Batlle: “Amb la Policia Nacional les relacions mai havien estat tan bones com ara”

El tinent d'alcaldia de Seguretat aclareix que està "absolutament en contra" de "qualsevol col·lectiu que organitzi ocupacions"

Ningú podrà dir que Albert Batlle incompleix les seves promeses. Un any i escaig després de ser nomenat tinent d’alcaldia de Seguretat –a exigència seva– i de tornar al bressol de la seva figura política –l’Ajuntament– llueix satisfet. Va arribar assegurant que reduiria la delinqüència a Barcelona, que acabaria amb el top manta i que combatria les patrulles ciutadanes. Un estiu més tard, els resultats són meridians. Tres de tres. El truc, per descomptat, és l’arribada d’una pandèmia. Però això només és atribuïble al primer objectiu. La lluita contra els venedors ambulants a l’espai públic barceloní la va executar sense gaire oposició, i amb la permissivitat tàcita dels comuns com a socis de govern, i li va acabar funcionant. Els patrullers amateurs, en canvi, van acabar enfonsant-se sols.

El cas, però, és que Batlle ha hagut de reescriure la llista d’objectius polítics i en la nova catalogació la lluita contra les ocupacions ocupa un lloc prioritari. Contra totes les ocupacions. En aquesta entrevista defensarà una posició paradoxal, tan allunyada de Desokupa com dels sindicats de barri que promouen el dret a l’habitatge. Mentrestant, defuig aclarir el seu possible futur com a candidat a les eleccions del Parlament de Catalunya i nega que els agents de la Guàrdia Urbana actuessin com a antiavalots en el desallotjament de l’acampada de la plaça Universitat. Tot això, quan està a punt d’arribar el primer aniversari de les protestes més intenses de les últimes dècades a la ciutat.

En el cas que esclatessin protestes, la ciutat està més ben preparada ara que fa un any?

La clau per això és activar els serveis d’informació. És una cosa absolutament bàsica. Els Mossos tenen els seus. Nosaltres tenim el nostre. I hi ha una coordinació perfecta. El panorama d’aquest any era un panorama molt diferent del de fa un any perquè a ningú li interessava crear una situació igual, i s’ha confirmat. Només han passat tres dies, i no sabem com pot evolucionar, però la situació és diferent. 

Serveis d’informació independents, però connectats.

Totes les policies tenen els seus serveis d’informació. Esclar, uns els tenen més sofisticats que els altres. Per això és molt important que tinguem una bona connexió amb els Mossos d’Esquadra. I és una de les altres grans fites que estem aconseguint en aquest període: la coordinació amb els altres cossos policials. No és només amb els Mossos. Amb la mateixa Policia Nacional les relacions mai havien estat tan bones com ara.

A les protestes de l’any passat va arribar l’ocupació de la plaça Universitat i qui la va desallotjar van ser els antiavalots de la Guàrdia Urbana. 

No són antiavalots. 

No principalment. Però és una de les funcions que poden desenvolupar, no?

Fan moltes més funcions d’acompanyament, de seguretat dels edificis municipals. El que nosaltres tenim és la responsabilitat en matèria de l’espai públic. El dret de manifestació el regula el departament d’Interior i el cos de Mossos d’Esquadra. Davant l’ocupació de l’espai públic, siguin acampades que pugui haver-hi a llocs sensibles o el fenomen de la venda irregular, hi actua Guàrdia Urbana amb coordinació amb altres cossos. Ha de quedar ben clar que la responsabilitat d’ordre públic no la té la Guàrdia Urbana. I no fa funcions d’aquesta mena.

En aquell cas, però, a la plaça Universitat, els acampats es van trobar una unitat vestida com un cos d’antiavalots i que actuava d’una manera molt semblant a qualsevol cos d’antiavalots. Alguns dels expulsats van protestar i es va reprimir el desafiament amb breus càrregues, amb l’ús de les defenses policials. També es va detenir dues persones. 

Repeteixo. El concepte antiavalot el nego. Tots els policies tenen uns equipaments. Tenen l’arma i tenen la defensa i, evidentment, no hi són d’ornament. Quan hi ha situacions de reacció o que posen en perill la seguretat de les persones o dels béns, qualsevol policia té l’obligació d’actuar. I nosaltres en aquell cas, en l’acampada, el primer que vam fer va ser activar un procés de mediació. Al final, però, s’estava allargant i hi havia una degradació absoluta de la convivència entre ells. Hi havia una necessitat de restablir la normalitat.

No hi ha cap voluntat afegida, doncs, d’allunyar la Guàrdia Urbana d’aquesta mena d’actuacions arran del decret aprovat l’any passat que extingia la USP (Unitat de Suport Policial) i feia néixer la UREP (Unitat de Reforç per a les Emergències i Proximitat) per iniciativa en solitari dels comuns?

La unitat s’ha reconvertit. Aquell va ser un decret de reestructuració i és amb el que estem treballant. No tenim una unitat específica d’ordre públic. 

Abans esmentava la bona sintonia policial, però darrerament hem viscut un embolic amb l’oficina de denúncies conjunta amb els Mossos que havien de tenir prop de plaça Catalunya. Finalment en tenen dues i la sensació és que han anat per separat. Què va passar?

Amb això cal tenir memòria. Quan els Mossos van tancar l’oficina que tenien a plaça Catalunya, va haver-hi una petició del sector comercial i d’entitats ciutadanes del centre de la ciutat reclamant-ne la reobertura. En aquell moment, nosaltres vam aixecar el dit. Si és un problema de dotació de personal, vam dir, la Guàrdia Urbana s’ofereix a ser-hi i posar-hi agents. 

El problema era l’espai, deia la policia catalana.

Sí. Primer vam mirar si podíem anar a plaça Catalunya i el departament d’Interior, que en aquest cas cal diferenciar-lo del cos dels Mossos, va dir que ni parlar-ne i que busquéssim un altre lloc. Vam buscar-lo i el vam oferir. Era a la plaça de Pi i Sunyer, el que es coneix com l’edifici d’Estadística. Després de sis mesos entre el sí i el no, s’hi van acabar negant de nou. Així que vam oferir una altra opció: fer una ampliació a la comissaria de Ciutat Vella. S’hi van fer els treballs necessaris. I quan anunciem la inauguració…

… El conseller Miquel Buch anuncia a aquest diari que els seus plans no són desplaçar-se a les dependències municipals, perquè queden massa a prop de la comissaria dels Mossos, sinó que tenen un nou espai reservat a la cruïlla dels carrers Aragó amb Girona.

Exacte. I per un principi de lleialtat institucional vam dir que ens semblava molt bé. I refermem que quan obrin hi anirem, per descomptat. Però mentrestant, tindrem el reforç que hem fet a Ciutat Vella. És important remarcar, però, que sense la pressió de l’Ajuntament de Barcelona aquesta oficina conjunta no hi seria.

El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, en el deu despatx de l’Ajuntament / Jordi Play

Quan va arribar a la posició de tinent d’alcaldia de Seguretat va reivindicar com un dels seus objectius que totes les policies que operen a Barcelona se sentissin policies de Barcelona, amb una picada d’ullet a la Policia Nacional. Darrerament s’ha normalitzat veure els tres cossos de seguretat desplegant dispositius conjunts a la ciutat. Quina tecla han hagut de tocar perquè això hagi canviat?

Remuntar-me a la història, ara, no crec que aporti res. Jo vaig marcar-me aquest objectiu i per tant puc agrair tant a Mossos d’Esquadra com a la Policia Nacional l’enfortiment de la col·laboració. Tota policia a Barcelona és policia de Barcelona. I cadascú té les seves competències. Nosaltres, en matèria de convivència i de proximitat. En assumptes d’investigació més sofisticada, Mossos d’Esquadra. I en un dels temes que a nosaltres ens preocupen molt, que és la lluita contra la multireincidència, necessitem també els instruments de coneixement que té la Policia Nacional.

Precisament en aquests desplegaments contra la multireincidència és on la incorporació de la Policia Nacional ha estat clau. La majoria de detinguts en alguns dispositius ho són per motius d’estrangeria, que és competència del cos espanyol. En alguns casos, els arrestats acaben al jutjat, els internen al CIE i se’ls deporta. És a dir, incorporar a la Policia Nacional ha servit per facilitar l’expulsió de persones estrangeres en situació irregular que delinqueixen recurrentment. És aquest un model adequat?

La lluita contra la multireincidència passa per evitar la impunitat. I jo he parlat d’això. No he parlat ni de la llei d’estrangeria ni de l’estigmatització de col·lectius.

Però jo l’hi pregunto. I ho faig perquè en aquests dispositius, de manera general, els detinguts són estrangers sense papers.

No. No és veritat. Eren detinguts per multireincidència. És més, no tan sols ho dic jo, sinó que precisament la mateixa Policia Nacional a les juntes de seguretat sempre fa molta referència al fet que ells no busquen detenir estrangers en situació irregular, sinó que busquen detenir delinqüents, que és una cosa molt diferent.

Però no se’ls detenia per delinquir en el moment del dispositiu, per enxampar-los in fraganti. Se’ls arrestava per estar en situació irregular i per l’historial policial.

Se’ls detenia per la comissió de delictes. I la multireincidència és una cosa que permetia al jutge dictar les mesures que considerés oportunes. Sigui com sigui, aquesta és una batalla en la qual no entraré. És una competència que no tenim. Nosaltres no lluitem contra persones sinó contra delinqüents. 

[En un reportatge aquest diari repassava el fenomen de les batudes amb detencions per estrangeria]

Canviem de tema. Parlem d’ocupacions. Al ple municipal de la setmana passada va explicar que s’ha vist amb el Secretari d’Estat de Seguretat, amb la presidenta de la Comissió d’Interior del Congrés, amb el fiscal superior, amb el nou conseller d’Interior i que també se’n va parlar a la Junta de Seguretat Local. Què n’ha tret, de tangible? Hi ha algun canvi real a la vista?

La judicatura i la fiscalia tenen un paper molt important a jugar. Hi ha un moment en què jo m’activo i contacto la fiscalia. És quan veig que la fiscalia superior de València i de Balears dicten instruccions.

És a dir, que permeten que la policia tingui llibertat explícita per actuar a un pis ocupat sense intervenció d’un jutge.

Jo demano si a Catalunya podem fer una cosa semblant. I és en aquell moment quan m’adverteixen que per part de la Fiscalia General de l’Estat ja s’està preparant un instrument d’aquestes característiques. Els resultats els haurem de veure. De moment, partim d’una constatació, que és que l’ocupació d’un bé immoble sense títol per fer-ho és una il·legalitat. I difícilment podem consagrar que el dret a l’habitatge passa per l’ocupació d’un bé aliè. 

Darrerament hi ha molta confusió i s’ha estès la idea que quan s’ocupa un pis, fins i tot buit, la policia no pot fer-hi res. Però això no és així. Hem vist infinitat de casos d’actuacions dels Mossos –i de la Guàrdia Urbana en pisos municipals, també– que s’ha expulsat els ocupants ràpidament. Llavors, què cal canviar?

Aquí hi ha hagut un determinat grau d’indefinició. Jo vaig ser director general de la policia catalana en el moment en què van començar a proliferar els desallotjaments exprés. L’aparició dels fons voltor van complicar les coses perquè moltes vegades el jutge es retenia de dictar ordres de desnonaments per no donar carta de naturalesa a situacions d’actuació irregular per part dels grans tenidors. Però crec que ara s’està reconduint. Hem de ser capaços de destriar els dos tipus d’ocupació. Està clar que no és el mateix una ocupació d’un gran tenidor que té el seu patrimoni immobiliari abandonat que una altra mena d’ocupacions que es puguin produir. 

De fet, a una entrevista al diari El Jardí de Sarrià-Sant Gervasi vostè deia: “Amb les ocupacions s’ha d’apel·lar a la responsabilitat de les propietats. És un escàndol que hi hagi ocupacions de pisos de propietat de les entitats bancàries, dels grans tenidors. Això vol dir que els han deixat abandonats i que qui ha de patir les molèsties són els veïns”. Se’l veia partidari de passar més comptes a les grans propietats.

Per descomptat. I el que hem de fer és crear instruments perquè pugui haver-hi una cessió, ni que sigui temporal, d’aquest patrimoni immobilitzar per poder-li donar un ús social. Està claríssim.

Albert Batlle, un any i escaig a l’Ajuntament en la seva segona etapa al consistori / Jordi Play

A l’últim ple es va aprovar amb el seu vot favorable la creació d’un grup de treball sobre “col·lectius que fan ocupacions il·legals” per buscar-ne solucions. Però aquesta nomenclatura deixa espai a dubtes. Els seus companys de govern van centrar el seu discurs d’una manera molt clara en les màfies que s’aprofiten de famílies vulnerables, però vostè va ser menys concret. Ho enfoca igual, o ho faria extensiu a organitzacions ciutadanes com podrien ser els sindicats d’habitatge?

Jo vaig dir a principis de mandat que l’autoorganització en matèria de seguretat és un desastre. Per tant, estic absolutament en contra de les patrulles ciutadanes que lluiten contra la delinqüència i contra les ocupacions. Ara bé, de la mateixa manera, estic en contra de qualsevol col·lectiu que organitzi ocupacions. Absolutament en contra. I per tant ho combatrem també.

L’organització en forma d’empresa com Desokupa també li genera rebuig?

I tant. I aquesta va ser la primera. I això ja no ho estic dient com a tinent d’alcaldia de Seguretat, sinó per quan era director general de la policia, que va ser quan van aparèixer. Vaig dir que nosaltres combatríem a peu i a cavall aquesta mena d’organitzacions. Però de la mateixa manera hem de combatre els que faciliten l’entrada per ocupar pisos. A més, hi ha un problema afegit de seguretat general. Perquè moltes d’aquestes ocupacions van associades al frau del gas, de l’aigua i de l’electricitat, amb el perill que tot això comporta.

Sobre un fet relacionat a les ocupacions, com són els desnonaments, l’altre dia el nou conseller d’Interior Miquel Sàmper va dir en una entrevista a El Món que algunes actuacions dels Mossos li havien fet “mal als ulls”. Hi ha alguna actuació de la Guàrdia Urbana que hagi fet mal als ulls a Albert Batlle?

Evidentment la policia té aquest punt d’actuació que pots matisar. Deia Richelieu: “Doneu-me dues línies escrites a puny i lletra per un home honrat, i trobaré en elles motiu per a fer-lo engarjolar”. Jo ho podria intercanviar per “dona’m cinc segons d’imatge d’una intervenció policial, la que sigui” i estaríem en una situació similar. Evidentment, però, hem de ser molt curosos amb les nostres intervencions.

Pensava potser en alguna situació recent, com la persecució de manters pel mig de la ronda de Dalt o una detenció a la Rambla entre sis agents a un venedor ambulant, també l’estiu passat, que va despertar l’indignació de defensors dels drets humans.

Hi ha uns mètodes de contenció que estan molt professionalitzats i molt protocol·litzats. I qualsevol imatge és susceptible d’una interpretació. I una cosa que està clara, però, i va en la línia del que apuntava el conseller en els casos de desnonaments: demanem que quan es tracta de col·lectius sensibles, que se sigui molt escrupolós i es vagi amb molt de compte en les actuacions policials. Això ho hem de reiterar, però crec que el conjunt dels agents és conscient d’això.

Un dels objectius que va anunciar quan va posar els peus a l’Ajuntament va ser la fi de la permissivitat amb el top manta. És innegable que la presència d’aquests venedors ambulants s’ha reduït dràsticament a la ciutat. Què se n’ha fet?

L’activitat dels manters a Barcelona és residual. Aquest era l’objectiu que ens havíem marcat. Segons ens diuen, alguns se n’han anat a altres ciutats i d’altres han tornat als seus països d’origen. 

Hi ha veïns que tornen a parlar de diversos narcopisos actius al Raval, especialment.

El tema més preocupant són els punts de venda. 

Els tenen comptabilitzats?

Els tenim identificats. Però quan empenyes, aquesta activitat es trasllada al carrer, o al parc. I aquí és important recuperar el que dèiem abans: la coordinació policial que ha donat resultats espectaculars. En el futur immediat, esperem seguir veient operacions conjuntes de les tres policies. 

– Parlem de futurs immediats. Ja s’ha inhabilitat el president Quim Torra i això força el calendari electoral. El rellotge ara sí va marxa enrere per vostè. Marxarà?

Quan estic assegut en aquest despatx, de l’altre tema no en parlo.

Em pensava que sí. Com li he vist parlar-ne a tantes altres entrevistes.

És que no hi ha cap novetat, i ja vaig dir que si arribava a ser candidat o anava en alguna llista, aquell mateix dia jo dimitiria. Però mentre no es produeixi aquest fet, jo soc tinent d’alcaldia de Seguretat a Barcelona i no em puc distreure ni un segon d’aquesta feina.

I veu respectable la decisió refermada pel Tribunal Suprem d’inhabilitar un president de la Generalitat per no despenjar a temps una pancarta que defensava la llibertat d’expressió?

Tots estem obligats a complir la llei. I més un responsable en matèria de Seguretat. I no diré res més.

Batlle durant la conversa amb el TOT Barcelona, a l’Ajuntament / Jordi Play

En matèria de seguretat, els seus objectius van ser transparents des de l’inici de mandat, però com a regidor de Sarrià-Sant Gervasi ha de tenir alguna fixació també. 

Sovint se’n parla de la renda i s’oblida que és un districte molt gran, molt complex i amb un gravíssim problema com són els barris de muntanya. La situació de les Planes és insostenible des del punt de vista urbanístic. Hi ha un planejament que porta 40 anys aturat i que estic intentant remoure i, a banda, fer actuacions immediates. Però amb un barri amb una morfologia que no té res a veure amb la de la resta de la ciutat, aquí hi ha un problema: qualsevol actuació requereix una inversió que actualment no tenim. Evidentment, però, la gent té el dret de poder sortir de casa seva sense tenir por de caure per un barranc. 

Quines actuacions immediates planteja?

Això és el que estem reclamant. Estem discutint els plans d’inversions, buscant quin tipus d’actuació hi podem fer. M’hi penso bolcar.

Acabeu d’anunciar que l’eternitzada biblioteca de Sarrià tampoc no licitarà el projecte de construcció abans que acabi l’any. 

És un dels altres temes que estem defensant. Fa molts mandats que s’ha estat retardant, però jo crec que serem capaços de tirar endavant aquest projecte. Espero que puguem veure les obres en aquest mandat. Cal recordar que som una família arruïnada. I de la mateixa manera que una família pot haver perdut la feina i ha perdut els ingressos, la ciutat de Barcelona ara té un greu problema. 

Per acabar, hi ha novetats també a un altre dels grans temes del mandat al districte: la Casa Buenos Aires. Tot i el pacte amb l’Ajuntament per expropiar la finca, els Pares Paül volen desallotjar l’antic hotel modernista. Els ocupants acusen l’Ajuntament de sortir-ne beneficiat si es buida l’edifici. Com a regidor del districte, és favorable a què es desallotgi la casa?

No entraré en profunditat al tema perquè els amos de la finca tenen el perfecte dret de demanar la recuperació de la seva propietat. La judicatura dirà el que s’hi hagi de dir. I el tema des de punt de vista urbanístic, pel que fa a l’expropiació, seguirà el camí que li pertoca.

Nou comentari