La Guàrdia Civil sosté que la incineradora de Tersa, situada en el límit entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, va vulnerar presumptament l’autorització que té concedida en fondre també residus perillosos i d’altres que no s’haurien sotmès a un tractament previ per evitar cremar-los i minimitzar emissions contaminants a l’atmosfera. Els agents apunten que una auditoria efectuada el 2019 a la planta -propietat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana- va constatar que l’incompliment s’hauria comès almenys el 2017 i el 2018. La crema suposadament descontrolada va poder “suposar un risc greu de contaminació”, adverteix un informe pericial del cos policial incorporat al sumari del cas que un jutjat de Badalona investiga, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
Arran d’una denúncia de la Fiscalia, el jutge imputa un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient al president de Tersa i regidor de Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la fàbrica, Francesc Rosa. La unitat especialitzada en medi ambient de la Guàrdia Civil, el Seprona, ha escrutat en estudis i dades durant gairebé quatre anys, des que la plataforma veïnal Airenet va acudir al Ministeri Fiscal per alertar del presumpte risc per a la salut del veïnat de l’entorn de la planta.
Les conclusions policials corroboren els fets que Airenet va denunciar a la Fiscalia el 2018. Entre altres presumptes infraccions, els agents detecten que la incineradora va expulsar el doble de dioxines i de furans permesos. Són dues substàncies cancerígenes que, en cas d’una exposició a nivells excessius, poden provocar càncer, diabetis, danys neurològics i defectes de naixement, segons enumera un dictamen pericial de la Guàrdia Civil.
El mateix informe del cos assenyala que una auditoria va identificar que als forns crematoris de la fàbrica situada a tocar del riu Besòs es van incinerar “residus d’aparells electrònics i elèctrics, medicaments i residus sanitaris, així com un petit percentatge de residus perillosos” el 2017 i el 2018. Els perits subratllen que es tracta d’un tipus de brossa que “la Planta de Valorització Energètica del grup Tersa no està autoritzada a incinerar”.
Incineració sense tractament
A banda, els investigadors del Seprona asseguren que “una part significativa” dels residus incinerats a Tersa “no han rebut cap tractament previ anterior” per reciclar-los i reduir el material que s’aboca a la cremació. Els agents estimen que el 16,21% de les deixalles no van ser processades abans de cremar-se el 2018.
La Guàrdia Civil parla de tones d’escombraries que Tersa hauria fos aquell mateix any amb què presumptament no va ajustar-se a la norma. Un atestat del cos concreta que 10.842 tones de les 358.010 que van traslladar-se a la planta el 2018 “procedien de la neteja viària”. És a dir, era brutícia recollida del carrer. Els agents esmenten que el marc regulatori vigent no permet cremar aquesta mena de deixalles.
“Només s’haurien d’incinerar els residus no reciclables, però mai els residus recollits directament del carrer sense que hagin passat per cap tractament previ”, branda l’informe policial citant el pla estatal marc de residus. A més, els investigadors precisen que a Tersa es van transportar 2.102 tones d’escombraries de la fracció resta “en bosses tancades” el 2018, “que ni tan sols han sigut obertes en aquesta planta de tractament de residus”, fan notar. La manca de comprovació hauria fet impossible destriar quins del residus precintats podien ser incinerats i quins no.
Residus únicament municipals
Sobre aquesta presumpta incineració de residus sense permís, Tersa assegura a preguntes del TOT Barcelona que totes les deixalles que entren a les instal·lacions són “municipals” i que en cap cas es tracten residus d’origen industrial. La companyia remarca que a la planta no entren deixalles de forma “indiscriminada”, sinó que tot el que acaba a la incineradora compta amb una “autorització prèvia”.
Pel que fa al tractament previ a la incineració, la companyia apunta que aquest procés serveix només per destriar aquelles deixalles que encara poden ser reutilitzades d’aquelles que ja han acabat el seu cicle vital i que, per tant, compleixen els requisits per ser cremades. Per la seva banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona -cotitular de la planta- s’ha expressat en el mateix sentit que l’empresa pública i ha adduït que es cenyeix a la llicència que disposa.
Del sumari del cas, traspua que els investigadors van tenir interès a esbrinar si Tersa va ocultar informació o va manipular els sistemes informàtics per maquillar els nivells reals de polució i fins a quin punt l’òrgan que havia de fiscalitzar la factoria, la Direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat, en tenia coneixement. Els agents qüestionen la validesa d’alguns anàlisis que Tersa va encarregar. Sosté que en els estudis no es va examinar la presència de dioxines, furans o altres contaminants orgànics persistents.
Emissions d’efecte hivernacle
A banda, la Guàrdia Civil recalca “la important emissió de gasos d’efecte hivernacle” a la incineradora de Tersa. Els agents anoten que la fàbrica va produir 81,8 milions de quilos de diòxid de carboni el 2017.
“Això fa que la Planta de Valorització Energètica estigui molt lluny de ser considerada neutra des del punt de vista climàtic”, avaluen els investigadors. Suggereixen que “caldria augmentar l’eficiència energètica” de la incineradora per fer disminuir la dispersió de contaminants que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic.
En l’últim any amb dades disponibles, Tersa va emetre 244.929 tones de diòxid de carboni el 2020, menys que els dos anys anteriors. L’Ajuntament de Barcelona defensa que s’han implantat millores els últims anys per reduir les emissions de la fàbrica.
Platja cancerígena
A banda, la pericial de la Guàrdia Civil recorda que la platja del Litoral de Sant Adrià fa un any que està tancada per la detecció d’altes concentracions de metalls pesants potencialment tòxics i cancerígens a la sorra. Tot i estar barrat el pas a l’espera que comencin les tasques de descontaminació, part de la reixa ha desaparegut i hi ha banyistes que hi accedeixien, molts d’ells sense saber res de l’estat insalubre de la platja, situada just a l’altra banda del Besòs on s’alça la incineradora.
Els perits indiquen al respecte que la troballa de substàncies nocives a nivells superficials a la principal platja de Sant Adrià “pot ser un indici que s’estigui produint un dipòsit d’aquests compostos sobre la superfície de forma recent i continuada”. En aquest sentit, anoten que “no es descarta” que l’acumulació de metalls perillosos a la sorra s’hagi vist “potenciada” per “emissions de compostos contaminants procedents de la incineració de residus sòlids urbans a temperatures inferiors a les establertes per a la destrucció completa de components tòxics” a Tersa.
Primeres reaccions
Els grups municipals d’ERC i del PP han reaccionat a la informació publicada aquest dilluns pel TOT Barcelona. A través de les xarxes socials, la consellera republicana al districte de Sant Martí, Lourdes Arrando, ha apuntat que cal “posar llum” i esclarir si la incineradora va expulsar el doble de pols cancerigen del permès, tal com indiquen els informes de la Guàrdia Civil. Arrando ha recordat que des d’ERC ja es va demanar el passat mes de març la compareixença dels responsables de les instal·lacions per donar explicacions al respecte.
Per la seva banda, els populars també han utilitzat les xarxes per denunciar el cas i preguntar-se si Badia “donarà la cara algun dia” per donar més detalls sobre el cas. El PP estudia interpel·lar el govern municipal per la informació desvetllada per aquest mitjà, que considera “molt greu”.
