L’antiga botiga El Ingenio de Barcelona s’oferta alhora per a la venda i per al lloguer. A preus astronòmics, que difícilment pot pagar un petit comerç cultural. La immobiliària Claris anuncia en diversos portals el local del barri Gòtic que durant més de 170 anys va acollir el taller emblemàtic de capgrossos, gegants i màscares. Té 476 metres quadrats i està a pocs metres de la Rambla, tot i que de fet s’ubica a l’estret i ombrívol carrer d’en Rauric.
Segons els anuncis publicats, la propietat demana 8.500 euros al mes de lloguer o bé 1,7 milions d’euros en cas de compra. Per promocionar-lo mostra fotografies de l’interior del taller artístic, de quan encara era obert però també posteriors al tancament. S’hi veuen per exemple les estanteries mig buides i productes artesans com fanals de paper o gorres de colors. A més mostra el simpàtic ninot de Picasso que sempre custodiava la porta de la botiga, a peu de carrer. La caixa registradora d’època, una màquina de cosir, un maniquí o eines de l’obrador també apareixen a les imatges, de les que no consta la data.
L’anunci subratlla les possibilitats de l’espai i ven com una “oportunitat” que estigui buit actualment, perquè així ja no cal pagar cap traspàs pel negoci anterior. És “apte per a qualsevol activitat comercial”, promet, pel que la qualitat del nou comerç no seria un obstacle legalment. “Gran façana de 12 metres i 3 aparadors, sostres molt alts, amb arcs i restes de parets de finals del segle XVIII, amb molt d’encant”, diu. De fet, el mobiliari i la distribució de l’espai estan catalogats per l’Ajuntament pel seu valor patrimonial i històric, però l’activitat que s’hi feia queda fora a la protecció i per tant els nous usos no tenen per què ser coherent amb els previs.
Com han advertit reiteradament associacions de comerciants i col·lectius veïnals de Ciutat Vella, el barri Gòtic arrossega una gran inflació en els preus dels locals comercials que provoca una gran rotació. Els tancaments se succeeixen però la falsa sensació de molta afluència als carrers mantenen els preus elevats. Lloguers massa cars per als emprenedors locals i un públic internacional que passeja més que no pas compra empenyen el centre de la ciutat cap a una oferta comercial cada cap més volàtic, turística i globalitzada.
Un segle i mig d’història
El Ingenio va obrir portes el 1838 i almenys fins l’any passat conservava el 70% dels elements originals de la botiga. La va fundar l’escultor Benet Escalé i es va mantenir tot un segle en mans de la mateixa família. Venia articles de festa major i va elaborar centenars de figures de cartró-pedra, entre elles alguns dels gegants i capgrossos més coneguts de Catalunya.
El poeta visual Joan Brossa era un declarat admirador d’aquest racó de Ciutat Vella i li va dissenyar unes característiques lletres gegants. Els dijous hi feien petites actuacions de màgia, a més. “Quan els nens entren a l’establiment ho volen tocar tot. Els adults també, però es reprimeixen”, descriu el llibre Guapos per sempre. Botigues i locals de Barcelona, de Maria Favà i Xavier Bolao. Encaixada a la vorera, una placa municipal agraeix a El Ingenio “els seus anys de servei a la ciutat”.
L’última propietària d’El Ingenio, Rosa Cardona, va intentar traspassar el taller-botiga abans de jubilar-se, però després d’anys de cerca infructuosa va haver de baixar la persiana el 2015 sense relleu a la vista. Dos anys més tard ressuscitava de la mà d’El rei de la màgia, amb molta il·lusió dels impulsors i gran acollida de l’opinió pública barcelonina. No obstant, la dinàmica turística de Ciutat Vella, el desgast de la crisi i l’esgotament personal van poder amb aquesta segona vida efímera, que va durar només 6 mesos.
El tercer miracle arribava l’estiu de 2018 amb l’empresari gironí Lluís Sala, dedicat a la ceràmica i fascinat per aquest espai. Fins i tot l’Ajuntament va festejar la reestrena amb una cercavila inclosa al programa de festes de Santa Eulàlia 2019. Dos anys després, malauradament, sembla que es confirma la mala estrella d’El Ingenio. Els preus anunciats fan molt poc probable que quadrin els números per a un quart intent de reflotar l’espai, si més no amb la mateixa vocació artística i artesanal que ha mantingut fins ara.
