El degoteig de desnonaments a Barcelona no s’atura i cada dia transcendeixen nous casos. Aquest dimecres, a més de la dona amb un nadó desnonada d’un pis de l’Arquebisbat de Barcelona, s’ha executat una altra ordre judicial d’especial dramatisme. Es tracta del desnonament de l’Amparo, una dona de 74 anys amb un 65% de discapacitat reconeguda que ha hagut de marxar del seu pis de tota la vida al barri Gòtic per un encadenament de circumstàncies tan rocambolesques com cruels. Activistes i veïns han intentat aturar l’execució, però els Mossos d’Esquadra l’han portat a terme amb mà de ferro.
El que fa peculiar aquest cas és que la dona ha estat propietària del 50% de l’habitatge durant anys, fins que un fons immobiliari l’ha forçat a vendre la seva meitat en una subhasta que ella sempre va rebutjar. Havia heretat aquesta propietat parcial dels seus pares, mentre que la resta del pis quedava en mans d’uns familiars.
Segons el relat dels moviments socials que han acompanyat a l’Amparo els darrers mesos, la família de la dona va vendre la seva meitat de pis a una empresa especialitzada en l’extinció de condominis, que és la figura legal que regula aquest tipus de conflictes per propietats compartides. La nova propietat seria Tu Mejor Hogar España SL, segons ha divulgat l’activista David Fernández en un article al diari Línia. Els diners de la venda forçosa els té congelats i, a sobre, la deixen fora dels programes d’ajuda per a persones vulnerables.
La franquesa de l’Amparo en el seu desnonament
La dona s’ha encarat amb un mosso de la comitiva policial, en una escena enregistrada pels activistes presents. “Vostè deixaria al carrer la seva mare, als 74 anys?”, li etziba. Ell, amb tota la calma, li respon: “No arribaria el cas a l’ordre, segur”.
És un dels casos de desnonament a Barcelona en els que ha intervingut l’ONU, una estratègia no vinculant però moralment i políticament significativa que han usat els sindicats d’habitatge per pressionar l’administració. L’ens internacional va demanar a l’Estat que imposés mesures cautelars per protegir la dona.
El cas de l’Amparo, un “robatori” segons l’Ajuntament
El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (BComú), ha assistit al desnonament com a veí i posteriorment s’ha pronunciat durament en contra a través d’una piulada. Ho ha considerat obertament un “robatori” consumat i planejat des de fa anys per un gran tenidor “que només vol especular”. Ha posat en valor l’acompanyament que la dona ha rebut per part de diferents serveis públics, com l’ambulatori de la zona i tècnics municipals, així com per part del moviment veïnal. Tot i així, ha considerat que ella ha perdut la batalla i el barri també.
També la CUP ha fet seu el cas i s’ha queixat que fos un procediment amb data oberta, com acorden molts tribunals per dificultar que la mobilització social impedeixi l’execució de l’ordre judicial malgrat que la llei exigeix concretar-li a l’afectat un moment de sortida. La manca de data sotmet la persona afectada a una total incertesa. L’Amparo ja havia passat per mitja dotzena d’intents de desnonament.
