L’alcaldessa Ada Colau ha reaparegut aquesta tarda a la vida pública barcelonina amb una visita a les festes de Gràcia, després d’absentar-se al pregó dimecres passat. Malgrat el repunt d’homicidis i robatoris violents a la ciutat en els darrers dies, ha evitat titllar la situació de “crisi de seguretat”. Una expressió que el tinent d’alcaldia en matèria de Seguretat, Albert Batlle, va pronunciar fa dos dies. Així, Colau ha remarcat que desconeixia el pronunciament de Batlle i s’ha alineat amb el cap dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, que avui mateix també descartava catalogar amb aquest concepte la situació a Barcelona.
Colau ha insistit en què els homicidis –12 en el que va d’any– s’han de tractar com a “fets puntuals” i que no s’han d’utilitzar per “generalitzar”. Així, ha recordat que “Barcelona és una gran ciutat” i “com qualsevol gran ciutat té problemes de seguretat”. Alhora, però, ha insistit en què “en termes generals, és una ciutat segura”.
Minuts abans de la compareixença de l’alcaldessa, Junts per Catalunya havia retret la “desaparició” de Colau en un moment de preocupació ciutadana al voltant de la seguretat. S’han expressat en aquesta línia tant el regidor Ferran Mascarell com el diputat al Parlament Eduard Pujol, també durant una visita a la festa major del barri. La líder de Barcelona en Comú els ha respost que voldria pensar que “Junts per Catalunya no està qüestionant que l’alcaldessa, com qualsevol persona treballadora, pugui fer uns dies de vacances amb els seus fills i la seva família”. A més, ha assegurat que ha estat en contacte amb l’equip de govern en tot moment i que aquest està “plenament actiu”.
El dia abans de l’homenatge a les víctimes del 17-A, Colau ha volgut recordar que demà es farà un acte de recolliment, sense parlaments. Una cerimònia de record en què “les víctimes” han de ser “les úniques protagonistes” i ha animat la ciutadania a defugir “qualsevol política partidista”.
Els apunyalaments, una nova preocupació
Preguntada sobre els successos amb arma blanca d’aquest juliol i agost, alguns d’ells amb conseqüències mortals, l’alcaldessa ha mantingut el to de les setmanes prèvies i ha posat el focus en què el principal problema són “els furts i els robatoris” perquè “representen el 90% del total dels delictes”. També ha celebrat que s’estigui activant un reforç policial a Barcelona, especialment pel que fa a Mossos d’Esquadra. “Finalment, el conseller de l’Interior, ens va anunciar que després de l’estiu hi haurà més de 300 efectius més”, ha reivindicat.
Sobre la violència d’algunes de les situacions viscudes els darrers dies, tanmateix, ha reconegut que els “preocupa”. En aquest sentit, ha volgut agrair especialment la resposta dels cossos de seguretat i sobretot “dels mossos” per haver detingut els autors d’alguns dels homicidis.
Respecte pels guarniments de Gràcia
La cita d’avui, escollida per passejar entre els carrers guarnits de la Vila de Gràcia, també ha servit per agrair “l’esforç i la feina de les comissió de festes” i demanar “respecte pels guarnits”. Una reivindicació clara després dels fets d’ahir, quan un grup va atacar la decoració de la plaça del Nord acusant-ne els autors de “racistes”. Les destrosses en la recreació d’un poble indi nordamericà ha fet que l’alcaldessa lamenti “alguns desperfectes” perquè hi ha “molta feina al darrere” i “molt d’amor pel barri”.
Sobre l’edició d’enguany de la celebració, a més, ha anunciat que està tenint “un gran èxit d’assistència”.
Manters i menors no acompanyats, un tema social
Sobre altres temàtiques acumulades dels darrers dies que havien provocat crítiques contundents des dels moviments socials i l’esquerra política, Colau també ha volgut aplicar-hi un enfocament social. Ho ha fet amb els manters, després que aquest diari demanés quina és la posició del govern davant les acusacions d’activistes reconeguts per la mateixa alcaldessa, com la defensora dels drets humans Helena Maleno. En un missatge arran d’un vídeo que mostrava una detenció a un manter en plena Rambla, Maleno va interpel·lar directament Ada Colau i va titllar de “violència racista” l’acció de la Guàrdia Urbana. També va demanar que s’aturessin les batudes contra els venedors ambulants.
Colau, en canvi, ha remarcat mantindran “la mateixa posició amb el top manta”. En aquest sentit, ha negat que hi hagi cap “persecució” i ha subratllat que “no hi haurà actuacions contra un col·lectiu pel seu origen o la seva condició de migrant”. Al contrari, ha remarcat, “Barcelona és una ciutat d’acollida i compromesa amb els drets humans” i no es pot permetre que “s’estigmatitzi o criminalitzi” cap grup de persones. Una situació que precisament és la que els mateixos manters denuncien, ja que després d’una reunió la setmana passada amb el govern municipal, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants va insistir en què senten una pressió de “racisme institucional”.
Es INTOLERABLE la ola de violencia racista que están sufriendo las personas migrantes en Barcelona. Las redadas deben acabar inmediatamente y la violencia de la Guardia Urbana penalizada, @AdaColau. pic.twitter.com/fU3uNWFAUd
— Helena Maleno Garzón (@HelenaMaleno) August 8, 2019
Malgrat tot, Colau ha mantingut que el top manta “no és un tema de seguretat” sinó que és un tema “social, econòmic i d’ocupació de la via pública per a una activitat que no està permesa”. Així, ha encoratjat les administracions amb més competències, com la Generalitat i especialment l’Estat, a “permetre que es regularitzi la situació” dels venedors “facilitant permisos de treball”.
Encara sobre migracions, la màxima representant de BComú ha exigit el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, que acati els jutjats i deixi desembarcar persones de l’Open Arms a un port del seu país. En una reivindicació crítica amb la Unió Europa, l’alcaldessa ha etzibat que “salvar vides no és una opció, és una obligació”.
I preguntada per la proposta d’Albert Batlle d’obrir la porta a promoure “retorns assistits” de menors estrangers no acompanyats (MENAs), Ada Colau ha refermat la posició que el tinent de Seguretat ja va ser “aclarida”. Així, ha insistit que “el més important és garantir i protegir els drets dels infants” i “en cap cas plantejar mai el retorn forçós que no fos voluntari de cap menor”.
1 
