Entre 10 i 17 crims –homicidis i assassinats– cada any. És la forquilla que es manté a Barcelona des del 2011, l’any en què els Mossos d’Esquadra van començar fer públic un recompte detallat dels delictes que es produeixen. Va ser el primer any d’aquest període, el 2011, el que va marcar el rècord: 17 morts violentes.
Després, el màxim ha sigut 14, que es va registrar el 2014 i el 2017 (comptant només els homicidis comuns, al marge de les 14 víctimes del 17A). La resta d’anys, la xifra ha estat per sota. Però aquest 2019 la corba torna a la franja alta: encara falten quatres mesos i mig perquè s’acabi i ja han mort 11 persones de manera violenta a la ciutat.
Aquests 11 casos són els 3 que els Mossos recullen com a homicidis i assassinats en l’estadística del primer semestre, més la mort de l’alt càrrec sud-coreana que un lladre va tirar a terra en una estrebada –cas classificat tècnicament com a robatori violent–, més els 7 crims que han transcendit entre el juliol (5) i l’agost (2), encara no inclosos en cap llista oficial publicada.
Això implica que, quan encara no som ni a mitjans del mes d’agost, ja s’ha superat el total de morts violentes de l’any passat, que van ser 10, com al 2016. I s’han igualat les del 2015 complet. Tanmateix, la dada es manté per sota del 2011, quan a finals de juliol ja s’havien produït 12 crims (a l’agost no n’hi va haver).
Dos crims amb armes de foc al juliol
En contrast amb els primers mesos d’aquest, que van ser relativament tranquils, les xifres es van començar a disparar a finals de juny. I la tipologia dels casos també va fer augmentar l’alarma. Després del cas de la mandatària de Corea del Sud, que va ser per Sant Joan, hi va haver cinc crims al juliol, dos dels quals amb arma de foc: el de la perruqueria de Sarrià del 6 de juliol i el que es va produir al Poblenou el divendres 12 de juliol.
En el primer cas, la víctima, el marit de la perruquera, va morir pràcticament a l’acte. Tot i que en un primer moment hi va haver sobre la taula la hipòtesi d’un atracament amb final tràgic, aviat es va descartar: el tirador va entrar al local i va disparar directament a la víctima, amb precisió i sang freda i va marxar.
En el segon cas, la víctima va rebre els trets al mig del carrer i l’atacant va fugir. El noi ferit va morir el dijous següent a l’Hospital del Mar. En tots dos casos hi ha indicis que l’assassí sabia molt bé qui buscava i per què el volia matar.
Increment de les temptatives
La ratxa impactant inciada per Sant Joan podria considerar-se un pic sense cap raó específica dels que ja hi ha hagut altres anys. Però el problema és que també augmenten les temptatives d’homicidi i assassinat. I això ja no és puntual, ni són casos aïllats, sinó que confirma i reflecteix un increment de la violència a la ciutat.
Com que, a diferència dels homicidis consumats, hi ha moltes temptatives que no es fan públiques, només podem analitzar les dades de l’estadística oficial, que de moment arriba fins al mes de juny. I s’hi veu una corba ascendent respecte d’altres anys. El primer semestre d’aquest 2019 s’han registrat 32 temptatives, per sobre de les 27 del primer semestre del 2012: l’any en què més n’hi ha hagut i que es va tancar amb 61 casos. I la xifra de la primera meitat d’aquest any també supera els 29 casos de l’any passat en el mateix període.
