La pandèmia posa a prova la Diada després de 8 edicions massives a Barcelona

L'Onze de Setembre ha estat des de 2012 la principal mostra del múscul independentista

La Diada dels últims 8 anys ha omplert pàgines de diaris i ha exhibit la gran capacitat de mobilització de l’independentisme. Cada any les entitats sobiranistes han convocat una acció multitudinària diferent, amb propostes molt fotogèniques i simbòliques: des de la primera protesta multitudinària de 2012 fins a la cadena humana, passant per la V abans del referèndum del 9 de novembre. Enguany la pandèmia ha posat a prova aquesta trajectòria i ha obligat a idear un format molt descentralitzat i estàtic.

La 10a edició, especialment significativa després de la sentència de l’1O, crida els sobiranismes a concentrar-se davant d’edificis significatius de l’Estat: l’estació de Sants, la seu de la Seguretat Social o el Banc d’Espanya són alguns dels principals punts a la capital. Tot i que el clima polític ha canviat, l’interès per assistir-hi és alt i així ho demostren les inscripcions: els 2 espais principals a Barcelona han esgotat places abans de la Diada.

Però la fotogènia aquest any queda fortament compromesa i amb ella l’impacte internacional que busquen les mobilitzacions de l’Onze de Setembre. L’aforament ha hagut de ser reduït per evitar contagis i per exemple l’espai amb més capacitat –l’estació de Sants– només té un miler de places i els participants hauran de romandre separats els uns dels altres.

El repte no és pas petit després de 8 edicions massives que han deixat imatges per la posteritat, indestriables del decurs del Procés.

2012, el triomf que pocs s’esperaven

El president de la Generalitat l’any 2012, Artur Mas, no esperava el que va veure l’Onze de Setembre del mateix any als carrers de Catalunya. Si bé el desafiament a l’Estat començava a gestar-se mitjançant l’exigència d’un pacte fiscal que equilibrés les aportacions catalanes a la hisenda espanyola i el desencant per la retallada de l’Estatut, la Diada del 2012 va marcar un abans i un després. Un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van omplir els carrers de Barcelona sota el lema Catalunya, nou estat d’Europa. El president va aprofitar l’empenta del carrer i el discurs independentista es va fer fort, especialment després de la negativa de Mariano Rajoy a negociar un nou pacte fiscal.

Manifestació independentista per la Diada de 2012 / Wikimedia - Lohen11
Manifestació independentista per la Diada de 2012 / Wikimedia – Lohen11

2013, el següent pas: un referèndum

Després de l’èxit de l’any anterior, la Diada del 2013 va fer un pas endavant i va reivindicar obertament un referèndum d’autodeterminació. La fórmula per exigir-lo va ser la Via Catalana per la independència: una cadena humana que va recórrer gairebé 90 municipis del país. Un milió i mig de persones, segons dades de la Generalitat, van participar-hi.

La Via Catalana, al seu pas per Barcelona, la Diada de 2013 / De Núria – Flickr

2014, a per la victòria el 9N

Una V de victòria. El missatge era clar (“Ara és l’hora”), igual que l’objectiu. La convocatòria d’un referèndum no autoritzat per l’Estat el 9 de novembre de 2014 per part del govern d’Artur Mas oferia per primera vegada la possibilitat de calibrar les forces reals de l’independentisme. Amb samarretes grogues i vermelles que formaven una estelada, milers de persones van omplir el centre de Barcelona per crear una V que tenia el vèrtex a la plaça de Glòries i la mirada posada en el 9N.

Manifestació de la Diada 2014 / Wikimedia - Gerhidt
Manifestació de la Diada 2014 / Wikimedia – Gerhidt

2015, diada en campanya

Es va celebrar 16 dies abans de les eleccions del 27 de setembre, que van suposar un cop sobre la taula per a l’independentisme: el 40% dels vots van ser per a Junts pel Sí, la coalició d’ERC, Convergència, Demòcrates i Moviment d’Esquerres. L’escenari escollit va ser l’avinguda Meridiana, que s’ha convertit en els últims mesos en l’últim baluard de les protestes contra la sentència. Els manifestants van omplir-ne els cinc quilòmetres de traçat.

Pas del punter gegant per Sant Andreu / Wikimedia - Amadalvarez
Pas del punter gegant per Sant Andreu / Wikimedia – Amadalvarez

2016, marxes per la llibertat (primera part)

Tres anys abans que es convoquessin com a resposta a la sentència del Suprem, 5 marxes per la llibertat ja van recórrer Catalunya. En aquella ocasió, un any més, la manifestació de la Diada va reclamar l’emancipació catalana d’Espanya. Els recorreguts van començar a Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. A més, i a diferència de les edicions anteriors, hi va participar el president de la Generalitat d’aquell moment, Carles Puigdemont. També hi va assistir l’alcaldessa Ada Colau.

Manifestació per la Diada de 2016 / ACN
Manifestació per la Diada de 2016 / ACN

2017, preludi de l’1 d’Octubre

“Votarem, vulguin o no vulguin”. Va ser la consigna que va llançar Carles Puigdemont de cara a la consulta de l’1-O, a la qual s’oposava frontalment el govern estatal. El resultat és conegut per tots i les conseqüències que ha portat encara es fan notar. La diada del 2017 va escalfar motors de cara a la votació, que havia de ser –i ha estat– clau per al futur de Catalunya.

Manifestació de la Diada 2017 / Europa Press

2018, Diagonal en silenci pels presos i exiliats

Un any després de la Diada que celebrava la convocatòria del referèndum, l’11S del 2018 va ser una crida en favor de la llibertat. En concret, la dels presos polítics i exiliats que després d’organitzar l’1-O van ser empresonats o forçats a abandonar el país. La Diada de fa dos anys va consistir a omplir l’avinguda Diagonal i, a les 17.14 hores, fer silenci absolut. Després d’uns minuts d’emocions contingudes, els crits i clams es van fer sentir per tota la Diagonal des de les Glòries fins al Palau Reial, és a dir, uns 6 quilòmetres d’avinguda.

Manifestació a la Diagonal per la Diada de 2018 / Europa Press
Manifestació a la Diagonal per la Diada de 2018 / Europa Press

2019, exigència d’unitat

La Gran Via i la plaça Espanya van ser l’escenari de la Diada de l’any passat. Els manifestants hi van anar amb una exigència clara per als partits independentistes: unitat d’acció. Amb presos i exiliats sobre la taula i a poques setmanes de conèixer la sentència del Procés, els càlculs electorals i les topades entre les formacions polítiques van afartar les bases independentistes.

La plaça Espanya, plena de manifestants per la Diada 2019 / Jordi Bor
La plaça Espanya, plena de manifestants per la Diada 2019 / Jordi Borràs

2020, reivindicació en temps de pandèmia

Tot i l’excepcionalitat d’edicions anteriors, la d’enguany serà la Diada més atípica i la més complexa. Una reivindicació tan massiva fins ara, en el context d’una pandèmia mundial amb milers de morts i malalts greus, ha fet sorgir declaracions favorables i contràries a la celebració de la protesta. Finalment, Òmnium, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en col·laboració amb la Intersindical, han gestat una convocatòria adaptada a la Covid-19.

La Diada d’aquest any pren màximes precaucions i comptarà amb un centenar de punts de concentració “estàtica”. Els participants s’hi han d’inscriure abans, per tal de controlar que no se supera l’aforament. La distància i les mascaretes seran claus per evitar contagis i per fugir d’imatges que podrien danyar el moviment. Alhora, la mobilització assumeix el repte de projectar al món una altra imatge: la de la supervivència de l’independentisme després de la sentència i una crisi sense precedents.

Més informació

Nou comentari