Rosa Alarcón diu que ha perdut la noció del temps durant el confinament. “Ja no sé en quin dia visc!”, confessa minuts abans de començar l’entrevista amb el TOT Barcelona. Es connecta a Jitsi just després d’una altra trucada, a través de la qual ha participat en una reunió telemàtica. La regidora de Mobilitat i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), del PSC, defensa la gestió de la pandèmia per part del govern estatal de Pedro Sánchez. “En general, no s’han fet malament les coses”, opina. També reivindica la gestió de l’empresa de transport públic barcelonina, amb 55 casos positius a la plantilla.
L’actual regidora de Mobilitat, que va ser cap de gabinet de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, admet que la pandèmia ha “ajudat” a impulsar mesures de mobilitat sostenible i accelerar l’agenda verda del govern municipal, tot i que subratlla que “tant de bo” no hi hagués hagut aquesta crisi. Després de les paraules de la tinenta d’alcaldia Janet Sanz sobre el sector del cotxe, que van provocar que la indústria automobilística demanés la seva dimissió, Alarcón creu que no s’ha de “demonitzar” el vehicle privat ni plantejar cap “guerra”. Es tracta, segons matisa, de trobar al cotxe el lloc que li pertoca a la ciutat.
Els nivells de contaminació i de trànsit actuals a Barcelona són insòlits i no se’n recorden de semblants des que es va inventar el cotxe, tal com va dir vostè mateixa. El govern aspira a consolidar la situació actual de la ciutat després del confinament? És viable?
Pel que fa a la contaminació, sí. Però una cosa és la contaminació i l’altra és la no mobilitat. En aquests moments la ciutat està aturada i patirà una crisi econòmica greu. És evident que el medi ambient n’ha sortit beneficiat, però vindrà una situació dramàtica. Hem de saber conjugar la defensa i el treball a favor del medi ambient amb evitar que la crisi sigui tan dura.
Les mesures aplicades per l’executiu local durant l’estat d’alarma fan pensar, salvant les distàncies, en la Doctrina del Shock, de Naomi Klein, ja que s’han impulsat canvis importants aprofitant un moment de crisi.
La crisi pot ajudar-nos a convertir algunes coses en oportunitats. Però sempre faig la mateixa reflexió: la mobilitat no canvia d’un dia per l’altre. Fa molts anys que treballem per una ciutat sostenible, perquè el cotxe faci el pas cap a l’electrificació, per reduir els vehicles privats que fan desplaçaments interns a la ciutat i per universalitzar el dret a una mobilitat saludable. Podem fer alguna mesura per accelerar aquest canvi. Però només amb el treball constant de fa mesos continuarem avançant. I no és un camí fàcil, perquè a més d’una ciutat saludable volem una ciutat econòmicament activa.
Mesures com l’eliminació de carrils de cotxe a carrers cèntrics com Consell de Cent, Gran Via o Diagonal eren impensables a principis de març.
El canvi a Consell de Cent ja estava plantejat sobre el paper, però Gran Via i Diagonal no ho estaven tant. De tota manera, a Gran Via i Diagonal farem urbanisme tàctic perquè la gent pugui surti a caminar tranquil·lament, i ja veurem què acaba passant després del desconfinament.
La tinenta d’alcaldia Janet Sanz ha apuntat al ple que els 21 quilòmetres extra de carrils bici han vingut per quedar-se. De què depèn que la resta de mesures durin més enllà de l’estat d’alarma i de la desescalada de les restriccions?
N’hi ha que són més clares que d’altres, com ara els 21 quilòmetres de corredor bici, l’eixamplament de les voreres a Via Laietana o els canvis en els carrils bus. Van més enllà de l’esperit tàctic tot i que ara ho farem sense els separadors que pertoquen i, generalment, amb pintura. Però són mesures estructurals que estaven analitzades i que teníem molt treballades i les hem implementat abans del previst perquè ens ajudarà. La convivència del carril bus i el de bici a l’eix Creu Coberta-Sants o l’eliminació d’un carril a Gran Via i a Diagonal són més aviat innovacions. Haurem d’analitzar després d’uns dies si realment funcionen.
Rosa Alarcón: “L’eliminació d’un carril a la Gran Via i la Diagonal són innovacions, haurem d’analitzar si realment funcionen”
Hem d’agrair a la pandèmia aquests passos cap a la mobilitat sostenible?
Ens ajuda. Qualsevol crisi t’obliga a ser innovador i a fer propostes. En aquest sentit, ens ha obligat a introduir coses que eren impensables. La crisi, que és una desgràcia i tant de bo no hagués passat, ens ha permès avançar en algunes coses, com ara el teletreball o mesures innovadores de mobilitat.
Al ple d’aquest dimecres diversos grups de l’oposició han criticat la falta d’interlocució del govern municipal en l’elaboració dels canvis en la mobilitat. Diverses entitats, com el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), havien llançat idees. Per què no es va consultar aquests actors?
Es consensuaran. Aquestes mesures han estat un pla de xoc i algunes ja estaven treballades. Del document que hem presentat, que inclou mesures ràpides i tàctiques, hem de passar a accions a mitjà i llarg termini. Aquestes seran les importants per a la sortida de la crisi a la ciutat.
Comparteix les declaracions de Janet Sanz sobre la necessitat d'”evitar” la reactivació de la indústria automobilística?
Avui ha aclarit que no va fer aquestes declaracions. Ella va parlar d’una reconversió. La indústria està canviant el patró de treball i estan transitant cap a models més energètics. Tant Seat com Nissan han introduït el cotxe elèctric en la seva cadena de producció. És una indústria que, per sort, és molt dinàmica i sempre s’ha reinventat.
En tot cas, les paraules de la tinenta d’alcaldia van provocar la resposta d’actors del sector, que exigien la seva dimissió. El govern municipal s’està trobant moltes resistències a l’hora de treure pes al cotxe?
No ho podem plantejar com una guerra contra el cotxe. Les mercaderies, que són fonamentals, s’han de transportar en part amb vehicles. També hi ha una part de desplaçaments essencials que s’han de fer amb vehicle privat, sobretot a zones amb menys cobertura de transport públic. No podem demonitzar el vehicle privat. Hem de valorar quin pes té. El transport privat no garanteix la universalitat del dret a la mobilitat com sí que ho fan el metro, el bus, el taxi, caminar o la bicicleta. És més aviat una batalla a favor de la mobilitat sostenible i saludable.
Alarcón, sobre el futur del vehicle privat a Barcelona: “No ho podem plantejar com una guerra contra el cotxe”
Un estudi de Jeffrey Harris, de l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT, en les sigles en anglès) apunta que el metro de Nova York va ser l’embrió de l’expansió del virus a la ciutat. Estudis com aquest i la por dels usuaris poden deixar fora de joc el transport públic després del desconfinament?
La distància física al transport públic, que va ser de les primeres mesures que es van prendre a l’Estat, va fer que no fos el gran propagador del virus. A Nova York el governador i l’alcalde no han comptat amb el suport del president Donald Trump, però aquí sí que hi ha hagut una feina conjunta de les administracions. Necessitem tornar a generar confiança en el transport públic com a espai segur i per això necessitem protocols sanitaris. A més, calen campanyes a favor de tornar a utilitzar-lo. Però no ens enganyem, la confiança en el transport públic ens l’haurem de tornar a guanyar a poc a poc, no serà immediata. Com a presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i regidora de Mobilitat no vull que la gent tingui por d’anar en transport públic.
Al ple d’avui ha reclamat un protocol de seguretat per al transport públic, com ja va fer fa unes dies. Quines administracions hi han de participar i què ha d’incloure, a banda de l’ús obligatori de mascaretes i guants?
No soc metgessa ni autoritat sanitària. Però a d’altres ciutats han incidit en la mascareta. El que demanaria és que el protocol fos el més clar possible de cara a l’usuari. És evident també que no podem tenir un protocol diferent a Barcelona i a Badalona, ha de ser global. Seria òptim que l’Estat i la Generalitat arribessin a un acord en aquest sentit, i si fos a nivell europeu seria encara millor. En el que més crec és en l’ús de mascaretes i guants, sempre i quan es netegin. Però hi ha científics que en saben molt més que jo.
La bici ha de ser protagonista en el procés de desconfinament i en els mesos següents?
Caminar, el transport públic i la bici. Abans de la pandèmia aquests tipus de desplaçaments suposaven, combinats, un 80% del total. L’objectiu és que aquest tant per cent es mantingui i, si es pot incrementar, encara millor.
Un estudi del RACC presentat al novembre mostrava que el 55% de la nova xarxa de bus està per sota de l’objectiu dels 13 km/h de velocitat comercial. Confia que els nous trams de carrils bus i la segregació d’altres ajudin a assolir-lo?
Sí. I també inclourem el control perquè els carrils bus siguin espais realment per al bus.
Rosa Alarcón: “Amb la moto hem d’acostumar-nos a deixar d’anar de porta a porta”
Fa pensar en les motos, això.
I en l’aparcament de cotxes i altres ocupacions que no s’han de fer. El carril bus no es pot envair. La moto és un transport de la ciutat. Som la ciutat de la moto a nivell europeu, com ho és Roma. La moto té un avantatge respecte al cotxe en matèria de contaminació, però té l’inconvenient de la cultura amb què la fem servir a Barcelona.
I el risc que suposa.
Sí, els motoristes són els més vulnerables als accidents perquè tenen una falsa sensació de seguretat. Hem de treballar tot el que puguem per la seguretat de la moto, així com per evitar que envaeixin l’espai dels vianants. Amb la moto hem d’acostumar-nos a deixar d’anar de porta a porta. No es pot aparcar a voreres per norma general.
Com s’elimina aquesta cultura tan arrelada?
Teníem la mateixa cultura amb el cotxe. Recordo quan era petita que era molt fàcil arribar amb el cotxe i aparcar a sobre de la vorera. S’ha d’acabar amb les escenes d’espais reservats per a motos buits mentre les voreres estan plenes.
Les multes per saltar-se les restriccions de trànsit de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) havien de començar a l’abril però s’han ajornat. Hi ha nou calendari?
No s’han posat en marxa les sancions i ja veurem quan es fa. S’ha de treballar entre les tres administracions i encara no hi ha data concreta.
I per a la T-Mobilitat?
Ara no és el moment de posar-la en marxa. No és el millor escenari.
