La investigació que un jutjat ha obert arran d’una denúncia de la Fiscalia contra el regidor de Medi Ambient d’Ada Colau, Eloi Badia, revifa la controvèrsia sobre la planta de Tersa, la que més residus incinera a Catalunya: n’ha arribat a cremar 400.000 tones per any i, només entre gener i agost de 2021, va ser prop de 220.000 tones. Després de gairebé quatre anys d’indagacions, la causa que s’obre contra el regidor i el cap d’explotació de la central que pertany a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana reprèn l’alerta pels presumptes efectes de les emissions contaminants de la fàbrica sobre la salut de la població que viu en les immediacions. La inquietud s’expressa de tant en tant a Sant Adrià, on es troba la factoria, però també a barris barcelonins de la franja Besòs.
La revelació del contingut de tres estudis que el catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Josep Lluís Domingo va efectuar entre 2014 i 2017 en nuclis habitats pròxims a la incineradora van atiar la preocupació veïnal. Els informes advertien que al voltant de la planta es detectava un alt nivell de dioxines, una substància tòxica. El treball de camp més ampli dels tres es basava en 36 mostres de terra i 12 d’aire, preses en un radi ampli traçat des de la central. La conclusió a què arribava era alarmant. “Els habitants de Sant Adrià tenen una probabilitat al voltant de tres cops més elevada de desenvolupar càncer al llarg de la seva vida que els residents de Barcelona i Badalona”, sostenia.
L’AMB va trigar ben bé tres anys a fer públic el dictamen que va finançar i que estava sotmès a clàusules de confidencialitat. Va justificar que, al conèixer els pèssims resultats de la investigació, va sol·licitar altres exàmens a la Universitat Politècnica de Catalunya. Els contrainformes van descartar cap perill per excés de dioxines. Per la seva banda, el catedràtic de la URV va declarar que els nivells de dioxines descoberts en punts habitants a prop de la incineradora eren “inadmissibles”. “Fa quatre anys que ho saben i no s’actua”, va criticar Domingo el 2018.
La plataforma Aire Net va recollir el guant a l’autor dels estudis. Constituïda arran de la preocupació suscitada, l’entitat veïnal va emparar-se en els treballs del catedràtic de Toxicologia per acudir a la Fiscalia de Medi Ambient l’abril de 2018 i advertir de la presumpta ocultació de la polució causada per Tersa. El neguit que hi va traslladar cristal·litza ara en la investigació que arrenca a un jutjat de Badalona per la denúncia amb què la fiscal avisa que la suposada vulneració de normativa mediambiental a la central “podria estar suposant un risc greu per a la salut de les persones que viuen a l’entorn”.
Presumptes irregularitats ja conegudes
A grans trets, el Ministeri Públic recull les suposades irregularitats que Aire Net ja va assenyalar; és a dir, presumptes infraccions comeses fins a 2018 per cremar deixalles per sota de la temperatura estipulada per contenir fums nocius i, a més, manca de monitoreig continu d’emissions contaminants que la fàbrica estava obligada a registrar per detectar de seguida si la planta s’excedia del límit permès de polució.
“Demostra que la informació que vam presentar era sòlida i que mereixia tant de temps d’investigació”, declara satisfeta la presidenta de l’entitat, Silvina Frucella, al TOT Barcelona. A l’espera de conèixer en detall els motius exposats per la Fiscalia i les indagacions que agents del cos del Seprona de la Guàrdia Civil han dut a terme, Aire Net anticipa que pensa personar-se en la instrucció oberta. A banda, intueix que caldria ampliar el procediment per investigar més persones vinculades a Tersa, que opera des de 1975.
“Els suposats delictes a la incineradora venen de molts anys enrere. Així doncs, hi ha hagut altres responsabilitats”, postula Frucella. Recorda que la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, presidia Tersa quan la plataforma va interposar la denúncia, i no Badia, que encapçala l’empresa pública des de novembre de 2019. “I s’imputa el cap d’explotació, però per sobre hi ha el cap de producció i el gerent de Tersa. És clar que pensem que hi ha altres persones involucrades. No pot ser que l’únic responsable de males pràctiques estigui situat en un tercer nivell”, pensa la membre d’Aire Net, que es mostra prudent sobre el futur d’una causa gens nova i que havia caigut en l’oblit: “El delicte ecològic és ben difícil de demostrar. Provar que aquelles emissions van provocar determinats perjudicis i que no prové dels cotxes ni d’altres fàbriques de la zona és complicat, però tenim fe”.
Badia també s’ha expressat sobre la investigació que li incumbeix. El regidor ha defensat que s’ha produït un “canvi importantíssim” en els últims anys a Tersa per introduir “millores de bones pràctiques”. Alhora, ha recordat que l’Ajuntament va encarregar els seus propis anàlisis el 2018 a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que no va constatar un nombre major de diagnòstics de càncer en els barris més pròxims a la central, com el Besòs i el Maresme i Diagonal Mar, que en altres zones de la ciutat. Comprovacions posteriors van desestimar que l’acumulació de dioxines a la zona comportés perill.
“Cap impacte per a la salut”
“Vam fer molta feina en el mandat passat per fer totes les anàlisis i acreditar que no hi ha cap impacte per a la salut”, ha esgrimit Badia. Així mateix, ha considerat que el suposat incompliment en l’algoritme emprat per calcular la temperatura a què es cremaven els residus és “una qüestió molt tècnica” i ha confiat que es podrà provar que era “legal i validada” per la Generalitat. La fiscal, però, replica que es tractava d’una fórmula no homologada i sense garanties que la cremació adoptés el mínim de 850 graus centrígrads prescrits per llei, “amb el greu risc que això podria suposar”, adverteix la denúncia.
Des que es va saber que Fiscalia escrutava en els seus mètodes, Tersa ha abocat esforços per comunicar que la seva activitat és segura i innòcua per als habitatges més propers. Mentre la investigació s’ha dilatat durant quatre anys, s’han edificat noves promocions d’habitatges -en bona mesura, encara buides- al barri de la Catalana de Sant Adrià, a tocar de la Mina i a escassos metres de la fàbrica. També està pendent desencallar la gran remodelació de les Tres Xemeneies, on es projecten 1.844 pisos nous just a l’altra banda del riu on es concentren la incineradora, les plantes de cicle combinat d’Endesa i de Gas Natural, la depuradora d’aigües residuals i una planta d’Ecoparc.
Tersa ha subratllat en els últims anys que s’ha dotat d’un sistema de filtres catalítics per reduir emissions contaminants d’òxids de nitrogen. En tot cas, addueix que abans d’implantar-lo ja es situava per sota del llindar exigit. “Ens hem gastat 18 milions amb aquest nou filtre catalític, que ens posa a l’avantguarda d’Europa”, ha enfatitzat Badia, que ha definit la planta de Tersa “com una de les incineradores més punteres a nivell tecnològic” al continent.
“La instal·lació dels filtres és una bona notícia, pero també estem esperant que la incineradora compleixi l’acord de tasques que es va signar després d’una auditoria que es va fer i que encara no s’ha complert”, puntualitza Frucella. La presidenta d’Aire Net apunta que falta per ubicar una estació que mesuri la qualitat de l’aire a prop de la central i acordar entre la companyia i la plataforma quina entitat controla els resultats dels captadors de dioxines instal·lats.
Frucella creu que a la planta “s’estaria treballant millor” en els darrers anys “com a conseqüència de les denúncies”. “Però també hi ha molts compromisos presos per l’Ajuntament i l’AMB que no s’han complert”, puntualitza la dirigent del col·lectiu denunciant, que reivindica que Tersa es clausuri per complet. “És massa a prop d’habitatges, és massa contaminant i, a més, cal una bona llei de prevenció de residus, perquè això no desapareixerà per màgia”, diu. L’AMB va anticipar el 2019 que es plantejava tancar un o dos dels tres forns de la incineradora cap a 2025, en cas d’assolir-se els objectius de reciclatge que la Unió Europea fixa.
