L’Ajuntament de Barcelona aprofundeix en la política de feminitzar el rètols de les vies de la ciutat i aprova nou noms de dona per batejar places i carrers. Algunes de les personalitats que la ponència del nomenclàtor tria ara formen part del llistat de més de 70 propostes que restaven pendents de ser desbloquejades els últims anys per denominar espais públics de la capital.

És el cas, per exemple, de Valerie Powles, l’activista que va maldar per la conservació del refugi 307 del Poble-sec i la salvació del Molino, emblema del Paral·lel. Després que la seva candidatura hagi esperat des de 2020 a ser examinada, la lluitadora veïnal atorgarà nom a una plaça en la intersecció del carrer Nou de la Rambla i el passeig de Montjuïc.

També faltava que la ponència es pronunciés sobre la suggerència de brindar una via a la soprano lleidatana Lolita Torrentó. La cantant -destacada intèrpret al Liceu i a auditoris d’arreu del món- va arrelar a Sant Martí, on el seu record quedarà immortalitzat en una plaça entre els carrers Degà Bahí, Trinxat i l’avinguda Meridiana.

En tot cas, és previsible que les plaques amb els noms acabats d’escollir no es col·loquin de seguida. La prova és que l’Ajuntament ha trigat gairebé nou mesos a retirar aquest divendres el rètol de l’esclavista Antonio López al capdavall de la Via Laietana, que ara es divideix en la plaça de Correus i la del migrant mort al CIE Idrissa Diallo, dues denominacions a les quals es va donar llum verda el juny de 2021. En canvi, sí que el nom de l’arquitecte Oriol Bohigas quedarà associat al passeig marítim de la Barceloneta en les pròximes setmanes perquè compleix el requisit perquè una personalitat sigui distingida amb una via per la via exprés i sense que hagin de transcórrer cinc anys des de la seva mort: l’insigne urbanista va rebre en vida la medalla d’or de la ciutat.

Angelina Trallero també surt de la llista d’espera de la comissió que examina els noms que aspiren a incoporar-se al plànol de la ciutat, que acumula propostes pendents de ser valorades almenys des de 2017. Una plaça de Sarrià durà el nom de Trallero, membre destacada de l’Associació de Veïns del barri durant tres dècades.

També quedava per ser evaluat des de l’any passat la candidatura de Francesca Vergés, militant republicana durant els anys de la República i la Guerra Civil i empresonada a la presó de dones de les Corts durant el franquisme. Se li retrà homenatge amb una plaça al seu barri, Sant Andreu.

Més temps ha esperat Lluïsa Alba fins a aconseguir la plaça que el veïnat de Verdum demanava per a ella, treballadora social i tenaç col·laboradora del Pare Manel en socórrer població desvalguda. El seu nom era sobre la taula de la ponència del nomenclàtor des de 2019. Per altra banda, l’Ajuntament no ha abordat en aquesta remesa d’aprovacions cap de les cinc propostes per eliminar denominacions borbòniques que admet tenir en tràmit ni tampoc ha reemplaçat cap nom associat a la dinastia reial espanyola.

Desgreuge històric

A més, l’activista social Rosa Galobardes, compromesa amb la formació de dones, i Ramona Fossas, implicada amb l’Escola d’adults i Centre de Cultura Popular Montserrat, seran recordades amb dues places al districte d’Horta-Guinardó. La poeta i artista plàstica Felícia Fuster rellevarà el Comte de Santa Clara d’un carrer de Ciutat Vella.

Alhora, serà desgreugada Josefa Vilaret, gairebé dos segles i mig després de ser executada. Coneguda com La Negreta, es va revoltar en la sublevació dels rebomboris del pa, el 1789, per protestar contra la pujada dels preus dels aliments. Va ser ajusticiada amb cinc persones més. Ara rebatejarà l’actual carrer Duc, a Ciutat Vella.

A Nou Barris, l’Ajuntament formalitza per fi el nom de la plaça del Maquis, escollit pel veïnat del barri de Porta en un procés participatiu a 2018. També ratifica el nom de la plaça de la Trobada, com fa temps que se la coneix a Roquetes. A banda, la plaça dels Avis ho serà també de les àvies, a Nou Barris.

En paral·lel, es reconeixerà la plantilla de la desapareguda fàbrica metal·lúrgica Macosa, del Poblenou, incombustible en exigir que es retiri tot l’amiant instal·lat. El material nociu ha provocat que operaris de l’empresa hagin emmalaltit i hagin mort. L’espai on s’alçava la factoria i on resta la torre de les Aigües del Besòs com a testimoni es convertirà en la plaça de les Treballadores i Treballadors de Macosa. Un altre punts dels voltants que l’empresa també ocupava serà la nova placeta de la Laminació. No és l’únic gest que honora el moviment obrer: el parc de la Maquinista passarà a ser de les Treballadores i treballadors de la Maquinista.

Així mateix, s’ha ratificat que una cruïlla del carrer dels Enamorats es transformi en la plaça de l’Oca i la plaça de l’Aqüeducte de Nou Barris es convertirà en la plaça dels Colors. També són reconeguts amb una espai a la ciutat Juli Busquets, professor universitari i fundador de la Unió Militar Democràtica al final del franquisme (tindrà una placeta a les Corts); el botànic i pedagog Francesc Masclans (un jardí a Sants-Montjuïc); el mossèn antifranquista Josep Maria Vidal (una plaça a Sants-Montjuïc), i l’activista veïnal Mariano Meseguer (una plaça a Sarrià-Sant Gervasi).

Més notícies
Escales mecàniques al centre comercial Glòries / Vicente Zambrano
Notícia: Una dona denuncia que va ser retinguda pels vigilants d’un centre comercial
Comparteix

Una dona denuncia que va ser retinguda pels vigilants d’un centre comercial

L'haurien tancat acusant-la de robatori, mentre que ella diu que només volia bescanviar uns pantalons
Notícia: Una dona denuncia que va ser retinguda pels vigilants d’un centre comercial - Mobile
El passeig marítim de la Barceloneta / D.C.
Notícia: Barcelona dedica a Oriol Bohigas el passeig Marítim de la Barceloneta
Comparteix

Barcelona dedica a Oriol Bohigas el passeig Marítim de la Barceloneta

La via afegirà el nom de l'urbanista a la seva denominació actual
Notícia: Barcelona dedica a Oriol Bohigas el passeig Marítim de la Barceloneta - Mobile
El dissenyador català Antonio Miró / Guillem Medina / Wikimedia Commons
Notícia: El modista Antonio Miró, medalla d’or de Barcelona a títol pòstum
Comparteix

El modista Antonio Miró, medalla d’or de Barcelona a títol pòstum

L'Ajuntament reconeix l'"esperit creatiu" del dissenyador, mort el passat febrer
Notícia: El modista Antonio Miró, medalla d’or de Barcelona a títol pòstum - Mobile
Familiars de les víctimes dels atemptats del 17-A, en l'homenatge a la Rambla de 2021 / Laura Guerrero
Notícia: Veïns del Gòtic demanen un monument per a les víctimes del 17-A a la Rambla
Comparteix

Veïns del Gòtic demanen un monument per a les víctimes del 17-A a la Rambla

Creuen que la placa instal·lada el 2019 passa desapercebuda i proposen un espai de record provisional en una antiga parada de flors abans d’erigir un memorial definitiu
Notícia: Veïns del Gòtic demanen un monument per a les víctimes del 17-A a la Rambla - Mobile

Nou comentari

Comparteix