps. L’Ajuntament hi vol crear una mena de superilla en un solar equivalent a sis illes de l’Eixample. El govern Colau vol portar la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) a l’aprovació provisional en un ple de principis de 2023, però el veïnat té moltes crítiques. El consistori va anunciar que aposta per crear aquí un nou teixit urbà amb usos veïnals -es preveuen fins a 1.300 habitatges nous– i productius, noves places i zones verdes, equipaments públics i una nova mobilitat sostenible que dinamitzi els barris i els polígons industrials de l’entorn. La fàbrica va tancar l’any 2007, i des de llavors no té cap ús i està aïllada del seu voltant.
El carrer Pi i Maragall
Amb les obres en marxa des de l’estiu passat, aquest carrer passarà de tenir sis carrils -incloent-hi els d’aparcament a banda i banda- destinats als cotxes a tenir-ne només dos. Serà una via de 30 metres d’amplada en un eix verd que replicarà el model de Superilla. Es preveu que les obres s’allarguin fins a finals del 2023. Les zones verdes i els espais destinats als vianants suposaran el 70% de l’espai quan acabin les obres. A més, la velocitat es limitarà a 30 km/h i es prioritzarà la circulació d’autobusos i vehicles de veïns.
6 
