Eva Parera: “Si entro al Parlament, serà de la mà de Manuel Valls”

La número 2 de Barcelona pel Canvi avança els propers passos del partit | Veu nínxol electoral si el PSC busca un tercer tripartit amb ERC

De candidata independent al número 4 de la llista electoral, a capatàs del nou partit de Manuel Valls. L’advocada i empresària Eva Parera (Barcelona, 1973) porta el timó de Barcelona pel Canvi a l’Ajuntament i fora d’ell. És regidora des del mes de maig i ara també secretària general del partit. És determinant en el dia a dia del grup municipal: transacciona propostes amb el govern, debat amb l’oposició a les comissions i coneix tots els detalls de cada ordenança.

Rep el TOT Barcelona en una entrevista a fons sobre els primers sis mesos al consistori i les properes passes de Barcelona pel Canvi, que aquest divendres s’ha formalitzat com a partit estatal i que podria concórrer a les properes eleccions catalanes. Per arribar al seu despatx cal creuar el de Manuel Valls. El d’ella té la meitat de superfície, però el doble d’informes, dossiers, fulls i mapes sobre la taula. També està molt més personalitzat: es nota que hi treballa força hores cada dia. És contundent en el fons, però mai en les formes: no perd el somriure en tota la conversa. 

Manuel Valls insisteix molt sovint en el mantra de “ser útils”. Amb la marxa de Celestino Corbacho, Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb només dos regidors i ja no pot donar-li la majoria en cap votació al govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. En què han pogut ser ‘útils’ en aquest nou escenari?

Hem canviat el govern de Barcelona, que és la màxima utilitat que podíem aportar! I després hem estat útils introduint modificacions a la Zona de Baixes Emissions: vam demanar rebaixar l’import de les sancions i el govern ho va veure amb bons ulls. També va acceptar l’autorització lliure, i no per dies, per a les persones que venen a fer tractaments mèdics continuats. No vam aconseguir que la distinció de vehicles anés per certificat d’ITV en lloc de l’any de matriculació, però seguirem insistint i al final ho aconseguirem. Hem estat útils també ajudant el comerç del centre després dels aldarulls de la sentència a Via Laietana. I amb l’Hermitage​, fent que el govern es doni pressa en estudiar el projecte perquè no ens el robin.

La regidora de BpC, Eva Parera, a l'Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

La regidora Eva Parera és la nova secretària general de Barcelona pel Canvi / Jordi Play

Aquestes tres mesures justament les ha anunciat el govern com si fossin seves.

Sí, bé… [riu] És normal, al cap i a la fi són els qui governen els que accepten o no les propostes de l’oposició. No ens hem de posar medalles. Fem molta feina de despatxos, no tot passa al ple. El ple és una escenificació de cara al públic, la utilitat està als despatxos. Malauradament no hem pogut ser útils en els pressupostos, almenys per ara.

I en privat, com els tracta el govern des que no tenen la clau de la majoria?

El govern ha de tractar igual a tots els grups de l’oposició i fins ara ho feia: tirava milles i ens tractava a tots igual de poc! No són prou dialogants: tenen més voluntat d’imposar les seves tesis i ideologia que de negociar o convèncer-nos. I des del primer dia van tenir molt clar, tant comuns com PSC, que volien a ERC com a soci prioritari. No a l’ajuntament només, sinó al conjunt d’Espanya i a Catalunya. Se senten molt més còmodes amb un tripartit. Ja s’ha vist a la investidura de Pedro Sánchez i és el que aniran a buscar a la Generalitat quan hi hagi eleccions.

Com és ara la relació amb Cs? No han presentat cap iniciativa conjunta en sis mesos.

És bona i no pot ser d’altra forma, perquè el programa electoral el vam fer junts. De fet intentem no trepitjar-nos iniciatives i ens consultem qui porta una o altra cosa al ple, però quan hem de votar diferent ho fem. El criteri és propi, per molt que el programa sigui compartit.

Sense Albert Rivera​ és més fàcil un retrobament amb Cs?

Mai ha estat difícil relacionar-se amb els companys de candidatura. Però es va equivocar la direcció del partit a Madrid imposant-los abstenir-se a la investidura. No era un problema per nosaltres, els tres vots que es necessitaven ja els teníem! No crec en la disciplina de vot i a més una investidura és un vot molt personal, te l’han de marcar els teus valors. A més una abstenció era validar que ERC pogués governar la ciutat i Cs va néixer per lluitar contra això! Crec que ho van decidir perquè sabien que ja hi havia 3 persones que ens mullàvem i donàvem la cara. El trencament no va venir tant pel vot d’investidura com de no arribar a entendre mai que aquella no era la llista electoral de Cs. Era una llista de Manuel Valls, de la que Cs formava part.

Eva Parera: “El ple és una escenificació, la utilitat està als despatxos”

Els darrers mesos Manuel Valls s’ha deixat veure a comptagotes, a l’Ajuntament, mentre que vostè ha portat cada dia el timó del grup municipal. De què s’ocupa específicament ell?

De tot, com jo. Però ha coincidit que es va casar i va estar de viatge de noces! Per això hi ha hagut una temporada que només se’m veia a mi. Les negociacions amb el govern les portem entre els dos, però ell porta més directament el tracte amb l’alcaldessa, Janet Sanz o Jaume Collboni. Té la seva representació a la Zona Franca i fa reunions de relacions públiques amb col·lectius de la societat. I compagina l’Ajuntament amb l’agenda internacional com a ex primer ministre: creiem important que no la deixi. Però tot el que presentem i votem, abans ho analitzem junts i per tant està al dia del que fem i no fem.

No dona cap roda de premsa des del mes de maig. De fet és l’únic cap de grup que no s’enfronta a preguntes periodístiques incòmodes.

Ni ell ni jo n’hem fet gaires. Parlar per parlar no cal, s’ha de parlar quan es té alguna cosa a dir. Et pots posicionar sobre els temes d’actualitat amb un missatge a Twitter, amb les iniciatives que presentes en comissió, amb una intervenció al ple o al consell de barri… Tenim molta feina, això t’absorbeix moltíssim. De fet t’has de posar un límit perquè sinó estaries 24 hores tenint coses a fer. I nosaltres no fem política mediàtica, creiem més en la política soterrada.

Tot just investit Pedro Sánchez vau expressar la vostra “preocupació” per la unitat d’Espanya. Després de mesos alternant crítiques i consells al PSOE, ningú els ha recollit la idea d’un pacte d’Estat constitucionalista…

No és fàcil ni pel PSOE, ni pel PP, ni per Cs. Molts estan lligats, a més, per acords autonòmics molt complicats. Però el moment ho requeria, perquè l’alternativa no és bona. Aconsellem una cosa que hem fet, sinó seria molt hipòcrita. Després de la primera investidura fallida, semblava lògic que tothom aprendria la lliçó: no hi ha una majoria clara i el país necessita sacrificis.

Demanen un pacte d’Estat per impedir que es trenqui l’Estat. No pot ser que no qualli justament perquè l’Estat ja està trencat i això a Madrid no es vol admetre?

És una bona reflexió… Hi ha un abisme entre esquerra i dreta molt preocupant, que s’ha aguditzat molt. Hem viscut grans acords i hem vist al PSOE afavorint la investidura de Rajoy amb una abstenció. PP i PSOE no tenen visions tan diferents d’Espanya, no és això el que els separa. El que no volen és el desgast electoral!

Eva Parera, sobre el fracàs d’un pacte d’Estat: “PP i PSOE no tenen visions tan diferents d’Espanya. El que no volen és el desgast electoral!”

Valls es va queixar en una entrevista a l’ABC que les elits catalanes no feien prou per la unitat d’Espanya. Va arribar a dir que la burgesia de Barcelona és “molt tancada, molt petita, molt de poble”. Els han tancat portes aquestes declaracions, per exemple per finançar el nou partit?

No tenim cap porta tancada excepte la dels independentistes. El Manuel quan diu les coses és molt contundent, perquè és molt crític amb l’equidistància. Feia una reflexió que ens hem fet molts: on ha estat el món empresarial tots aquests anys? L’independentisme ho ha fet molt bé i s’ha fet amb la Cambra de Comerç. On eren les empreses no independentistes? Com s’han pogut deixar guanyar la Cambra?

L’establishment constitucionalista havia liderat la Cambra anys i panys. I no era seva, ni ho és ara de ningú: la governa qui guanya les eleccions.

Clarament, però tu pots guanyar perquè tens un projecte millor o per manca de mobilització dels altres. I aquesta desmobilització s’ha vist, a la Cambra, als carrers i a molts llocs. Hi ha un moviment independentista molt actiu i emotiu. En canvi trobes molta gent a qui això no el representa però s’ho mira des de la distància, com en els primers anys. Recordo que molts deien que seria un suflé i que es desinflaria. Error! No van voler-se adonar que teníem un problema gros. Ens han passat la mà per la cara i no ens hem mogut! Les empreses tenien dues opcions: o m’enfronto o agafo la seu social i me’n vaig. I han optat per la segona.

Eva Parera: “On eren les empreses no independentistes? Com s’han pogut deixar guanyar la Cambra?”

És crítica amb les empreses que han canviat la seu social, doncs?

Bé, sóc comprensiva amb les motivacions, perquè jo també sóc empresària. Però no entenc per exemple el posicionament de Foment del Treball. En moltes ocasions és equidistant. Aquest govern l’ajuda sí o no? Doncs si és que no, digui-ho clarament. La societat ens demana que els polítics no siguem equidistants, però els polítics necessitem el suport de la societat també.

Qüestiona el lideratge de Josep Sánchez Llibre, per tant.

No el critico, en absolut. No és fàcil liderar Foment del Treball i tenir un posicionament ferm. Els sindicats, igual: on són? Quan no es pot convocar una vaga general, en diuen aturada de país, que no significa res. I apa, no es va a treballar perquè jo ho dic. Cal diferenciar les ideologies dels governs. L’independentisme és legítim com a ideologia i de fet hi hem conviscut molts anys, perquè ERC ho ha estat sempre.

La regidora de BpC, Eva Parera, durant l'entrevista / Jordi Play

La regidora de BpC, Eva Parera, durant l’entrevista / Jordi Play

El problema és que l’independentisme sigui hegemònic i vulgui portar-se a terme, aleshores?

En absolut. Si arriba un dia que el 90% de la població creu que seria més feliç vivint amb la independència… doncs és el que hi ha!

I si ho vol el 51%, no n’hi haurà prou? No és aquesta la barrera, en democràcia?

De moment la realitat és que els vots no sobrepassen mai el 48%. I que tenim Catalunya dividida entre dos sentiments. La barrera és molt clara: com un càrrec públic porta a terme les seves idees polítiques.

La Constitució Espanyola no preveu una via ‘legal’ per a la independència. Així que, per portar a terme aquesta idea política legítima, a dia d’avui és impossible no haver de fer malabars legals. O se’n fan, o es renuncia a la idea política.

Ho preveuen molt poques normatives de països democràtics! El problema no és que el Govern vulgui la independència, jo no m’ho he cregut mai aquesta història. Si vols la independència el que fas és dotar-te d’estructures d’Estat i reforçar les que tens. I no s’ha fet res.

Si te les concedeixen.

Tampoc és tan complicat. Tens un autogovern altíssim, dels més alts d’Espanya. Tens les competències màximes que pots tenir.

Eva Parera: “Es pot ser catalanista, avui, el problema és que molts dels que ho reivindiquen no ho són!”

Llavors hem tocat sostre en autogovern? Rajoy va dir que no al pacte fiscal. I Sánchez ni contestava al telèfon quan el trucava Torra.

Aquí hi ha culpes per tothom, no hi ha bons del tot ni dolents del tot. S’estava generant un problema a Catalunya, basat en un sentiment de greuge cultivat molt de temps. Uns feien peticions que no podien ser acceptades pel govern d’Espanya i aquest no va ser capaç de trobar un punt de consens. L’independentisme té part de raó sobre el mal finançament autonòmic i el Corredor Mediterrani, no tot és mentida. Recordo estar al Senat amb CiU reclamant una revisió del finançament…

…i es va trobar vostè mateixa amb l’immobilisme de l’Estat.

El PP tenia una majoria tan bèstia al Congrés i al Senat que es va pensar que governarien sols per la resta de les seves vides. No acceptaven esmenes, diàleg ni res. No ho van fer bé. Si s’haguessin atès moltes de les peticions, potser haurien aturat el sentiment de greuge.

Aleshores Barcelona pel Canvi defensa ampliar o reduir l’autogovern de Catalunya?

Revisar-lo. A l’alça o a la baixa, depèn: el focus del problema són les competències compartides, perquè tens la gestió però no els recursos econòmics. Com amb Rodalies. Històricament no s’han complert mai les dotacions dels pressupostos de l’Estat d’allò que estava transferit a les autonomies. No només a Catalunya! I cedir els recursos no vol dir tampoc gestionar d’esquenes a l’Estat, hi ha mecanismes de supervisió, control i decisió conjunta. A la llarga s’acceptarà.

Valls deia al novembre que renuncia al catalanisme: “Hem vist que no ha funcionat”.

Es pot ser catalanista, avui, el problema és que molts dels que ho reivindiquen no ho són! És un terme cremat, amortitzat i que es fa servir amb molta demagògia perquè ven a les enquestes.

Eva Parera: “Cs havia recollit molt vot útil que ara mateix no se sent representat”

Des de divendres el partit està registrat oficialment al ministeri d’Interior. I Manuel Valls s’ha postulat molt clarament com a presidenciable. Tot i així, eviten confirmar al 100% que concorreran a les pròximes eleccions catalanes. De què depèn, que ho facin o no?

El nínxol polític hi és, hem de valorar si n’hi ha d’electoral. A les eleccions estatals hi va haver un milió i mig d’abstencionistes catalans, mentre que a les autonòmiques i a les primeres estatals van ser molts menys. Cs havia recollit molt vot útil que ara mateix no se sent representat. Falta veure quan són les eleccions catalanes i quin posicionament adopta el PSC. Creiem que el PSC treballa per fer un tripartit amb ERC a la Generalitat i això obre un nínxol electoral per a nosaltres. Si estem equivocats i el PSC vol encapçalar un govern no independentista, aleshores té poc sentit que ens presentem i disgreguem el vot constitucionalista.

L’últim baròmetre municipal donava una intenció de vot a BpC de només 0,4 punts. És un mal auguri?

Ho atribuïm al desconeixement de la marca i a no tenir presència prèvia a altres eleccions, hem d’esperar almenys un any per valorar la intenció de vot. No ens desanima en absolut.

La mateixa enquesta assenyala que Valls és molt conegut: el tercer després de Colau i Maragall i a molta distància de la resta de constitucionalistes. No obstant, la ciutadania li ha donat molt mala nota: un 3,3. Només per davant de Bou (3,2).

Ho vinculo al perfil de l’enquestat. La mostra s’enfocava molt a persones d’esquerres i districtes on vam perdre estrepitosament. Si de cas ens diu on anem coixos i on hem de treballar més.

La regidora de BpC, Eva Parera, a l'Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

La regidora de BpC, Eva Parera, a l’Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

Han obert un cens de militància i just ara comencen l’expansió territorial.

De fet no tenim militants encara, són simpatitzants. Fa un mes que vam obrir la web i ja hem sobrepassat els 400 inscrits! I ara començarem a fer difusió amb carpes al carrer. A finals de gener anem a Tarragona un dia sencer el Manuel i jo: farem un acte, diverses visites i un sopar amb empresaris. Allà ja hi ha una associació formada, que es diu Centrats pel Canvi, amb gent que sortia de Cs, PP, Lliures i PSC. La idea és integrar-los i que siguin la primera agrupació del nou partit. En tenim una altra pendent a Lleida, pel febrer, i estem començant a treballar Girona. També muntarem agrupacions a l’Hospitalet o Cornellà. Quan vam obrir la web, pensàvem que s’inscriuria gent de Barcelona i vam tenir la sorpresa que molts eren d’altres llocs. Hem de donar cabuda a aquesta gent i és molt més àgil que tinguin algun referent local al que adreçar-se i una mini executiva per organitzar coses. De fet obrirem alguna agrupació fora de Catalunya també, tenim opcions a València i les Illes Balears.

El nom que han registrat és Barcelona pel Canvi. Té sentit fora la ciutat?

Serà una mica estrany tenir una agrupació a Tarragona amb el nom de Barcelona pel Canvi, però per ara el nom és aquest. Ens plantegem canviar-lo, però encara no ho hem decidit.

Si finalment BpC fes el salt a la política catalana i Manuel Valls fos presidenciable, vostè l’acompanyaria? Deixarien tots dos l’ajuntament?

No n’hem parlat però el més lògic seria que els dos fem aquest salt. No tenim gaire on triar, tampoc! [riu] A més ser diputats és compatible amb ser regidors. Si no ho fos, tindríem un problema. No podem abandonar l’Ajuntament, perquè projecte l’estem construint des d’aquí. A més, si deixem el càrrec tots dos, els següents de la llista que pugen són un de BpC… i un de Cs.

Eva Parera, sobre l’expansió territorial: “Obrirem alguna agrupació fora de Catalunya, tenim opcions a València i les Illes Balears”

Però al principi em deia que justament no donen a l’abast de tanta feina municipal, sent només dos regidors.

Doncs encara en tindríem més! [Riu] Però he passat coses pitjors a la vida, quan tens una empresa petita i l’has de fer créixer ni t’explico la feinada! M’han arribat cants de sirena de molts llocs, però sempre he dit que si entro al Parlament, serà de la mà de Manuel Valls i per tant farem el projecte junts.

L’han vingut a fitxar altres partits, com a independent?

No, no, però t’arriben coses molt estranyes! [Riu] M’ha salvaguardat haver mantingut el mateix plantejament polític sempre. A mi no em trauran mai amb una estelada! De fet quan Valls em va proposar fer campanya amb ell i Cs, va ser un xoc per mi: “Ostres, jo no puc pujar a un escenari amb Inés Arrimadas!”. Però em va garantir que seria lliure per dir el que jo cregués convenient i que no em veuria lligada pel discurs de Cs. I així ha estat.

Ser la número 2 de Manuel Valls, en lloc d’una independent a la seva llista, no la lliga molt més?

Vaig dir que sí després d’una llarga conversa sobre política amb ell. Vaig veure que coincideixo al 100% amb els seus posicionaments, malgrat que ell ve del socialisme i jo del centre-dreta.

No li molesta quedar una mica a l’ombra?

No, en absolut. Per què m’hauria de molestar? Mai he tingut necessitat d’un protagonisme excessiu, el que m’agrada és sentir que faig coses. Jo treballava al Consell Audiovisual de Catalunya, que no hi ha feina més a l’ombra! Ben pagada i amb un bon horari, això sí. Acabava el mandat el 2020 i pensava tornar a la meva empresa, perquè la política és una cosa de pas. Si un dia deixo de sentir-me útil i còmode, tinc on anar.

Més informació

Comentaris

    josep 12/01/2020 9:01 pm
    A part de la politica que ja hi ha propu gent també es pot trebnallkar com la majoria sacrificada, colla de vividors
    Analitica de materials 12/01/2020 2:04 pm
    Millo va prendre cafè amb Puigcercós. Parera amb Valls. Resultats diferents. Apoltronats els dos. I punt.
    X*2 12/01/2020 1:53 pm
    Mala ma, aquest paio és un vividor feixista que es creu llest
    Pobreta, es volia czsar amb el nan valls el sense estudis, i golfo de professió 12/01/2020 6:19 am
    Pobreta, no val un euro, A resar per la franquista españa i el Valls ja s'ha casat amb una altra que es rica, no pobre com voste, pidolaire franquista, llufa espanyolista

Nou comentari