Ildefons Cerdà l’havia somiat com la plaça principal de Barcelona, però més d’un segle i mig després, la plaça de les Glòries encara no ha exercit aquella centralitat per a la qual havia estat dissenyada. Punt d’encreuament entre la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal i la Meridiana, tot just ara comença a prendre la forma d’espai per al gaudi ciutadà. Però aquesta transformació, que va començar el 2014 amb l’enderroc de l’anella viària, que ocupava gairebé la pràctica totalitat de l’antiga plaça, i la inauguració del Museu del Disseny i els nous Encants Vells, encara és a mig fer. Des d’aleshores, la quotidianitat dels veïns de la zona, transeünts i conductors és el color groc de la senyalització d’obres. La inauguració del túnel que connecta la Gran Via per sota terra -de moment, només en direcció Besòs- ha alleugerit la pressió després de 7 anys d’obres.
L’Ajuntament ha anunciat l’inici de la seva promoció d’habitatge públic més important, amb quatre blocs de pisos al solar de l’Illa Glòries, delimitat per la Gran Via, la plaça de les Glòries i el carrer dels Encants Vells. I també la setmana passada, el consistori anunciava una reforma que fa anys que els veïns esperen, i que, si es compleixen els terminis previstos, serà una realitat el 2025 després d’acumular anys de retard: una rambleta verda que es desplegarà entre els carrers de Badajoz i Bilbao, sobre el túnel de les Glòries. L’Ajuntament “ha dut a terme un procés participatiu per decidir els usos immediats i definir una primera intervenció tàctica immediata que es preveu començar a executar després que s’hagi obert a la circulació el túnel en sentit entrada”, expliquen fonts del consistori al TOT Barcelona, que “el compromís del Govern municipal és de disposar del projecte executiu i l’obra definitiva licitada abans de maig de 2023”. És a dir, just abans de les eleccions municipals.
Però al marge dels anuncis, i després que el 2019 s’estrenés la primera fase del parc de les Glòries, la Canòpia, i el 2021 s’obrís la Clariana en una part de la plaça, hi ha tota una zona que continua empantanegada. De fet, hi ha obres paralitzades des del 2019 que sembla que han caigut en l’oblit administratiu. No pas dels veïns, que cada dia contemplen com la part sud de la plaça s’ha convertit en una mena de magatzem de material d’obra que ningú no utilitza des del 2019: “Es va urbanitzar la part nord de la plaça, després d’anys amb les obres paralitzades per irregularitats, però ara pateix les conseqüències de la manca d’urbanització del conjunt que l’envolta, en forma de degradació del mobiliari urbà, brutícia i fins i tot amb una presència més que notòria de rosegadors”, relata al TOT Barcelona Jordi Català, un dels veïns de la zona que ha seguit molt de prop “el drama” de les Glòries.
Més de dos anys sense operaris
Els veïns de Glòries han vist durant aquests darrers anys com l’espai sud de la plaça, des del centre fins a la Meridiana, Encants, Museu del Disseny, Diagonal i Torre Agbar, han estat, juntament amb la Gran Via fins a la Rambla del Poblenou, els més abandonats des que van finalitzar les obres de la part més delicada del túnel. “Fa més de dos anys que els veïns d’aquestes zones hem de deambular en un ampli espai desolat en què no s’hi veu mai treballar ningú”, lamenta el Jordi, que alerta que “l’Ajuntament no pot justificar un retard tan gran en les obres escudant-se en licitacions o en la Covid-19, perquè hi ha massa gent afectada per aquest nyap tan notori”.
Però a banda de “l’abandonament” de la part sud de la plaça, el veïnat lamenta la supressió d’un espai verd únic com era el Bosquet dels Encants, on justament ara ha anunciat el consistori que hi anirà la gran promoció de pisos públics. I encara un darrer espai que els veïns consideren damnificat per la urgència d’obrir el túnel de les Glòries després de set anys de retard. Es tracta del tram de la Gran Via entre Badajoz i Rambla de Poblenou, amb dos equipaments rellevants com el Centre Comercial Glòries i Barcelona Activa: un tram de Sant Martí molt transitat pels vianants a peu i que connecta, a través de Llacuna, els dos nuclis històrics de Sant Martí –el Clot i el Poblenou–. “Aquest espai, per sota del qual transita el túnel, estava destinat a ser un passeig verd, una mena de rambleta, però des de finals del 2019 i fins avui mateix ha estat abandonat. Cap treballador ha donat senyals d’iniciar-hi unes obres que són superficials”, relata el Jordi Català.
El túnel, el desllorigador de les obres segons l’Ajuntament
El consistori, però, no comparteix la sensació d’abandonament que tenen veïns i veu en la imminent posada en marxa del túnel en sentit Llobregat el desllorigador d’altres projectes per completar el trencaclosques: “La plaça de les Glòries viurà properament un impuls molt important en la transformació de l’àmbit en un gran parc que faci de pulmó verd de la ciutat i que promogui el transport sostenible. El govern municipal està duent a terme una sèrie d’actuacions importants per avançar en aquest objectiu”, relaten fonts del consistori al TOT Barcelona.
Anant a la concreció, l’Ajuntament explica que “està treballant en el projecte de les obres d’urbanització que caldrà a la part central de la plaça una vegada s’hagi posat en funcionament el segon túnel viari i quedi alliberat l’espai en superfície, i per completar així tot el parc de la Canòpia”.
També la connexió dels tramvies serà clau en el futur de les Glòries. En aquest sentit, l’Ajuntament remarca que suposarà l’inici de la remodelació de la part que queda per afrontar de la plaça de les Glòries. “L’obra del tramvia inclourà la urbanització de tota la banda mar del parc de la Canòpia; és a dir, englobarà el tram comprés entre els carrers de Cartagena i Badajoz. El projecte engloba un nou intercanviador de transports que acollirà les línies T4, T5 i T6 del tramvia, diverses línies d’autobusos urbans i interurbans i l’intercanvi amb la parada Glòries de la línia 1 de metro”, detalla el consistori a aquest diari.
A més, els plans municipals preveuen “nous nodes de biodiversitat que faran de refugis de natura dins el parc i facilitaran la mobilitat de les espècies a l’interior de la plaça. També s’inclouran uns jardins d’acollida als actuals accessos a l’estació de Glòries (L1), que envoltaran les escales de sortida del metro i l’ascensor actual, la continuació de la rambla dels Encants i l’adequació de les voreres al costat del mercat dels Encants”.
És difícil de dir si, finalment, més d’un segle i mig després la plaça de les Glòries s’acostarà al somni de Cerdà. I encara menys, si es complirà el calendari d’obres a les portes d’unes eleccions i amb l’experiència dels retards de molts anys que acumula el projecte.
