La quarantena obligada per la pandèmia que amenaça milions de persones al món ha obligat a posar en pausa l’activitat humana. Escoles, indústries, oficines i restaurants, tots han hagut de tancar per frenar la propagació de la Covid-19, una malaltia causada pel virus SARS-CoV-2. I, amb els nivells d’activitat, també han baixat els nivells de contaminació. Barcelona, una ciutat amb índexs de gasos contaminants elevats, ha notat el canvi.
Tot i que en les últimes setmanes s’ha donat un repunt de la presència de partícules PM10 i del gas NO2, les dades de l’Ajuntament de Barcelona mostren un canvi dràstic des del decret estatal d’estat d’alarma. La caiguda d’emissions va ser molt pronunciada els primers dies d’estat d’emergència. Per exemple, els nivells d’NO2 registrats el 16 de març, dos dies després de l’inici del confinament, van ser quatre vegades inferiors als del 12 de març.
L’NO2 és un gas irritant que prové de la combustió de vehicles a motor, calefaccions i transport marítim. Es calcula que el 60% s’origina pel trànsit, segons el consistori. Les partícules PM10 són aquelles inferiors a les 10 micres –una micra és la milionèsima part d’un metre–, que penetren en l’aparell respiratori i s’hi adhereixen. El 20% de les partícules PM10 prové dels motors, neumàtics i frens dels vehicles, segons detalla l’Ajuntament.
Sobre les dades de contaminació anteriors al confinament, l’alcaldessa Ada Colau avisa: “És una normalitat a què no volem tornar”. Per aquest motiu l’Ajuntament ha anunciat l’eliminació de carrils per a cotxes i la creació d’altres per a bicis per dificultar els contagis i impulsar la mobilitat sostenible.
Evolució de les emissions de gasos contaminants a Barcelona des de l’1 de febrer / Ajuntament de Barcelona
Són dades de contaminació que no s’han vist “en cap dels escenaris plantejats abans”, en paraules de la investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) i professora del departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Gara Villalba. A més, la quarantena també deixa lliçons per fer de la capital catalana una ciutat més neta. Una d’elles és l’eficàcia del teletreball per disminuir les emissions de gasos contaminants. “El teletreball pot ser clau”, augura Villalba en conversa amb el TOT Barcelona.
El professor de Química Ambiental de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Giménez apunta que el teletreball és “fonamental” per combatre el canvi climàtic. Treballar des de casa permet eliminar desplaçaments en vehicle privat al lloc de feina o, en tot cas, evitar col·lapses en les hores punta perquè permet flexibilitzar els horaris laborals. Així, seria una forma de descongestionar el trànsit, que és la font de gasos contaminants més important a Barcelona.
En el trajecte a la feina “perds molt de temps i energia”, segons sosté Giménez. La implantació del teletreball facilitaria l’estalvi d’energia i de temps, cosa que faria més còmoda la conciliació familiar. “És el moment ideal per plantejar-ho”, afirma el professor de la UB en declaracions a aquest diari. A més, recorda que és una mesura que ja està inventada i que només cal posar-la en marxa. Tant ell com Gara Villalba critiquen la cultura laboral actual, segons la qual la productivitat està vinculada a les hores d’estada al lloc de feina. “Sembla que si no estem a la feina no produïm suficientment”, es queixa Villalba, investigadora principal del projecte d’investigació europeu Integrated System Analysis of Urban Vegetation and Agriculture (URBAG).
URBAG és un projecte d’investigació que compta amb el suport de la Comissió Europea (CE) i que pretén estudiar l’adequació i la influència de les infraestructures verdes, com són els parcs, en espais urbans. L’equip que en forma part també està estudiant els efectes que tenen les restriccions de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en les emissions de gasos contaminants. “Només són pessigolles”, lamenta Villalba sobre l’efecte de la ZBE.
Un precedent del que es pot aconseguir
La primera setmana de quarantena, però, la disminució de la contaminació a la capital catalana va ser molt més que unes pessigolles. “És una passada”, resumeix la investigadora de l’ICTA, que situa els primers set dies de confinament com un “exemple” del que es pot aconseguir. “Però és una proposta de màxims, s’hauria de trobar un terme mig”, admet. “Ara tenim un indicador d’on arribarem amb l’electrificació”, aprofundeix Xavier Giménez, investigador de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB).
Villalba extreu un altre aprenentatge de l’aturada econòmica per la Covid-19. La pandèmia ha reforçat la idea que cal “guanyar sobirania en alimentació”. “Actualment produïm el 5% del que consumim en productes frescos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”, xifra la investigadora principal d’URBAG. Aquesta situació fa que la ciutat sigui dependent de les importacions, que comporten més emissions per transport. Villalba proposa la utilització dels terrats com a espai conreable perquè els negocis i els particulars hi puguin cultivar aliments.
Una mirada de futur
El confinament pot ser, segons Villalba, un abans i un després pel que fa al canvi climàtic. Tot i que es mostra preocupada per aquells que volen “tornar” a la normalitat prèvia a la quarantena, confia que els canvis que s’han observat en l’entorn ajudin a canviar la perspectiva de molts veïns. “Aquests mesos de referència faran canviar la mentalitat”, desitja Giménez. “Aquest experiment ens pot donar una indicació de fins a on podem arribar”, conclou el professor de Química Ambiental de la UB.
El final de l’estat d’alarma, però, tornarà a portar els nivells de contaminació habituals. “No sabem fer les coses sense contaminar, tot i que això està canviant molt”, diu, esperançat, Giménez. Afegeix que la recuperació econòmica comportarà nivells d’activitat que provocaran emissió de gasos. Tot i així, veu el futur amb optimisme: els joves d’avui podran caminar en el futur per una Barcelona a ple rendiment i amb l’aire net.
