El veïnat del Gòtic coneix bé la teoria de les finestres trencades. La tesi policial sosté que un vidre trencat que es descuida sense reparar atia la degradació als voltants. “Doncs aquí es produeix el mateix efecte dels vidres fets miques de Nova York, però en el nostre cas passa amb els grafits”, compara una veïna del barri. Fa el paral·lelisme arran de l’estat en què es troba un dels carrers més singulars de Barcelona, el passatge de la Pau: tot i estar declarat bé cultural d’interès local des del 2000, les pintades farceixen el tram que travessa els tres arcs que el caracteritzen, una espècie de deslluït túnel del temps.
Al passatge hi ha murals del segle XIX a peu de carrer tacats de tinta. També els ha tocat el rebre als metacrilats amb què es van protegir unes pintures restaurades fa pocs anys: han quedat ocultes sota gargots, una mena de números obesos i altres símbols enigmàtics que fan de signatura d’uns grafiters. La seva empremta sobre les plaques entela un patrimoni amb gairebé dos segles d’existència i en furta la visió als vianants. “I és només una mínima mostra del que patim en el barri”, fa notar la plataforma Fem Gòtic.
La setmana passada va transcendir la gosadia d’un grafiter que va enfilar-se a una façana del darrere de la Basílica del Pi per marcar un mur amb unes lletres de grans dimensions. L’atreviment va saldar-se amb un valuós escut del segle XIV malmès i una denúncia de la parròquia davant dels Mossos.
La Xarxa Veïnal Gòtic es queixa que les pintades empastifin des de fa temps els carrers que custodien els orígens de la ciutat. “El cop de vista et fa enrere, i això que som en un barri històric, al rovell de l’ou de Barcelona”, recorda el president de l’entitat, Mikel Uriondo. Avisa que la impressió que la ciutat transmet al seu casc antic no és digna: “Molts amics que ens visiten ens diuen que els sembla que Barcelona està bruta i abandonada al veure en quin estat es troben murs, parets i portes del Gòtic”.
Els ‘tags’, una taca crònica
La cultura grafitera inclou moltes formes d’expressió, no totes amb la mateixa finalitat ni acceptació. Si bé els murals artístics a Barcelona són molt apreciats, les firmes o tags en façanes, persianes i parets mortifiquen la ciutat des de fa anys. El rastre de la pintura d’aerosol no és nova al passatge de la Pau. “Fa un any i quatre mesos que vaig obrir la botiga i ja estava com es veu ara, ple de pintades. Ara ja ni es dignen a netejar els vidres que van col·locar sobre les parets restaurades”, dona fe el Ramiro, que regenta una botiga de bicicletes de lloguer i de segona mà al carrer.
Fa pocs mesos es va remodelar un dels sostres dels arcs que cobreixen la via, però els grafits continuen arrapats als murs. “Està previst que ho restaurin tot, però fixi’s en quin estat ho tenen mentre no s’arregla… És il·lògic, i més quan és un dels racons més bonics del Gòtic”, fa notar el comerciant, molest perquè les pintades hi abundin. “Al barri, on hi ha un espai en blanc, et ve un beneit i et pinta qualsevol cosa horrible”, deixa anar.
L’Ajuntament de Barcelona respon que la brigada de neteja no pot esborrar les pintades d’edificis privats catalogats. Traspassa la responsabilitat de fer-ho a la propietat de cada immoble. En tot cas, els districtes poden requerir el titular a treure-les. Si no en fa cas, el consistori pot pagar la despesa i després passar-li la factura. Afirma que, en la resta d’edificis, “es netegen a mida que es detecten”. El consistori compta amb 26 equips dedicats a eliminar grafits de dilluns a divendres i 5 durant els caps de setmana. Calcula que els grafits que van esborrar el 2021 equivalen a 279.422 metres quadrats. Enguany, estima que han netejat 71.114 metres quadrats de pintades entre l’1 de gener i el 31 de març.
Tot i que sovintegen des de fa molt, el Ramiro pensa que la buidor que el passatge transmet esperona a fer pintades. Quasi totes les persianes resten abaixades des que les clausures d’establiments s’han encadenat al llarg del últims anys. “Pràcticament tots els locals estan tancats. N’hi ha un que va marxar abans de la Covid i ja no ha reobert mai”, lamenta. Fem Gòtic comenta que s’ha reivindicat que es promogui la instal·lació d’artesans als baixos per dissipar la decadència que destil·la el passatge.
El Fernando és un dels pocs que hi resisteix. És darrere de la barra del bar que fa cantonada amb el carrer Josep Anselm Clavé des de fa 35 anys. “Sempre hi han pintat. Només cal que vegis com tinc les persianes”, suggereix. “L’Ajuntament em va fer netejar-les algun cop, però no serveix per a res. Els de la neteja passen, però al dia següent torna a estar igual”, es resigna. Creu que l’únic remei per redreçar l’aspecte del passatge és que el comerç hi revifi. “Com més locals obrin, millor”, resol.
Just davant, el Javier està condicionant un local buit per obrir un restaurant. És l’únic del carrer on s’intueix l’obertura pròxima d’un negoci. “Tenim un patrimoni magnífic, però s’ha deixat malmetre”, opina. Critica també que la via -estreta i sense calçada- no es tanqui al trànsit i que alguns vehicles s’hi endinsin a força velocitat. “Hauria de ser només peatonal”, pensa.
Escenes sòrdides
Els laments del veïnat per la sensació de deixadesa que impregna el passatge de la Pau s’estén força més enllà dels grafits. Descriuen escenes sòrdides recents: venda de droga no gaire dissimulada al carrer, xeringues sobre el paviment quan es lleva el dia, algun assalt a habitatges de lladres que repten per l’embolic de cables de les façanes… “Fa uns dies en van enganxar un robant rellotges al carrer. Aprofiten que ara els turistes es tornen a amuntegar”, explica el Ramiro.
“Per viure aquí paguem a vegades un preu massa alt. Sabem el que comporta viure al centre, però fins a un cert límit”, assenyala Uriondo. La Xarxa Veïnal del Gòtic ha advertit en els darrers mesos sobre la brutícia al carrer, el deteriorament del patrimoni i la delinqüència que torna a aflorar a mesura que afluixa la pandèmia.
“No descobrim res nou. El que no es fa servir es degrada. I d’allò que es fa un mal ús, també”, sintetitza el president de l’entitat, que es plany del tancament d’establiments durant la crisi de la Covid i la dificultat perquè prosperin els nous negocis que intenten fer-los reviure: “Molts han acabat tancant als pocs mesos de començar. El comerç és vida, però no habilitar condicions perquè reobrin afavoreix la degradació i que els grafits proliferin”.
Del menyspreu a la Barcelona històrica no s’ha salvat tampoc la façana llampant d’una botiga icònica del Gòtic, El Ingenio, clausurada de nou després d’una breu temptativa de reflotar el 2019. Els gargots inunden les vidrieres que guarden com a relíquies oblidades uns cartells mig caiguts de capgrossos i altres anuncis antics de l’establiment de màgia i de cultura popular. Gran part del mural pretèrit que decora el portal també ha quedat sepultat sota un grafit.
El Ingenio forma part del paquet de 50 baixos d’arreu de la ciutat que l’Ajuntament va adquirir a finals de l’any passat amb la pretensió que tornin a aixecar persianes. Està protegit sota l’etiqueta de comerç emblemàtic, però l’abandonament hi ha fet niu. És una prova més de la teoria de les finestres trencades.
2 
2 