“Si volem accedir a la cultura hem de sortir del nostre barri. Aquí no podem comprar llibres, no tenim accés a llibres en préstec d’una biblioteca i no tenim cap quiosc per comprar el diari. Tampoc no hi ha cap programa de foment de la cultura per part de l’Ajuntament, i fins i tot va passar de llarg la campanya Barcelona, districte cultural”. La Vall d’Hebron (Horta-Guinardó) és un dels barris orfes de lletres a la ciutat.
Amb 6.000 habitants, no disposa de cap equipament que acosti la lectura als veïns, com denuncia en conversa amb el TOT Barcelona la M.Eugenia Ibáñez, membre de l’Associació de Veïns. I això malgrat que fa anys que els veïns estan mobilitzats per reivindicar equipaments.
Més d’una dècada lluitant per una biblioteca
De fet, l’únic reducte de lletres que hi ha al barri és un club de lectura que va fundar ella mateixa al casal de Gent Gran, el primer equipament municipal que va tenir la Vall d’Hebron ara fa una dècada. També hi ha un casal de barri, però com insisteix, “no té rang de centre cívic i per tant les inversions que hi fa l’Ajuntament són molt inferiors”.
Els veïns, però, no accepten aquesta orfandat i continuen reivindicant una biblioteca. “El 2009 vam recollir signatures per fer la petició al districte, però es va denegar amb l’argument principal que 6.000 veïns no són suficients per fer un equipament. I ens preguntem, quants hem de ser per tenir dret a la cultura?”, replica Ibáñez. Amb tot, al setembre tornaran a recollir signatures perquè el consistori es replantegi el ‘no’ a una biblioteca per a la Vall d’Hebron.
Ara bé, els veïns no estan disposats a acceptar res que no sigui un equipament digne. I és que el consistori els ha ofert -de manera informal- una sala de lectura: “La rebutgem de ple, al barri tenim 6.000 sales de lectura, concretament al menjador, a la cuina, al lavabo o al balcó de cada casa; volem la biblioteca, no un espai absurd i innecessari”, conclou la M.Eugenia.
33 barris sense biblioteca i 25 sense llibreria
Però la Vall d’Hebron no és pas l’únic barri orfe de lletres. En 25 dels 73 barris (un 34%) de la ciutat no hi ha cap llibreria. La mitjana de llibreries a Barcelona és de 19,4 per cada 100.000 habitants, tenint en compte els 319 establiments que consten al directori de l’Ajuntament. A més, les zones més riques concentren el 61% dels establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat. Si les llibreries són iniciativa privada, en el cas de les biblioteques, de titularitat municipal, la situació no és gaire millor. La xarxa de biblioteques de Barcelona està integrada per 40 equipaments, de manera que els veïns de 33 barris han de sortir de la seva zona per accedir a una d’elles.
A tall d’exemple, a més del cas extrem de la Vall d’Hebron, que ni tan sols té quiosc –va tancar fa un parell d’anys–, hi ha altres exemples: els barris de Baró de Viver, el Congrés i els Indians, però també la Marina del Prat Vermell, Can Peguera, la Bordeta, la Font d’en Fargues, el Coll, la Salut, la Teixonera, Vallcarca i els Penitents, la Trinitat Nova, Torre Baró o Verdum no tenen biblioteca ni llibreria, de manera que han de sortir del barri per accedir a la lectura.
Tres noves biblioteques, pendents
L’última de les 40 biblioteques existents, d’inauguració imminent, és la gegantina Gabriel García Marquez al carrer Concili de Treinto (Sant Martí). De fet, 40 és la xifra que volia assolir el Pla de Biblioteques 1998-2010. Ja acomplert aquest horitzó, el consistori té previstes noves biblioteques, algunes amb un calendari i altres que encara estan sobre el paper. Per exemple, la biblioteca projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat, per la que no hi ha una data fixada de construcció.
En canvi, el 2021 -amb més de tres anys de retard- van començar les obres de la nova biblioteca de Sarrià, llargament reivindicada pels veïns i que estarà enllestida la tardor del 2023. Serà la quarta biblioteca del districte que ja en té tres als barris de les Tres Torres, la Bonanova i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. I un any després, el setembre del 2024, ha d’entrar en funcionament la biblioteca ubicada a l’antic cinema Pere IV per donar servei al barri del Besòs-Maresme. De fet, aquest barri tampoc té llibreria generalista, només compta amb la del museu de les Ciències Naturals amb seu al barri.
Biblioteques i llibreries mòbils
Ara bé, l’absència d’una llibreria i una biblioteca en un barri el condemna a que les seus veïns no puguin accedir a la cultura? A parer de Carlos Moreno, l’ideòleg de les ‘Ciutats dels 15 minuts’, hi ha alternatives per acostar les lletres a les perifèries a través de nous formats d’equipament.
Ho explicava en una entrevista al TOT Barcelona: “Que els equipaments vagin a la gent i no al revés. Per exemple un bibliobús, prestacions itinerants de salut, botigues que es desplacen pels barris… Com hi ha foodtrucks, pot haver markettrucks. Botigues mòbils n’hi ha hagut tota la vida i ara les noves tecnologies les poden realçar. No tenen per què ser només una camioneta que ven i transporta coses, també pot portar al barri tres persones que fan una peça de teatre o un concert”.
