Gemma Tarafa: “Hem d’aprofitar les finestres d’oportunitat que obre la pandèmia”

ENTREVISTA | La regidora de Salut, Cures i Envelliment ressalta la tasca de l'Ajuntament pel que fa a salut mental

Parlava per telèfon quan va ensopegar amb unes escales: és per això que arriba a l’entrevista amb el peu lesionat i amb una protecció per cuidar els dits afectats pel cop. Un cop iniciada la conversa, Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) guia les respostes amb els ulls –obligacions de la mascareta– i contesta de forma pausada i reflexiva. Remarca en diverses ocasions que l’Ajuntament de Barcelona té competències limitades en matèria de salut, però és la seva regidoria i destaca tot allò en què el consistori ha incidit durant la pandèmia, com ara la salut mental. A més de regidora de Salut també ho és de Cures i Envelliment, dues àrees que també han rebut un inesperat protagonisme des de l’esclat de la pandèmia al març.

El Col·lectiu Sísifo va avisar que la situació d’emergència psicològica a la zona nord de Nou Barris és una “bomba de rellotgeria” per la quantitat de persones amb pensaments suïcides. El punt d’atenció i el telèfon gratuït creats per l’Ajuntament per atendre casos d’aquest tipus estan donant els resultats esperats?

Hi ha una emergència sanitària, malauradament fins ara hem tingut dues onades i en vindrà segurament una tercera. I ja veiem també una crisi social. Però sempre dic que tenim una tercera crisi que és molt menys visible: la de salut mental. Quan tinguem la vacuna seguirem tenint l’onada de la crisi de benestar emocional. Des de l’inici hem activat un pla de xoc de salut mental en el marc del pla de salut mental, pel qual Barcelona és pionera a l’Estat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que un 60% de la població té fatiga pandèmica. Durant la primera onada la gent tenia por i incertesa, però ara estem veient ràbia, malestar, enuig, tristesa… I destacaria tres iniciatives que hem engegat per fer front a la crisi de salut mental: els grups de dol, reunions de suport emocional i el telèfon de prevenció del suïcidi. El telèfon que vam engegar a l’agost porta al voltant de 600 trucades rebudes.

Preveu ampliar aquest pla de contingència, en vista de la gravetat de la crisi mental?

A finals d’any avaluarem les mesures que hem impulsat i les que ja estaven en funcionament i veurem com podem seguir acompanyant. Hem creat taules de salut mental a tots els districtes i a finals d’any tindrem l’espai Consulta’m, dirigit a joves d’entre 12 i 22 anys, al que podran anar sense cita prèvia i sense els pares.

El Col·lectiu Sísifo era també molt crític amb la falta de recursos per a l’acompanyament psicològic als barris del nord de Nou Barris.

Pel que sé, s’han anat acompanyant millor els processos. La majoria d’iniciatives es dirigeixen a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella, que són els districtes més desafavorits en el terreny socioeconòmic. I els indicadors de benestar emocional van molt lligats als socioeconòmics. Evidentment que hi haurà coses a millorar, però és important que hem desplegat eines als districtes més desafavorits.

A l’abril es va aplicar un pla de xoc amb mediadors i avisos a alguns dels districtes amb més contagis per revertir la situació. No obstant, no ha servit per aconseguir que durant la segona onada el ritme de contagis en aquestes zones sigui menor.

Aquesta pandèmia té rostre de desigualtat. Hi ha persones que tenen més risc de tenir la Covid per tres motius. El primer és el tipus d’habitatge, el segon és que la majoria de treballadors dels districtes més afectats surten més a treballar i no tenen opció de fer teletreball; i el tercer és que els residents dels barris més pobres solen tenir més patologies prèvies, la qual cosa els fa més vulnerables. Tot plegat fa que els casos de Covid s’hagin distribuït de forma desigual. A les zones més afectades vam desplegar 300 agents cívics i un programa d’acompanyament de quarantenes, ja fos per donar l’opció de passar el confinament en un hotel o amb serveis d’ajuda per llançar les escombraries.

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, durant l’entrevista / Jordi Play

En paral·lel a les crisis sanitària, social i de benestar emocional hi ha la climàtica. El novembre ha estat el primer mes des que va començar la pandèmia en què els nivells de pol·lució han estat majors que els del mateix mes de l’any passat. L’excés de contaminació ha passat a un segon pla?

Quan passi la pandèmia hem d’avaluar com s’hi ha fet front, però també és molt important que traiem conclusions del que hem vist. Si no sabem aprofitar la finestra d’oportunitat que ens dona una crisi com aquesta, no ho haurem fet bé. Tenim un model de residències completament fallit, cosa que sabíem des de fa anys però ara s’ha evidenciat més que mai. Hem de poder treure conclusions d’això. Hem de treure conclusions del paper que jugava en el sistema sanitari la salut pública, així com la prevenció i la promoció de la salut, l’impacte de les retallades de fa anys… Hem d’aprofitar les finestres d’oportunitat que ens obre la pandèmia. Els nivells de contaminació tan baixos durant el confinament ens demostren que s’han de treure cotxes per abordar la crisi ambiental: ha de baixar el nombre de cotxes a la ciutat per reduir la pol·lució.

Quina és la situació actual a les residències de Barcelona?

Cal recordar, abans que res, que l’Ajuntament no té cap competència en residències. El primer que vam fer quan vam rebre els primers crits d’auxili de les residències va ser contactar amb la Generalitat per saber què estava passant. De les 300 residències de Barcelona, el consistori en gestiona quatre, però vam oferir a la Generalitat la creació d’una comissió mixta per tractar la gestió dels equipaments. Val a dir, amb tot, que hi ha hagut millores durant la segona onada en comparació de la primera.

Quines?

Les residències no tenien plans de contingència, ni tampoc estaven preparades per sectorialitzar l’atenció [dividir els espais per crear bombolles dins de la residència]. Faltaven equips de protecció per als treballadors. I per fi és l’Atenció Primària la que està entrant a les residències per oferir assistència, la qual cosa és una demanda històrica. El sistema de control i vigilància no s’ha gestionat de la millor manera. Encara falta personal i s’ha de millorar el règim de visites. Amb la gent gran hem de tenir en compte el risc per a la salut que té la Covid, però també el benestar mental i el desenvolupament cognitiu. Ara tenim persones que tenien 70 anys però han passat a tenir-ne 80 quant a capacitat cognitiva. La mitjana d’edat dels contagiats durant la primera onada era de 67 anys, ara és de 36, cosa que vol dir que la gent gran està confinada i protegida, però això té un impacte a nivell mental. El servei de teleassistència de l’Ajuntament ha fet més de 100.000 trucades a la gent gran de la ciutat.

Actualment hi ha residències amb casos positius?

La gran majoria no en tenen cap però hi ha algunes que sí. No vol dir que tinguin brots, sinó que tenen algun contagiat. Sigui com sigui, la situació és molt millor que durant la primera onada.

Com s’explica el misteri de Madrid? Amb una economia pràcticament a ple rendiment estan superant la segona onada.

Si es miren amb calma les dades de Madrid, es veuen tres coses. La primera és que l’excés de mortalitat és molt més alt que a Barcelona i a Catalunya. La segona és que tenen un nivell d’ingressos hospitalaris elevat i sostingut. I la tercera és que Madrid va dos mesos avançada respecte de nosaltres, així que estan en un altre moment. No és blanc o negre, cal analitzar tots els indicadors.

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, durant l'entrevista / Jordi Play
La regidora de Salut, Gemma Tarafa, durant l’entrevista / Jordi Play

Durant la segona onada, igual que al llarg de la primera, s’han donat derivacions de pacients de la sanitat pública a la privada per evitar el col·lapse dels hospitals. És un èxit de coordinació o és un fracàs del sistema públic?

El fracàs és que es reprogrami agenda a hospitals públics quan la sanitat privada no està a full. En el moment en què es reprogramen agendes, vol dir que la derivació no s’ha fet. En el moment en què cal reprogramar visites a la pública, ens hem de preguntar si la derivació a la privada és suficientment bona. Cal recordar que estem recollint les conseqüències de la retallada de llits i professionals. No ho dic com a crítica perquè en un moment com l’actual el que espera el veí del 4t 4a no és que la Generalitat i l’Ajuntament es barallin sinó que col·laborin. Trobarem el moment per avaluar i, sobretot, per treure conclusions. Hem vist coses que no sabíem que fallaven. Sempre poso el mateix exemple: necessitem un model de país per a un envelliment digne. Tenim una població molt envellida, cosa que té la seva part positiva. No vol dir que hi hagi gent que ha d’estar a residències. Les residències no són el model per envellir dignament.

Més informació

Nou comentari