El Club Bàsquet Sant Josep de Badalona és tota una institució del bàsquet formatiu català. Amb més de 80 anys d’història, aquesta entitat ha vist passar per les seves files jugadors de la talla d’Alex Mumbrú, Roger Grimau o Albert Oliver i ha estat l’escola de grans tècnics com l’actual entrenador del BAXI Manresa, Pedro Martínez. Reconegut com un dels bressols del bàsquet metropolità, el Sant Josep ha viscut aquesta temporada un veritable malson que ha estat a punt de provocar la seva desaparició.
Una denúncia d’un veí força l’exili
Durant tot aquest curs, l’històric club s’ha vist obligat a entrenar i jugar en diferents instal·lacions de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Només una petita part dels partits s’han pogut disputar en pistes descobertes a Badalona.
Aquest exili forçat ha estat provocat pel tancament del pavelló del centre parroquial, la pista on l’entitat ha jugat com a local des de la seva inauguració el 1970, que va ser precintat pel consistori badaloní el juliol del 2021 després de la denúncia d’un veí per contaminació acústica. Durant l’estiu passat, l’entitat va aprofitar per solucionar els problemes de soroll –una actuació que va costar gairebé 30.000 euros–, però es va trobar amb la negativa del denunciant, que encara no ha permès que els tècnics municipals entrin al seu pis per demostrar l’efectivitat de les obres realitzades.
Can Cuiàs i Can Dragó
Amb aquesta situació de bloqueig, el Sant Josep va haver de buscar gairebé a contrarellotge unes instal·lacions alternatives per poder arrencar la temporada en condicions. La recerca de pistes disponibles a Badalona va resultar infructuosa i l’entitat es va veure obligada a ampliar mires i provar sort a les poblacions del voltant.
La directiva va trobar aquesta solució d’emergència a Barcelona gràcies a la col·laboració d’una persona vinculada al club. El pavelló cobert del Centre Esportiu Municipal de Can Cuiàs -al límit entre el barri de Ciutat Meridiana i el municipi veí de Montcada i Reixac- estava disponible i reunia els requisits mínims per poder celebrar-hi competicions federades. A més, Eurofitness, l’empresa concessionària de les instal·lacions, també tenia un altre recinte sense utilitzar al Centre Esportiu Municipal de Can Dragó que podria servir per acollir els entrenaments d’algun dels equips del club.
Un trencaclosques de 50.000 euros
En total, el Sant Josep ha acabat utilitzant durant aquest curs fins a 14 instal·lacions diferents repartides entre tres municipis. La majoria dels partits oficials s’han jugat a Can Cuiàs, que s’ha convertit en una mena de casa a l’exili per a setze dels equips de l’entitat. “Aquest any hem sobreviscut. Nosaltres necessitem poder treballar amb unes condicions mínimes i, si enguany hem funcionat d’aquesta manera, ha sigut per poder salvar el club. L’alternativa era desaparèixer“, apunta el president de l’entitat, Ibon Orrantia, un dels artífexs de trencaclosques que ha estat aquesta temporada.
Orrantia insisteix que aquest repartiment de pistes s’emmarca en una situació excepcional que ha obligat el club i els seus socis a fer una forta inversió extraordinària. De fet, en l’assemblea d’afiliats celebrada el passat mes de març es va aprovar el pagament d’una quota extra per part dels socis per sufragar les despeses d’haver de jugar fora de Badalona. En aquest sentit, només el lloguer dels pavellons de Can Cuiàs i Can Dragó ja suposa una inversió anual de prop de 50.000 euros.
Tornar o desaparèixer
“Tenim la promesa de l’Ajuntament de Badalona que podrem jugar tots els partits a la ciutat la temporada que ve. Si no s’acaba complint, ens hauríem de plantejar seriosament que fem perquè econòmicament seria inviable haver de tornar a Can Cuiàs”, assegura el president, que considera que la tarifa de preus establerta per normativa és massa alta. Malgrat fer ús de dues instal·lacions de propietat municipal durant tot aquest curs, des del club remarquen que no han tingut cap mena de relació amb l’Ajuntament de Barcelona en aquest temps, sinó que tota la interlocució per al lloguer dels recintes s’ha fet directament amb l’empresa concessionària.
De moment, el Sant Josep ja ha pogut recuperar una petita part de la seva activitat i té a la seva disposició la pista del pavelló municipal del barri badaloní de Bufalà els diumenges en horari de tarda.
Pols amb l’Arquebisbat de Barcelona
En paral·lel, el club segueix a l’espera de veure com avancen les negociacions entre el consistori badaloní i l’Arquebisbat de Barcelona, propietari del pavelló del centre parroquial, que va presentar una demanda de desnonament contra l’entitat. El Sant Josep ja ha presentat recurs contra una primera sentència que donava la raó a la parròquia i obligava el club a abandonar les instal·lacions en considerar que en els darrers anys han estat ocupant el recinte ara precintat “en precari”.
Des de l’entitat defensen, però, que la construcció del pavelló en el solar propietat de l’Arquebisbat va ser finançada per l’entitat i no per la parròquia, un argument que refermaria aquest dret a l’ús que defensa el club i que el magistrat no va tenir en compte en la seva resolució.
