La Rambla de les floristes treballa a mig gas. L’escassetat de passejants i moltes botiges encara tancades han frenat la reobertura de les parades de flors. Actualment només 5 de les 14 estan en funcionament. Tres fa temps que estan tancades del tot, per jubilació o per desistiment. I la resta –sis– estan pendents del batec del passeig més famós de Barcelona per decidir quin dia aixequen la persiana.
Com els passa a molts petits comerciants de la ciutat, la seva reentré és tota una paradoxa econòmica. Per una banda necessiten tornar a treballar com abans millor, perquè porten tres mesos amb els calaixos eixuts. Per altra, però, reobrir massa aviat vol dir perdre diners perquè el gènere que comprin i no venguin es farà malbé per la calor i per la curta durabilitat pròpia de les flors fresques. A més fa anys que el col·lectiu minva i fa poca pinya, així que cada comerciant està fent els seus propis números i tria la seva data de retorn per lliure.
“Hem anat baixant a la parada a netejar-la i a veure quina afluència hi havia a la Rambla, i realment és que gairebé no hi passa gent…”, lamenta Anna Benzal, que regenta la parada de flors i plantes Benzal, amb mig segle al passeig. Dilluns passat la previsió de pluges li va fer ajornar el retorn a dilluns 15. Però si a última hora no ho veu clar potser s’espera una setmana més, fins que Barcelona entri a la fase 3 i hi hagi més llibertat de moviments. “Haurem d’arriscar en algun moment o altre, perquè hi treballem tant el meu marit com jo i de l’aire no podem viure”, explica al TOT Barcelona.
Benzal veu clar que “la tornada serà difícil per a tot el comerç de la Rambla”, no només per les floristes. De fet hi ha moltes botigues insígnia que també s’esperen, com la cafeteria Moka, la pastisseria Escribà i mitja Boqueria. “Dona una sensació de desolament, tot tan tancat…”, sospira. “M’agrada molt la meva feina i em fa molta peneta veure la Rambla així!”, rebla. També l’entristeix que alguns barcelonins hagin donat per fet que la Rambla sempre està massa plena i faci anys que no hi van: “No n’hi ha per tant! Veïns i turistes podrien conviure-hi bé!”.
Els productes adreçats a visitants i l’oferta d’algunes terrasses han fet agafar fama de cara a tota la Rambla, tot i que els preus de les floristeries o dels quioscos són els mateixos que arreu de Barcelona. “Jo sempre he venut plantes i flors per al públic local, ni calcetes o souvenirs grollers!!”, reivindica. Per a Benzal, el problema és que la renúncia col·lectiva a la Rambla: “Sent el passeig més conegut de Barcelona ha quedat com oblidat, s’ha deixat perdre, no sé com explicar-ho…”.
Qui sí que ha obert és Josep González, en ‘Pitu’. Va ser el primer, el 2 de juny. Poc després el seguien els altres 4 negocis oberts. “Jo ja no podia estar-me més a casa, no vivia, no dormia… Tot el dia pensant com pagaria les factures!”, reconeix. El retorn està sent terapèutic: “Només el fet de venir, tornar i estar ocupat tot el dia ja m’ajuda molt”. Assumeix que ell ha pogut permetre’s el retorn amb pèrdues perquè és autònom i no té cap treballador, però veu lògic que si de la parada en depenen més sous de la llar o s’ha d’aixecar un ERTO costi molt més tornar.
Les vendes estan sent molt fluixes –“quatre floretes per la gent del Raval i el Gòtic que s’acosten a la Rambla”– però diu que així almenys “torna a haver-hi vida i color a la Rambla”. “El primer dia venien veïns a donar-me les gràcies, eh!”, presumeix. Atribueix la falta de passejants a que “la majoria de barcelonins per venir han d’anar el transport públic i encara els hi fa por”. En canvi als barris menys cèntrics, com Sant Andreu –on viu ell– “hi ha una vida acollonant als carrers”.
L’optimista de l’avinguda és la Carolina Pallès, la degana de les floristes. La seva besàvia va obrir la parada Flors Carolina el 1888, coincidint amb la primera Exposició Universal a la ciutat. Ha passat de mare a filla durant 4 generacions de Carolines –sí, totes dones i amb el mateix nom!– a pesar de guerres, crisis i bombolles. “Si no ha tirat la tovallola la meva família, amb tantes coses que han passat des de 1888, com l’he de tirar jo ara!”, exclama. Això sí, el confinament deixa marca històrica: “En 132 anys la floristeria mai havia estat tancada tant de temps, durant la Guerra Civil hi havia dies que no es podia venir a la Rambla però no tres mesos seguits”.
Ella i la seva germana Mercè compten reobrir a finals de mes, perquè van haver de fer un ERTO: “El gestor ens ha dit que ens ho pensem bé”. “Però obrirem seguríssim, eh! I amb totes les ganes!”, recalca. “Al maig amb l’inici de la desescalada vam tenir un atac de presses i ens semblava que havíem d’obrir tots immediatament igual que van tancar tots de cop, però veig que la recuperació va molt lenta i esperarem una miqueta més”, raona. Ara bé, també té clar que no tancaran a l’agost: “Les vacances ja les tenim fetes i refetes, aquest any”.
Els esdeveniments familiars –casaments, naixements…– i els encàrrecs setmanals d’hotels i restaurants són una part fonamental de la seva activitat i de moment no arrenquen. “No hem tingut Dia de la mare ni Sant Jordi, no hem pogut guarnir les fonts de Santa Anna i l’Ateneu Barcelonès per l’Ou com balla…”, enumera. La venda de flors al detall, assenyala, en realitat aporta una part molt petita dels ingressos. Per això li preocupa més que remunti l’economia general de la ciutat que un gran número de turistes passejant per la Rambla.
“L’estiu serà durillo però quan estigui tot reactivat tinc l’esperança que la gent comprarà igual i farà vida normal i que per Nadal ja ens podrem abraçar i tot!”, augura. “Ara ja depèn molt de nosaltres, de que tots siguem responsables i no hi hagi un rebrot”, sosté. “Posar-te nerviosa o de mal humor no serveix de res, val més estar tranquil·la i ser positiva”, recomana.
El Sant Jordi d’estiu no els entusiasma
Benzal i Pallès fan la mateixa previsió per al Sant Jordi ajornat, que es celebrarà dijous 23 de juliol. “Serà fluixet”, sentencien. Totes dues compten posar a la venda moltes menys roses que un Sant Jordi normal, però encara no han decidit quantes en compraran.
Cap de les dues va fer enviaments el 23 d’abril. “És un dia massa important com perquè et doni la rosa un repartidor, aquest regal s’ha de fer presencial”, defensa Pallès. “Alguns floristes hi estan d’acord i altres no, a mi en particular no m’agrada gens la data d’ajornament que han triat”, rondina. “Farà massa calor, per a les flors!”, defensa.
“Cau massa a prop de l’agost, la gent estarà pensant més aviat en les vacances”, diu Benzal. “La gràcia del Sant Jordi a la Rambla és l’ambient, el bullici de gent; sense això no serà el mateix”, pronostica. “Per la Diada fa goig, la Rambla, tan plena de barcelonins”, diu, enyorada. I recalca: “Posa-ho, posa-ho a l’article! Barcelonins, veniu i salveu la Rambla!”.
Proves de la “mort d’èxit” de la Rambla
L’associació Amics de la Rambla preveu que alguns negocis de la Rambla “segurament no obriran en tot l’estiu”. “És fruit de la mort d’èxit de la Rambla: els preus dels locals i els costos són tan alts que només surten a compte si hi ha una gran afluència”, reflexiona Fermí Villar. “No és com al passeig de Gràcia, que les grans marques poden assumir pèrdues i volen ser-hi sí o sí”, compara. Per a ell, el cas de les floristes “demostra que l’aturada va més enllà del sector turístic” i que “el conjunt de la Rambla està patint” amb la reobertura.
L’entitat ja ha mantingut les primeres reunions amb el consistori per parlar de l’avinguda i en particular de les floristes. Les reivindicacions no han canviat, de fet: “S’ha d’actualitzar la normativa dels anys 60, que conté absurditats com vetar al venda de terra per les plantes perquè aleshores es venien terra i fems a granel en grans piles”. També demanen una promoció desacomplexada de les flors de la Rambla per blindar aquesta tradició: “És l’única activitat que dona nom a un tram del passeig, no existeix la Rambla dels quioscos ni la Rambla dels bars!”, subratlla. A més, aposta per “redissenyar les parades perquè vagin d’acord amb la reforma que s’ha de fer a la Rambla” –que ja va ser ajornada a 2021 abans de la pandèmia– i s’adaptin millor a les necessitats actuals de les floristes.
Villar defensa la promoció d’aquesta artèria històrica entre els barcelonins, però és pessimista en el context post-virus: “No podem renunciar a explicar als barcelonins que la Rambla és seva, però és cert que a la ciutat i a l’entorn metropolità hi ha molta oferta d’oci i ara els espais naturals com Montjuïc o les platges resulten més atractius”. De fet, l’entitat intenta organitzar una campanya de packs d’allotjament i activitats a la Rambla per al públic local, com la que es va fer amb gran èxit fa una dècada i mitja, però s’està trobant que ara per ara només dos hotels obriran segur. “Serà un estiu una mica descafeïnat”, pronostica.
