Nelson Mandela, Peret, Salvador Dalí, Buenaventura Durruti i Floquet de Neu fan cua a l’Ajuntament de Barcelona. Podria ser l’inici d’un acudit esperpèntic d’Eugenio, però el veritable sarcasme és que la improbable escena té un bri de realitat. De fet, l’humorista també espera torn a la mateixa oficina del consistori on s’apleguen altres noms il·lustres.

Tots ells són part de la setantena de personalitats i denominacions pendents de superar tràmits al consistori o de ser examinades a la ponència del nomenclàtor, que ha de destriar quines reuneixen prou virtuts per batejar un carrer, una plaça, un jardí o un parc de la capital catalana. No estan descartades en cap cas, però han quedat ancorades en una mena de sala d’espera, sense que se sàpigui quan seran despatxades ni per quin ordre un cop la burocràcia repari en elles.

A través d’una petició d’accés a informació pública, el TOT Barcelona ha obtingut l’inventari de possibles modificacions i noves incorporacions que s’han plantejat implantar al plànol de Barcelona i que, fins al passat desembre, restaven encallades a l’òrgan encarregat de jutjar els noms que aspiren a fer-se un lloc en el mapa de la ciutat. El llistat inclou cinc propostes enquistades per rellevar reis de la dinastia borbònica.

Entre els noms que no han estat encara analitzats ni tenen un emplaçament clar on ser acomodats, es barregen tant els de persones que van deixar petjada als barris –com Primitivo Andraiz, rector de la parròquia de la Verneda– com d’altres que van sobresortir al seu àmbit. Per citar-ne alguns, hi figuren el cooperant Vicenç Ferrer; Óscar Romero, arquebisbe defensor dels Drets Humans a El Salvador, assassinat per paramilitars d’ultradreta; Néstor Almendros, director de fotografia nascut a Barcelona, exiliat i guanyador d’un Oscar, i la banda barcelonina de rock Lone Star.

Amb el tap administratiu també ha topat la sol·licitud per distingir Josep Pàmias Ruiz, editor de les antigues guies de carrers en paper. No deixa de ser paradoxal que el nom que s’imprimia a peu de pàgina d’aquells reculls de plànols de Barcelona i d’altres poblacions és qui fa més temps que té pendent rebre veredicte sobre si resulta digne de ser encabit dins d’una onomàstica que coneixia a la perfecció. Espera des de 2017, segons la documentació aportada per l’Ajuntament.

Descoberta de la placa amb el nou nom del carrer Secretari Coloma / Aj
Descoberta de la placa amb el nom de Pau Alsina a l’antic carrer Secretari Coloma / Ajuntament de Barcelona

Retard d’anys

La immensa majoria de les propostes que s’han estancat sense rebre valoració no són gaire noves. A l’índex consta que gran part d’elles s’amunteguen a la ponència des del 2019, si bé en bona mesura van començar anys abans a ser debatudes als plens dels districtes o a recollir adhesions perquè s’estampin algun dia en un rètol. El recorregut fins a la taula del nomenclàtor és molt llarg.

És el cas de la campanya que es va iniciar perquè el doctor Moisès Broggi passés a donar nom a la plaça Espanya: els promotors van aconseguir més de 10.000 signatures a internet favorables al canvi el 2013. Igual que l’eminent cirurgià, les opcions Dalí i Montjuïc també són a sobre de la taula per deposar Espanya de la seva concorreguda plaça. La ponència del nomenclàtor no s’hi ha pronunciat de moment.

La demora en posicionar-se respecte certes substitucions i suggerències contrasta amb la inserció gairebé fulminant d’altres prohoms al paisatge de Barcelona. El desembre passat, l’alcaldessa Ada Colau va avançar que l’arquitecte Oriol Bohigas tindrà “aviat” un carrer o una plaça al seu nom. Ho va anunciar 20 dies després que morís el distingit urbanista.

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) confirma al TOT Barcelona que la proposta es durà aquest febrer a aprovació de la ponència del nomenclàtor, que presideix el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i que acostuma a reunir-se tres o quatre vegades per any. L’ICUB al·lega que consagrar un vial a Bohigas forma part de les “demandes de ciutat avalades per la pròpia personalitat” de l’aspirant per justificar la celeritat en gravar el seu nom en una placa. A més, va rebre la medalla d’or de la ciutat el 2018, la condició que el reglament de la ponència exigeix per no esperar 5 anys després de la mort d’una persona perquè anomeni un espai públic.

Col·locació de la placa de l'avinguda Riera de Cassoles en substitució de Príncep d'Astúries / Ajuntament de Barcelona / Europa Press
Col·locació de la placa de l’avinguda Riera de Cassoles en substitució de Príncep d’Astúries / Ajuntament de Barcelona / Europa Press

És obvi que l’empremta de Bohigas a la Barcelona sorgida arran dels Jocs Olímpics de 1992 imposa retre-li un record permanent, més encara quan compleix el requisit per esquivar la llista d’espera. També és cert, però, que haver obtingut la màxima distinció municipal no és garantia de ser inclòs sense dilació al panteó de grans figures que ve a representar el nomenclàtor. Peret va ser condecorat amb la medalla d’or al mèrit artístic de Barcelona el 2008 i va morir el 2014 -fa més d’un lustre, doncs-, però no ha sigut prou fins ara perquè prosperi la idea que el popular rei de la rumba catalana supleixi en uns jardins de l’Eixample a Constança d’Aragó, una altra monarca, però aquesta sí que noble i de segles enrere.

La lentitud perquè l’òrgan competent del consistori dictamini sobre les proposicions que rep l’ha evidenciat els darrers mesos la reivindicació per homenatjar Guillem Agulló, militant de l’esquerra independentista assassinat al País Valencià per uns neonazis el 1993. El ple de l’Ajuntament va ratificar per unanimitat el 2016 una moció de la CUP per dedicar al jove un lloc de la ciutat i, dos anys després, es va prendre un altre acord perquè se l’honorés amb un carrer. En tot cas, la candidatura no va traslladar-se a la ponència del nomenclàtor fins a 2019 i encara consta com a pendent de consideració. El casal independentista L’Anònima ha recollit més de 2.200 adhesions en pocs mesos perquè Agulló rellevi en un carrer del Clot al coronel Sanfeliu, un militar català destacat durant el segle XIX a les colònies espanyoles de Cuba i Filipines.    

Noms de dona pendents

El reglament de la comissió examinadora no precisa cap prelació a l’hora d’evaluar possibles denominacions. L’ICUB afirma que “no es decideix per ordre d’arribada, sinó més aviat per criteris d’importància” de les proposicions, que poden formular òrgans municipals, entitats, agrupacions de veïns o un particular mitjançant una sol·licitud. L’Institut de Cultura menciona com a criteris prioritaris de selecció la “trascendència del nom proposat”, “la voluntat expressa de col·lectius veïnals a través dels districtes” i el “reconeixement, els fets i persones defensores dels drets humans”, a més de la voluntat del consistori de “tendir a feminitzar el nomenclàtor”.

L’elecció de dones per denominar espais públics va rebre impuls en especial a 2021, quan es va calcular que menys del 8% dels vials llueixen un nom femení. Tot i així, queden força noms de dones que s’han dut a la ponència sense que s’hagi emès fins ara cap informe sobre ells. És el cas de qui fou presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, que competeix amb l’expresident sudafricà Nelson Mandela per rebatejar el carrer del tinent Flomesta, mort en acció de guerra al Marroc el 1921.  

L'estrena de la placa del carrer a Emília Llorca / Ajuntament
L’estrena de la placa del carrer a Emília Llorca / Ajuntament

A la comissió també resta sospesar una iniciativa per esborrar el pseudònim Fernán Caballero -que retola un carreró de la Teixonera- pel nom real de la novel·lista del segle XIX que s’hi amagava al darrere: Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea. A banda, s’han plantejat altres dones perquè nomenin indrets de Barcelona i que estan pendents del judici de la comissió: entre altres, s’hi compten La Monyos, personatge popular del primer terç del segle XX; víctimes del feixisme i el nazisme, com les Tretze Roses i les dones del camp de concentració de Ravensbrück; la primera arquitecta col·legiada a Barcelona, Margarita Brender; la dibuixant pionera a l’Estat en pel·lícules d’animació, Pepita Pardell; la poetessa Palmira Jaquetti, la soprano Lolita Torrentó

A més, tampoc s’ha resolt res sobre altres dones proposades que van ser referents a barris de Barcelona, com Luisa Alba, treballadora social i col·laboradora del Pare Manel al Verdum; Trinidad Gallego, infermera del bàndol republicà a la Guerra Civil i al Verdum anys després, activa en protegir la memòria de les dones que van patir la conflagració, o Valerie Powles, veïna i activista del Poble-sec que va maldar per la conservació del refugi 307 i el Molino.  

Manca d’ubicacions disponibles

L’ICUB comenta que algunes suggerències han quedat enredades en “tràmits dels districtes”. Alhora, esmenta que trobar “la disponibilitat d’una ubicació no sempre és fàcil des de fa un temps”. Apunta que ja fa uns anys que “no s’aproven noms sinó tenen una proposta d’ubicació”.

El reglament de la ponència del nomenclàtor especifica que els canvis de nom de vials només s’admetran “en casos de força major” i, a més, s’hauran de sotmetre a consulta prèvia del veïnat. En tot cas, algunes substitucions han quedat embrancades. El 2019 va ingressar a la ponència una proposició perquè la plaça de la Vila de Madrid, al Gòtic, passi a ser la plaça Primer de Maig, una altra perquè el passeig de Colom es transformi en passeig del Mediterrani i encara una tercera perquè el parc de l’Espanya Industrial es converteixi en parc de Sants. Des del mateix any queda per escatir si les vies de Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa es modifiquen pel nom real de les propietàries de Gràcia que van inspirar les denominacions.

Hi ha altres peticions que s’apilen a la comissió examinadora que filen prim. Entre elles, una demanda retocar el cartell de la travessera de Gràcia perquè se li avantposi el títol de carrer. El Taller d’Història de Gràcia va adduir que així serà normatiu que travessera s’escrigui en majúscula. Consta una altra proposta per suprimir el nom d’una de les avingudes més llargues de la ciutat, la Meridiana, però no s’aconsella cap alternativa. També s’ha demanat revisar el nom del carrer Gustavo Bécquer, a Vallcarca, per embotir en la placa el nom sencer del poeta: Gustavo Adolfo Domínguez Bastida Insausti de Vargas Bécquer Bausa.

Més notícies
L'alcaldessa Ada Colau  ACN

El Comitè d’Ètica renya Colau pel nomenament a dit d’una assessora

Notícia: El Comitè d’Ètica renya Colau pel nomenament a dit d’una assessora
Comparteix
Censura el nomenament com a assessora de la parella de la regidora Lucía Martín, Alícia Ramos, el setembre del 2020
Notícia: El Comitè d’Ètica renya Colau pel nomenament a dit d’una assessora - Mobile
Ocupació de la seu del districte de Ciutat Vella / Resistim al Gòtic

Protesta per un doble desnonament social a Ciutat Vella

Notícia: Protesta per un doble desnonament social a Ciutat Vella
Comparteix
Casa Àfrica i la Capella del Sant Esperit tenen un mes per desencallar negociacions
Notícia: Protesta per un doble desnonament social a Ciutat Vella - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: fat boy a febrer 08, 2022 | 02:45
    fat boy febrer 08, 2022 | 02:45
    Trobo a faltar un carrer dedicat a en Francesc Calça, l'historiador famos per ser mes mentider que en Calces, orgull i exemple dels politics catalans.

Nou comentari

Comparteix