La sanitat pública torna a recórrer a la privada per evitar el col·lapse durant la segona onada

Fonts sindicals apunten al "dèficit estructural" com a origen de la necessitat de derivar pacients

Com ja va passar durant la primera onada de contagis de Covid-19, el pic d’ingressos hospitalaris a Barcelona ha obligat a reforçar de nou la maquinària de col·laboració entre la sanitat pública i la privada. O el que és el mateix: pacients portats inicialment a hospitals com el Vall d’Hebron, el Sant Pau, el Clínic o el Mar han estat traslladats a centres privats. Tot i que la col·laboració entre centres públics, concertats i privats a petita escala és habitual i fluïda al sistema sanitari català, el CatSalut va enfortir-la tornant a integrar la xarxa d’hospitals privats al sistema públic el passat 5 de novembre amb la firma d’una instrucció nova.

Poc a poc comencen a aflorar dades de l’abast d’aquesta tanda de derivacions a Barcelona. Hospitals consultats pel TOT Barcelona posen xifres al traspàs de pacients i expliquen que ha permès entomar el pic d’ingressos hospitalaris sense desbordar els centres com va passar a la primavera. No obstant, cada derivació comporta una factura d’aquell hospital privat a la Generalitat de Catalunya i, per tant, als contribuents. El cost pot arribar fins als 43.400 euros per pacient i a la primavera ja va generar una gran controvèrsia política.

Més d’un centenar a Vall d’Hebron

El Vall d’Hebron va ser l’hospital que més altes de pacients Covid va registrar durant la primera onada, segons un informe de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), elaborat amb dades actualitzades l’11 de maig. Durant la segona onada ha estat l’hospital que més ingressats ha derivat a la sanitat privada, per exemple a l’hospital Quirón o a Delfos, segons fonts sindicals. Fonts del Vall d’Hebron xifren en 130 els pacients que es van enviar a la privada entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre.

Les mateixes fonts matisen que entre aquests pacients hi havia contagiats per Covid, però d’altres no ho estaven. A més, emfasitzen que els centres públics i privats treballen “en xarxa” per trobar el millor “circuit assistencial”. En canvi, neguen que el trasllat de pacients de la pública a la privada sigui per evitar el col·lapse dels centres de titularitat pública. Finalment, apunten que la col·laboració entre centres públics i privats ve d’abans de la pandèmia.

El Pilar, oxigen per al Sant Pau

Fonts del Sant Pau afirmen que el pas de pacients d’un circuit a l’altre es fa per “no saturar l’hospital”. Així, durant la segona onada l’hospital ha contractat 34 llits al Pilar, segons fonts del Sant Pau. Les mateixes fonts no detallen, però, quants dels llits s’han arribat a utilitzar. Sobre l’excepcionalitat de les derivacions de pacients, fonts de l’hospital comenten que cada any amb l’epidèmia de la grip s’actua de forma similar “per no saturar l’activitat terciària”, que és la que s’ofereix a hospitals grans que disposen d’especialistes.

Durant la segona onada, relaten les mateixes fonts, s’han enviat pacients Covid “menys greus” a centres privats del voltant del Sant Pau i d’altres que estaven més greus al Pilar. Al llarg de la primera onada es van derivar pacients a la privada sempre i quan no necessitessin un hospital de tercer grau.

El Mar quasi no ho necessita

L’Hospital del Mar no ha necessitat, de moment, enviar una quantitat rellevant de malalts a centres privats. Ho va fer fa “setmanes” amb algun pacient que va anar a parar a la Clínica Corachán, però fonts de l’Hospital del Mar expliquen que ha estat testimonial i que durant la segona onada la pressió al centre ha estat suportable. La primera onada, això sí, va obligar el Mar a descongestionar el seu servei enviant pacients a la privada.

Els hospitals remarquen que la derivació de malalts a centres privats es fa en el marc d’una col·laboració estreta amb altres hospitals i amb el consentiment dels pacients. Amb tot, el delegat sindical de CCOO al Vall d’Hebron Jesús Jiménez avisa: “L’atenció que tindran [els pacients] al Vall d’Hebron no la tindran enlloc perquè a la privada intentaran estalviar”. El delegat de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) a l’Hospital Sant Pau Eduard Lucas atribueix la derivació de pacients a la privada al “dèficit estructural a la sanitat i la conseqüent falta de personal”.

El Clínic no dona xifres

Pel que fa al Clínic, el TOT Barcelona ha preguntat quants pacients han estat portats a la sanitat privada i fonts de l’hospital han contestat que és el departament de Salut qui ha de donar les xifres. Fonts del departament de Salut s’han limitat a indicar que la pàgina web de Dades Covid es pot saber quants llits d’UCI hi ha a Catalunya en cada moment amb pacients Covid, però sumant hospitals públics i privats. No han especificat quants pacients Covid o no Covid ha enviat el Clínic a la sanitat privada.

Fonts del Clínic, però, no han negat que s’hagin traslladat pacients a centres privats. “Les derivacions es fan per aprofitar tots els recursos de cada territori per assegurar la millor atenció als pacients Covid”, argumenten les mateixes fonts. Sobre quan s’han començat a fer derivacions durant la segona onada, informen que va ser amb l’inici del pic de nous casos.

Cost controvertit

El pagament que rep la sanitat privada per part del departament de Salut va ser fixat per un decret-llei a l’abril, molt debatut políticament i avançat pel diari Naciódigital. En els casos de pacients que no necessiten UCI, els hospitals reben 5.000 euros per cada malalt que s’hi hagi estat més de 72 hores o hi hagi mort; i 2.500 euros per aquells que hagin passat menys de 72 hores al centre. Quant als pacients que sí que ingressen a la UCI, els hospitals facturen 43.400 euros quan els donen l’alta a cada un.

Respecte dels pacients que no tenen Covid, segons es va publicar durant la primera onada, els centres reben 92 euros per cada ingrés d’urgència i 1.381,30 euros per cada alta. A més, per cada alta quirúrgica cobren 1.627,33 euros i per cada cirurgia major ambulatòria 1.464,40 euros.

Més informació

Nou comentari