El mirador d’Aiguablava s’eleva sobre l’autopista C-33 i les vies del tren. Des d’allà, es domina part de Nou Barris i Santa Coloma de Gramenet a cop d’ull. És punt habitual de pas en tota excursió amb destí a la Casa de l’Aigua, també en les que s’endinsen per camins assequibles per introduir-se en el Parc Natural de Collserola. Darrerament, però, cal anar en compte en cas de treure el cap pel mirador: un tros no gens petit de barana ha desaparegut i només dues cintes fràgils i creuades entre si fan de separació improvisada entre la vorera i el precipici que s’aboca a la via fèrria dels Rodalies.
Veïns de la Trinitat Nova han donat el crit d’alerta per una anomalia que salta a la vista: pensen que existeix un risc evident que algú pugui caure al buit i prengui mal si s’apropa distret al límit mancat de tanca. A més, es fan creus que cap instància de l’Ajuntament de Barcelona hagi reaccionat a temps per refer la barana o, com a mínim, per barrar el pas amb alguna mena de tancament provisional mentre el desperfecte no es repara. Almenys, res que resulti més dissuasiu que no pas unes cintes entrelligades que el vent fa tremolar.
“Porta així des de l’abril i no han fet res”, denuncia el col·lectiu veïnal Somos la Trini al TOT Barcelona. “No hi ha barana. Un nen innocent que corri per allà, un incident, algú que no se n’adoni… Caiguda cap per avall fins a les vies i mort segura”, alerta un veí.
Sense resposta municipal
Els cordons de plàstic entrecreuats que brinden una protecció mínima al mirador d’Aiguablava duen el segell de la Guàrdia Urbana. Les queixes que Somos la Trini ha expressat no han servit perquè se substitueixin per res més consistent. Les cintes han seguit sent l’única barrera entre el carrer i el buit els últims dies.
El TOT Barcelona ha consultat al districte de Nou Barris per saber quan pensa arranjar la tanca malmesa, encara que sigui una reparació tan sols momentània per prevenir mals majors. El districte no ha ofert resposta per ara a aquest mitjà.
La plaça d’Ucraïna
Somos la Trini és el mateix col·lectiu que, setmanes enrere, va llançar la idea que la plaça construïda fa més d’una dècada per envoltar la boca de metro de Trinitat Nova es consagri a Ucraïna. La plaça on hi ha la parada on conflueixen la L3, la L4 i la L11 no s’ha batejat mai i el país, que pateix des de fa més de 100 dies la guerra desencadenada per la invasió unilateral de l’Exèrcit rus, no dona nom fins ara a cap via ni espai públic de Barcelona. La proposta va prosperar amb el vot unànim de tots els partits amb representació al districte de Nou Barris a finals de maig.
Atorgar el nom, però, no és immediat. La que aspira a convertir-se en la futura plaça d’Ucraïna a Barcelona ha superat només el primer tràmit per ara per arribar a ser-ho. Li falten encara per davant superar diferents tràmits per fer-se un lloc en el mapa de Barcelona. El procés acostuma a ser farragós i lent, com demostren altres casos que han hagut de completar un llarg periple fins que, al final, s’ha col·locat la placa amb la denominació triada.
Després de ser avalada pel consell del districte de Nou Barris, la proposició es trasllada a la ponència del nomenclàtor, l’estament municipal encarregat d’avaluar i jutjar els noms que es plantegen per introduir en el plànol de la ciutat. Els pronunciaments que emet sobre cadascuna de les suggerències són decisius perquè s’implantin o perquè acabin descartant-se. També n’hi ha que fa alguns anys que esperen rebre sentència. Ara a la cua se suma el país assolat per la conflagració. En tot cas, els candidats no s’evaluen per ordre d’ingrés a la ponència i, per tant, Ucraïna pot passar per davant d’altres i no haver d’esperar que es desencallin les desenes de denominacions que resten per ser examinades algun dia.
