Després del Barça, el futbol sala a Barcelona és cosa del Barceloneta Futsal. Tot i ser l’equip barceloní amb més categoria per darrera només del gegant blaugrana, el segon club de la disciplina a la ciutat atravessa un mal tràngol.
L’entitat esportiva dissoldrà la seva cantera a contracor el 22 de juny, quan els equips base hauran acabat els campionats i ja no reprendran els entrenaments. Ara hi militen un centenar de menors i de joves. La majoria són veïns de la Barceloneta i del Raval, i tots estan exempts de pagar quotes per practicar esport.
Només el primer equip masculí del Barceloneta Futsal -enquadrat a la segona divisió B- i el femení subsistiran a partir de la pròxima temporada. La directiva al·lega que es veu forçada a empetitir la institució perquè el compromís de l’Ajuntament d’erigir un pavelló que substitueixi la pista deficient que allotja els conjunts inferiors està travat des de fa anys. A més, no s’intueix que es desencalli aviat. Per la seva banda, el govern municipal admet que les actuals instal·lacions municipals que acullen el club estan deteriorades.
Els equips juvenils i el femení del Barceloneta entrenen i juguen en la pista poliesportiva de l’institut Narcís Monturiol. Té sostre, però el terra es mulla i queda impracticable quan ha plogut. L’Ajuntament precisa que les goteres afecten tres zones del terreny de joc, un contratemps que diu que s’arrossega des que l’equipament es va edificar. “Aquest any, com que ha plogut molt, la situació ha perjudicat l’entitat, que ha hagut de cancel·lar entrenaments tot i ser una pista coberta”, admet l’executiu local.
“Aquesta temporada també hem hagut de suspendre partits, amb el cost afegit que suposa tornar a organitzar-los”, explica el vicepresident del Barceloneta Futsal, Sergio Arnás. Fa constar que les inclemències meteorològiques són unes dures adversàries per a l’entitat. “Es van posant pedaços però, quan plou, l’aigua entra igual. A més, fa fred a l’hivern dins de la pista. Per això els nois no hi volen venir, ni tan sols sabent que amb nosaltres no paguen res. Aquest any hem hagut de desfer equips per manca de jugadors. Ara tots els barris tenen pavellons i instal·lacions molt bones, però no és el nostre cas”, lamenta.
Visitants molestos
La pista del Montu -tal com la coneixen al Barceloneta- és semicoberta. Part de les parets es cobreixen amb xarxes i reixes, però els coloms que es colen i sobrevolen l’interior del recinte posen al descobert que les proteccions estan foradades. L’Ajuntament reconeix que “hi ha una presència notable de coloms a la pista des de fa anys”.
El consistori comenta que el lateral de l’edifici es va envoltar amb una xarxa a finals de 2021 i, alhora, es van treure els nius que s’hi van trobar. Tots dos remeis no eviten que els ocells encara s’hi introdueixin, fa notar la junta del club. “S’han reduït, però encara n’hi ha”, coincideix el govern municipal.
L’altra molèstia que mortifica els aspirants a futbolistes és el paviment on els toca preparar-se i competir. “És súper abrasiu -diu Arnás-. A banda, els veïns del voltant es queixen del soroll, perquè els equips entrenen fins tard”. L’Ajuntament diagnostica que el sòl pateix “un cert desgast” per les goteres i els coloms.
Encara que defensa que el terreny no està en mal estat “en cap cas”, el consistori indica que l’Institut Barcelona Esports (IBE) “està disposat a canviar el terra, ateses les queixes del club”. Afegeix a més que enguany es redactarà el projecte per arreglar les fuites de la coberta. A banda, l’Ajuntament té pendent col·locar uns ganxos per tapar l’esquerda per on els coloms es fiquen.
Dissolució irrevocable
El Barceloneta contraposa que falta posar data a unes reparacions que, recalca, en cap cas no es farien de seguida. En tot cas, el club no es conforma amb corregir els defectes de les instal·lacions de la cantera, sinó que apressa perquè es reprengui la promesa d’un pavelló nou. “És necessari fins i tot com a punt neuràlgic per a la joventut de la Barceloneta. En hi manca des de fa temps”, alerta Arnás.
El directiu deixa clar que, faltant el poliesportiu, no hi ha marxa enrere en la liquidació de les categories juvenils. “La decisió està presa. El 2017 es van comprometre al plenari de l’Ajuntament a fer-lo en el següent mandat, que és l’actual. Ara diuen que no hi ha res de res”, recrimina Arnás, que afirma que al club se senten enganyats pel govern municipal.
“Hem trucat a la porta de l’Ajuntament durant vuit anys i han fet cas omís”, retreu el dirigent. En tot cas, avisa que la cantera es podria refer en el futur. De la mateixa manera que carrega la culpa en el consistori per no haver desbloquejat la construcció d’un nou recinte a temps, traspassa la responsabilitat a l’Ajuntament per fer reviure el planter: “El compromís és tornar a muntar els equips base sempre i quan estigui el pavelló per competir en igualtat de condicions. Ara, per exemple, no podem disputar la Copa del Rei i la Copa Catalunya perquè no tenim disponibilitat per jugar al pavelló durant la setmana”.
Una barrera per a l’ascens
El directiu sosté que els desperfectes dels recintes municipals condicionen les expectatives de creixement de la institució. Passa igual amb el primer equip, afincat al pavelló CEM Marítim. El Barceloneta s’ha quedat a les portes aquest curs d’entrar al play-off d’ascens a la divisió de plata del futbol sala. Arnás, però, adverteix que no tan sols els rivals els posen dificultats per pujar de categoria.
“El paviment és sintètic i no serveix per jugar a Segona A”, assenyala el vicepresident. Es podria haver donat la paradoxa que el club s’hagués guanyat el dret a l’ascens al terreny de joc però que l’òrgan federatiu l’hi hagués acabat denegant, perquè el poliesportiu no reuneix les condicions reglamentàries per albergar partits de campionats professionals. El Barceloneta es queixa que, tot i les insuficiències a què fa front, paga a l’Ajuntament 11.000 euros per reservar-se el poliesportiu on competeix el sènior i 6.000 més per la pista pels conjunts juvenils. Els imports contrasten amb la subvenció de 2.100 euros que el club cobra, segons Arnás.
“Vam proposar a l’Ajuntament que nosaltres pagàvem el parquet que necessitem. Pot ser una despesa de 20.000 o 30.000 euros, i vam plantejar que ens ho anessin restant del lloguer. Van dir que no era possible perquè es troba a nivell del mar i que no es pot posar parquet perquè quedaria humit”, relata el directiu, que cataloga el poliesportiu del primer equip de “decandent”. “També hi ha goteres i el terra rellisca. Hem preguntat infinites vegades a l’Ajuntament si es pot reparar i ens diuen que no és possible”, apunta el directiu, que agrega que alguns patrocinadors rumien deixar de finançar el Barceloneta.
L’efecte de tot plegat és que una bona colla de menors i de joves es queden fora d’una entitat a qui l’Ajuntament reconeix que “fa una bona tasca social”. “Hi ha nois i noies que, de no haver sigut per nosaltres, no podrien haver pagat la fitxa per jugar”, comenta el vicepresident, que assegura que ha previngut a la Federació Catalana de Futbol que prescindirà dels nois. “Ho hem fet perquè se’n facin càrrec i que altres clubs puguin agafar-los, tot i que no tindran les mateixes condicions que amb nosaltres, perquè aquí els hi paguem tot”, distingeix.
El club també ha informat de la imminent supressió dels conjunts formatius a les escoles Alexandre Galí i Mediterrània, d’on provenen ben bé la meitat dels joves futbolistes. “Ara no hi podrem comptar amb noves incorporacions de la base en el primer equip durant els pròxims anys. És un canvi de sentit que ens han obligat a fer”, reprova Arnás. L’actual plantilla del sènior compta amb quatre components sorgits del planter.
