Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La incineradora del Besòs va expulsar el doble de pols cancerígena permesa

La presumpta contaminació escampada sense control durant anys i els possibles efectes nocius sobre la salut de la població dels barris de l’entorn posen el focus de la Justícia sobre Tersa, la incineradora de titularitat pública situada al marge del riu Besòs i la que més deixalles crema a Catalunya. El jutjat d’instrucció 5 de Badalona just ha començat a investigar el regidor de Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la planta, Francesc Rosa, per un suposat delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. La plataforma veïnal Airenet, que exerceix l’acusació particular, pensa demanar que la llista d’imputats s’ampliï a més responsables de la fàbrica i dirigents polítics, com l’expresidenta de la companyia i tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.

La denúncia de la Fiscalia que ha originat la causa es sustenta en uns informes de la Guàrdia Civil que, entre altres presumptes infraccions, sostenen que la planta va superar el pic permès d’emissions de dioxines i furans, dues substàncies catalogades com a cancerígenes. Tersa hauria arribat a expulsar el doble de la quantitat que la llicència li consent. Hauria passat almenys el 2017, segons un dictament pericial de tres experts en protecció de la natura, ciències químiques i ciències ambientals de la unitat especialitzada en medi ambient de la Guàrdia Civil, el Seprona.

Els investigadors, però, creuen que els “incompliments legals” a la fàbrica -que pertany a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona- venen de lluny. Alhora, carreguen contra la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, a qui acusa de conèixer les suposades irregularitats “des de fa anys” i “haver vingut tolerant i justificant” que es practiquessin “al llarg del temps”. Per ara, no s’investiga a cap membre del Govern català.

Per sobre del límit establert

Els agents recalquen que els nivells màxims que Tersa hauria irradiat de dioxines i furans van arribar a 0,2 nanograms per metre cúbic normal. La xifra “es troba per sobre del valor límit d’emissió establert” en la autorització ambiental integrada concedida per la Generalitat a l’empresa pública, que és de 0,1 nanograms per metre cúbic normal, recorda un atestat que consta en el sumari del cas, al qual el TOT Barcelona ha tingut accés.

Incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) | Foto: Tersa
Incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) | Foto: Tersa

La pericial dels especialistes de la Guàrdia Civil subratlla que la quantitat que consta que es va propagar de tots dos components tòxics “és el doble del límit permès” a Tersa. “Suposa un greu risc per a la salut de les persones, així com per a l’ecosistema”, adverteix el dictamen incorporat al procediment.

Els informes amb què el Seprona basteix la denúncia de la Fiscalia citen amb freqüència tres estudis d’un catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Lluís Domingo. El professor va voltar per l’entorn de Tersa entre 2014 i 2017 i va prendre mostres de terra i aire a diferents punts de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, la localitat on la incinderadora opera des de 1975, en un terreny a tocar de la capital.

Les conclusions del catedràtic eren alarmants. Com la Guàrdia Civil fa notar, va detectar que “la localitat de Sant Adrià de Besòs va mostrar una quantitat significativament superior de dioxines i furans en terres i aire” en contrast amb altres municipis amb incineradores de residus. A més, Domingo va estimar que “el risc de desenvolupar càncer en els habitants de Sant Adrià de Besòs és entre tres i quatre cops superior que si el comparem amb la resta de plantes de gestió de residus estudiades”.

Lesions cutànies i pèrdua d’esperma

Seguint la línia traçada pel catedràtic de la URV, els perits de la Guàrdia Civil enumeren les possibles malalties i trastorns de salut en cas d’exposar-se a un excés de dioxines i furans, com el que s’acusa d’haver difós a la incineradora on es cremen tones d’escombraries no reciclables recollides a Barcelona i el seu voltant per produir energia. A curt termini, pot causar “lesions cutànies com cloracné i taques fosques (hiperpigmentació), així com alteracions en les funcions hepàtiques”.

Alhora, les contraindicacions a llarg termini són risc de “desenvolupament de càncer, diabetis, danys neurològics (desordre en l’aprenentatge, en el comportament, etcètera), deteriorament en el sistema reproductiu (pèrdua d’esperma, defectes de naixement i disminució de les hormones sexuals mascluines)”. També pot causar “disminució en la resposta immune, endometriosi i trastorns endocrins”. Els especialistes afegeixen que la contaminació de dioxines i furans “pot mantenir-se en l’aire, l’aigua i el sòl durant anys”. En el radi pròxim de Tersa, viuen milers de persones als barris barcelonins de Diagonal Mar i el Besòs i el Maresme; a la Mina, la Catalana i Sant Joan Baptista, dins de Sant Adrià, i a la Mora, a la costa de Badalona.

La Guàrdia Civil atribueix les altes concentracions de substàncies cancerígenes al voltant de la factoria a altres presumptes vulneracions de mesures obligatòries per mitigar la polució. El cos destaca que “dins de les instal·lacions del grup Tersa s’han cremat residus per sota de la temperatura establerta de 850 graus”.

Grues de construcció a prop de la incineradora de Tersa / JR

Una directiva europea fixa que és el mínim que el procés d’incineració ha d’assolir per destruir elements contaminants. Els perits de la Guàrdia Civil ressalten, però, que la temperatura va quedar per sota “en diversos moments” entre 2015 i 2019, segons registres aportats per la Direcció General de Qualitat Ambiental. Tersa mesura la temperatura amb un algoritme que, segons la Guàrdia Civil, la Generalitat no ha validat. Badia va afirmar recentment que la fórmula de càlcul sí que era “legal i validada” pel Govern.

L’empresa es defensa

El 2018, inspectors de la Generalitat van proposar obrir un expedient sancionador a Tersa per presumptes “incompliments” en el sistema de gestió i el control de la temperatura amb què s’incineren deixalles. Segons figura al sumari, la companyia va respondre al requeriment del Govern amb unes al·legacions en què argumenta que l’activació del sistema de seguretat de la planta -que indica que un dels forns es troba per sota dels 850 graus que marca la normativa- no vol dir estrictament que no s’assoleixi aquesta temperatura i que s’incompleixi la regulació.

L’empresa també afirma que s’han de tenir en compte altres factors. Alhora, justifica que la temperatura del procés de combustió és l’adequada per a unes instal·lacions com les de Sant Adrià.

Conclusions d'un informe pericial de la Guàrdia Civil sobre la contaminació de la incineradora de Tersa / TOT Barcelona
Conclusions d’un informe pericial de la Guàrdia Civil sobre la contaminació de la incineradora de Tersa / TOT Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha defensat en múltiples ocasions al llarg dels darrers anys que Tersa compleix amb la normativa i que les inspeccions així ho acrediten. Badia ha reiterat que l’activitat de la incineradora no suposa cap perill ni per al medi ambient ni per a la salut dels veïns de la zona. Alhora, el regidor ha remarcat que s’ha produït un “canvi importantíssim” en la factoria per implantar “millores de bones pràctiques” els últims anys i reduir emissions d’òxids de nitrogen.

Els agents avisen que el fet que els forns crematoris de Tersa quedessin per sota de l’escalfor estipulada “podria suposar un greu risc de contaminació a l’atmosfera”, al no descomposar-se substàncies tòxiques per complet. “L’alliberament dels esmentats compostos procedents d’una combustió incompleta suposen un risc a la salut de les persones”, indica el dictamen pericial del cos policial.

Més brossa de la que podia processar

A banda, la Guàrdia Civil cita una auditoria a la planta de 2019 per assenyalar altres possibles causes que expliquin la detecció de dioxines i furans. En aquest sentit, les conclusions policials fan esment que la planta va ignorar presumptament la llicència que té atorgada a l’incinerar més brossa de la que té autoritzada almenys durant dos anys consecutius.

Cendra i restes de residus a la incineradora els anys 90 / Greenpeace
Cendra i restes de residus a la incineradora els anys 90 / Greenpeace

Tersa disposa de permís per processar fins a 360.000 tones d’escombraries a l’any, però a la documentació examinada pels agents s’anoten que es van cremar 363.261 tones el 2016 i 368.791 tones el 2017. Els perits de la Guàrdia Civil creuen que, al sobrepassar el volum prescrit, es van generar “més dioxines i furans dels que el filtre és capaç de retenir”.

Els investigadors també han escrutat en el consum de carbó actiu a la planta, que s’empra per minimitzar les partícules contaminats que es disseminen. Els agents detecten que els seus usos a Tersa “han estat per sota del consum mitjà a les incineradores d’Europa”. No obstant, la utilització de carbó actiu i de gas natural va experimentar creixements “desproporcionats” a la incineradora el 2018. La Guàrdia Civil dedueix que Tersa va augmentar el consum presumptament per camuflar incompliments quan “ja tindria coneixement que s’estava realitzant la campanya de presa de mostres i una investigació de la Fiscalia de Medi Ambient”.

“Partícules molt perilloses”

Els agents han examinat proves gràfiques que asseguren que demostren que la descàrrega de cendres de la cremació de residus es va efectuar “sense les mesures de seguretat adequades” per evitar que es disgreguessin. “Es va permetre la sortida de partícules altament contaminants catalogades com a molt perilloses”, observen els perits. Sostenen que es tracta d’una “mala pràctica”, amb “risc greu per als empleats” de les instal·lacions de Tersa i amb “potencial risc de contaminació” en cas d’una fuita de les cendres a l’atmosfera.

Els experts de la Guàrdia Civil precisen que la inhalació de partícules contaminants estimulen el “desenvolupament d’asma, mal funcionament dels pulmons i l’aparició de problemes cardíacs”. Agrega que hi ha el perill que acabin dipositades al sòl i a l’aigua, una altra via amb què poden “afectar seriosament” la salut de persones, animals i peixos.

Més notícies
Pancarta a la platja tancada de Sant Adrià / JR

Banyistes a la platja de Sant Adrià, tancada per risc de contraure càncer

Notícia: Banyistes a la platja de Sant Adrià, tancada per risc de contraure càncer
Comparteix
Gairebé no hi ha indicacions ni vigilància, i molts no saben que està prohibit entrar a la sorra i banyar-se a la platja del Litoral
Notícia: Banyistes a la platja de Sant Adrià, tancada per risc de contraure càncer - Mobile
El Sant Josep de Badalona ha viscut aquest any la seva temporada més difícil / COALCI

El car exili a Barcelona del club bressol del bàsquet badaloní

Notícia: El car exili a Barcelona del club bressol del bàsquet badaloní
Comparteix
El Club Bàsquet Sant Josep de Badalona s'ha vist obligat a jugar aquesta temporada en pavellons de Barcelona
Notícia: El car exili a Barcelona del club bressol del bàsquet badaloní - Mobile

Una falla tectònica rere Collserola

Notícia: Una falla tectònica rere Collserola
Comparteix
Dues notícies recorden la fràgil relació entre Barcelona i la resta de Catalunya
Notícia: Una falla tectònica rere Collserola - Mobile
Imatge d'arxiu d'un creuer atracat al Port de Barcelona / ACN (Joana Garreta)

L’Ajuntament i la Generalitat creen una taula de diàleg sobre els creuers

Notícia: L’Ajuntament i la Generalitat creen una taula de diàleg sobre els creuers
Comparteix
Les dues administracions han acordat la mesura en la Comissió Mixta celebrada aquest dijous
Notícia: L’Ajuntament i la Generalitat creen una taula de diàleg sobre els creuers - Mobile

Nou comentari

Comparteix